LA UNI ha proposat iniciatives de futur en nou rees agrries que contribusquen a la recuperaci econmica i social de la Comunitat Valenciana


  08-06-2020 | C.Valenciana   |  Visitas:83
Actualitat

C.Valenciana

LA UNI de Llauradors, a travs del seu secretari general Carles Peris, ha presentat en la seua intervenci hui de la Comissi per a la Reconstrucci de les Corts Valencianes, una srie de propostes de futur per a contribuir a la recuperaci econmica i social i que es concreten en nou rees relacionades amb el sector agrari.

Carles Peris ha indicat que a les nostres menudes i mitjanes explotacions agrries se'ls exigeix ser competitives, respectuoses amb el medi ambient i adaptar els seus productes a les exigncies dels consumidors, la logstica i la distribuci; per aquesta pressi forada brutalment per a l'adaptaci i eficincia del mercat, ha obligat milers persones que viuen d'agricultura a desaparixer mentre es permet l'entrada de produccions de pasos tercers que no compleixen els mateixos estndards. En aquest sentit, segons dades oficials, entre 1997 i 2016 han desaparegut 54.745 llauradors i ramaders, la qual cosa representa una disminuci del 33%.

El sector primari ha suportat durant tots aquests anys la doctrina que el mercat era sinnim d'eficincia i s'ha vist aix una reducci de les ajudes pbliques per al seu manteniment, una reducci d'inversions en modernitzaci de regadius, en investigaci de noves varietats i lluita contra plagues, acords bilaterals amb pasos tercers sense tindre en compte als productors europeus, amb especial esment a l'entrada de plagues que arrasen les nostres produccions. Pandmies importades de pasos tercers que venim patint silenciosament en els ltims anys i la lluita dels quals costa molts diners a l'erari pblic.

En aquest sentit, Peris ha dit en Les Corts que la pandmia ha posat en relleu la importncia de reforar el paper de les Administracions en els mbits relatius a la seguretat sanitria i alimentria i que cal treballar perqu la despesa pblica impulse aquests dos aspectes. LA UNI porta ja anys qestionant que les grans empreses multinacionals acaparen el material vegetal, les noves patents de varietats, els nous productes fitosanitaris per a lluitar contra les plagues, creant-se una dependncia externa tremendament perillosa en aspectes bsics relacionats amb la producci d'aliments i sanitat vegetal, ntimament relacionades a la salut humana. La Covid-19 ha posat de manifest que el sector agrari valenci necessita un punt d'equilibri econmic entre l'economia de mercat i el fet de ser un sector considerat estratgic per a la producci d'aliments. Cal planificar i establir una dotaci econmica suficient per a la investigaci pblica, la formaci i la seguretat alimentria per a protegir l'agricultura i el medi rural. Pot ser siga el moment de definir una planificaci estratgica de la producci per a situacions excepcionals ccliques, ha afirmat Peris.

L'agricultura s, sobretot, provedora d'aliments i el seu carcter estratgic s, per eixe motiu, un b pblic de primera magnitud. Els poltics i les seues poltiques no poden basar la sostenibilitat i creixement del nostre sector amb l'obertura del comer internacional, perqu els riscos sn elevadssims, assegura Carles Peris.
Finalment, Peris s'ha referit a la necessria interlocuci amb les administracions i per aix, ms que mai, es fa patent la necessitat que les Corts impulsen i aproven com ms prompte millor una Llei de Creaci del Consell Agrari de la Comunitat Valenciana, com a rgan institucional per a canalitzar la participaci de les Organitzacions Professionals Agrries en l'elaboraci de les poltiques agrries i de desenvolupament rural. No oblidem que fer poltiques agrries s fer poltiques per a fomentar l'agricultura, i que l'agricultura s el conjunt d'activitats econmiques i tcniques relacionades amb el tractament del sl i el cultiu de la terra per a la producci d'aliments. Per tant, si la producci i subministrament d'aliments s una activitat essencial i estratgica, i per tant un b pblic, creiem que per a pactar, negociar i reconstruir, es requereix d'un espai institucional per a consolidar una relaci permanent entre l'administraci i les organitzacions professionals agrries.


Les nou iniciatives de LA UNI

Sobre la nova PAC, l'organitzaci aposta per un model agrari on la base siga l'agricultura familiar i competitiva i, en conseqncia, les ajudes han d'anar dirigides prioritriament a les persones llauradores i ramaderes professionals i PIMES agrries, sense importar el sector on estiguen emmarcats i de l'histric d'ajudes generat.
En relaci al mercat indica entre altres coses que cal establir una llista especfica de prctiques comercials deslleials prohibides en les relacions entre compradors i provedors en la cadena agroalimentria amb l'objectiu de lluitar contra les prctiques que s'aparten de les bones conductes comercials, sn contrries a la bona fe i a la lleialtat comercial i s'imposen unilateralment per una de les parts a l'altra.

