Arquelegs de la Universitat d'Alacant i del Museu Arqueolgic de Guardamar del Segura localitzen el fossat defensiu del jaciment fenici Cabeo Xiquico de l'Estany


  09-12-2020 | UA   |  Visitas:801
Actualitat

UA

Amb una profunditat de prop de tres metres i una amplria de ms de vuit metres en la part superior, el descobriment del fossat defensiu, en el jaciment emmurallat fenici del Cabeo Xiquico de lEstany, situat a la localitat alacantina de Guardamar del Segura, refora el carcter defensiu de la ciutadella. La nova campanya dexcavaci arqueolgica, que sest desenvolupant aquests dies en el jaciment, semmarca dins del Pla General dInvestigaci de la Conselleria dEducaci, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, promogut per lAjuntament de Guardamar del Segura i lINAPH de la Universitat dAlacant.

Un dels directors, larqueleg de lInstitut Universitari dInvestigaci en Arqueologia i Patrimoni Histric (INAPH) de la UA, Fernando Prados, ha qualificat amb els adjectius enorme i intacte lexcepcional troballa del fossat del jaciment emmurallat fenici. Els treballs estan dirigits per Prados, Antonio Garca, antic director del Museu Arqueolgic de Guardamar del Segura, Jos Gambn, arquitecte del mateix municipi, i la doctora Helena Jimnez, professora dHistria Antiga de la Universitat de Mrcia. Lequip de treball es completa amb la participaci dinvestigadors en formaci i tcnics procedents de la universitat alacantina.



Troballa del fossat defensiu

Lexcavaci de la fortificaci est permetent obtenir una visi ntegra del conjunt defensiu, desdibuixat fins ara per lacumulaci sedimentria i els efectes nocius de lerosi i la pedrera que va destruir tres quartes parts del poblat en els anys noranta (segle XX). La fotografia aria conservada prvia a aquesta destrucci revelava la potencial existncia dun fossat defensiu que recorria el tossal en parallel a les lnies de muralla. Lexcavaci ha confirmat aquest fet posant al descobert el fossat, retallat a m; shi perceben les marques descarpres i cisells en el substrat rocs.

En la imatge: Fotografia del vol Ruiz d'Alda de l'any 1929.

Amb una profunditat de prop de tres metres i una amplria de ms de vuit metres en la part superior, aquest dispositiu refora el carcter defensiu de la ciutadella i li atorga un major carcter inexpugnable i capacitat de resistncia davant deventuals atacs. Juntament amb lexistent al castell de Doa Blanca, a Cadis, s lnic daquestes caracterstiques conservat en el tot el Mediterrani occidental en aquesta cronologia.

Una vegada ms, com succeeix amb lespectacular muralla daquest jaciment, els parallels ms prxims coneguts sn al Prxim Orient, en ciutats fencies com Tell Dor o Beirut (avui capital del Lban).

Lexcepcionalitat daquesta troballa confirma el paper fonamental que va tenir el Cabeo Xiquico de lEstany com a punta de llana de la poltica colonial fencia entre els segles IX i VIII a. de C. La incertesa i lhostilitat que aquests pobladors van experimentar en la seua arribada a la costa ibrica els va portar a erigir una fortificaci denvergadura suficient per a complir amb els seus interessos en la desembocadura del Segura: explotar els recursos, principalment metallrgics.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

Amparo Navarro pren possessi com a rectora de la Universitat d'Alacant

Quatre noves empreses sorgides de la UA es vinculen al Parc Cientfic d'Alacant

La Universitat d'Alacant publica per primera vegada Crnicas del boletn semanal del Banco de Espaa (1932-1936) de Germ Berncer

La British Library premia l'equip d'investigaci en biblioteques digitals de la Universitat d'Alacant

Nuevo xito del programa Gennera de la UA que provee de soluciones innovadoras a empresas de la provincia

Patrimonio Virtual de la Universidad de Alicante reproduce, por medio de 3D, las dos esfinges ibricas originarias de Agost

Jaume Ferrer ser el decano de Derecho los prximos cuatro aos

La Rectora de la Universitat d'Alacant parla del futur per a Intercomarcal Televisi

La Universitat d'Alacant participa amb l'IGME en el primer mapa mundial d'enfonsaments del terreny per extracci d'aigua subterrnia, publicat avui a 'Science'


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.