Sobre la millora de l'eficincia de les explotacions advoca per crear un clster agroalimentari de coneixement valenci amb l'objectiu de promoure el treball en xarxa i visibilitzar la potencialitat del sistema d'innovaci i investigaci valenci en els mbits estatal i internacional. En matria d'investigaci agrria, LA UNI proposa incrementar la investigaci pblica amb l'objectiu de desenvolupar varietats pbliques protegides adaptades a les noves demandes de mercat i a les nostres condicions agronmiques i amb royalties ajustats a les rendibilitats econmiques que puguen generar aquestes noves varietats.

En relaci als ingressos, LA UNI proposa el desenvolupament d'un instrument pblic d'estabilitzaci d'ingressos, dirigit almenys a les persones professionals de l'agricultura i la ramaderia, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural cofinanat per la Uni Europea i la resta de les administracions pbliques.
Pel que fa al valor afegit per a les nostres produccions, l'organitzaci reclama que les Administracions mancomunen serveis que afavorisquen la posada en el mercat de productes agrcoles i ramaders, la seua transformaci i venda directa (escorxadors, sales d'especejament, centres d'envasaments de mel, embotelladores, obradors, etc.).

Per a impulsar el necessari relleu generacional, LA UNI formula la creaci d'una xarxa d'emprenedoria i vivers d'empreses agrries per a incrementar l'xit de les incorporacions de joves, que ajuden per a la seua formaci i experincia en aspectes com per exemple la comercialitzaci de les seues produccions, increment de les seues competncies com a nous titulars d'explotacions o desenvolupament d'activitats d'aprenentatge en el condicionament, elaboraci i comercialitzaci de les seues prpies produccions, sense haver de fer front inicialment a inversions amb un alt grau d'incertesa.

Quant a les relacions comercials amb pasos tercers i la importaci de productes agraris en el territori de la Uni Europea, es proposa una revisi de la normativa relativa a la preferncia comunitria perqu siga una mesura efectiva. Aix mateix, s'ha d'implementar de manera urgent la reciprocitat a les produccions procedents de pasos tercers quant a les exigncies normatives europees, des de les laborals fins a les democrtiques passant per les fitosanitries o de condicionalitat. En aquest aspecte, i com a novetat, proposa que, davant qualsevol tractat o acord amb pasos tercers que afecten els nostres interessos agrcoles, els serveis jurdics de la Generalitat Valenciana emeten un informe complet de les conseqncies que el tractat o l'acord tindr en la nostra agricultura i en la viabilitat dels nostres cultius.

Sobre les poltiques per a llauradors i ramaders i mn rural, s'han d'impulsar i facilitar sistemes i processos d'informaci i comunicaci amb l'administraci autonmica, mitjanant les noves tecnologies, amb la finalitat de simplificar i acurtar les tramitacions davant l'administraci agrria. Per a evitar la coneguda uberitzaci de camp, s'han d'establir exhaustives mesures legislatives i normatives respecte a l'accs dels fons d'inversi i capital extern a l'agricultura, aix com generar normes especfiques per a la retirada d'aquests, de manera que no es provoquen situacions de greu crisi en les zones de producci.

Respecte al canvi climtic demana l'elaboraci d'un estudi d'adaptaci del sector on s'identifique zones i sectors vulnerables, impactes del canvi climtic, aix com mesures especfiques d'adaptaci per a cadascun d'aquests cultius i zones.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en C.Valenciana

El Grupo Social ONCE garantiza la inversin social y el empleo en la Comunidad Valenciana gracias a un 2019 muy positivo, que permite ahora afrontar los efectos de la pandemia

LA UNI presenta modificacions a l'Avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals de la Generalitat en aspectes relacionats amb l'impacte ambiental

CCOO: Registro evolutivo de la afiliacin a la Seguridad Social en Vinalop-Vega Baja

CSIF urge a Educacin a que presente el plan de medidas de prevencin en los centros y los protocolos ante contagios

CSIF urge a Administracin Pblica a convocar la Mesa General para abordar protocolos ante rebrotes y teletrabajo

Ms de 54.600 persones han sollicitat plaa a les 24 EOI valencianes per al prxim curs

"La pesca al Mediterrani s un ofici millenari que hem de mantindre"

LA UNI de Llauradors demana un estudi rigors d'impacte per al sector agrari i l'aplicaci del principi de reciprocitat en l'acord entre la UE i Mercosur

LA UNI de Llauradors lamenta la consolidaci de la retallada del 10% per a l'agricultura i ramaderia europea


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.