Dos assajos del catedrtic de la UA Josep Bernabeu parteixen de la sindmia per a explicar causes i conseqncies de la COVID-19


  13-02-2021 | UA   |  Visitas:610
Educaci

UA


Amb la collaboraci de la professora Mara Eugenia Galiana i el metge Xavier Bernabeu Sendra.

Insalubritat, amuntegament i malnutrici sn factors de risc en la propagaci de les epidmies.

La sindmia s un concepte de moda. Josep Bernabeu Mestre, catedrtic dHistria de la Cincia en el Departament dInfermeria Comunitria, Medicina Preventiva i Salut Pblica i Histria de la Cincia de la Universitat dAlacant, aclareix que la sindmia, neologisme creat de la uni de les paraules sinergia i epidmia, intenta oferir un marc conceptual per a entendre que no s possible analitzar limpacte de la COVID-19, o de qualsevol altra epidmia, sense tenir en compte altres patologies prvies associades i condicions socials, com per exemple lamuntegament. En el cas del coronavirus causant de la malaltia de COVID-19 Bernabeu afirma que sha desenvolupat en el context ms ampli i hi ha jugat altres factors. Per aquest motiu la sindmia, terme que va ser encunyat per Merril Singer a mitjan la dcada de 1990, no perdre de vista a la resta de factors que estan influint i determinen les possibilitats de contagi, s primordial a la hora danalitzar les causes de les epidmies.

Sobre la base de la sindmia el catedrtic de la UA ha publicat, en collaboraci amb Mara Eugenia Galiana Snchez, professora dInfermeria Comunitria en el Departament dInfermeria Comunitria, Medicina Preventiva i Salut Pblica i Histria de la Cincia de la UA, lassaig La perspectiva histrica de la dimensin social de las epidemias en la lucha contra la COVID-19. Hi cerquen analitzar un dels antecedents histrics que van emfatitzar el paper de les condicions socials en el desenvolupament de les malalties infeccioses. La pandmia del SARS-CoV-2 ha tornat a posar dactualitat la condici de procs social de carcter global que inclou problemes de salut pblica daquesta naturalesa, com tamb la necessitat de preveure aquesta dimensi tant en analitzar les causes, com en tractar les conseqncies de la COVID-19. Els autors anoten factors com els desplaaments i els processos migratoris, les campanyes sanitries, les mesures dhigiene o leducaci per a la salut i la vigilncia epidemiolgica, a ms dels condicionants socials. Insalubritat, amuntegament i malnutrici sn factors de risc en la propagaci de les epidmies.

Lassaig forma part del llibre digital publicat per la Societat Espanyola dHistria de la Medicina (SEHM) Cuarenta historias para una cuarentena: reflexiones histricas sobre epidemias y salud global. Sota ledici de Ricardo Campos, Enrique Perdiguero-Gil i Eduardo Bueno, compta amb la participaci de nombrosos experts entre els quals figuren els investigadors de la UA. Est confeccionat sobre la base del blog Epidemia y Salud Global. Reflexiones desde la Historia que la SEHM va posar en marxa tres mesos desprs de la primera notificaci duna pneumnia a Wuhan (la Xina), i en el qual Bernabeu i Galiana van collaborar amb anterioritat. Inclou reflexions des de la histria, per a oferir informaci slida i fonamentada sobre el passat dels fenmens epidmics des de la histria de la medicina, la histria de la cincia, altres disciplines humanstiques i les cincies socials. Sn quaranta assajos publicats amb lobjectiu doferir eines intellectuals que permeten, en la mesura del possible, afrontar les inquietuds que genera la pandmia i donar-los una dimensi histrica, contextualitzant lexcepcionalitat de la situaci.

Josep Bernabeu s expert en histria de la salut i epidemiologia histrica, i des daquest coneixement investiga sobre el control de la salut a travs de la nutrici i lalimentaci. En lactualitat est enfocat a traslladar aquest coneixement a la gastronomia, sempre cercant que tinga una utilitat per a millorar la qualitat de vida de la poblaci, reconeix.



Comparant la mortalitat en la grip del 1918 i en la COVID-19

Continuant amb aquesta mateixa lnia el catedrtic acaba de publicar, aquesta vegada en el blog de la SEHM, lassaig Contar en tiempo de pandemia: la polmica de las muertes atribuidas a COVID-19 y el ejemplo de la gripe de 1918, segon que publica. En aquesta ocasi, amb la collaboraci de Xavier Bernabeu Sendra, metge intern resident de la especialitat de Pediatria a lHospital Clnic de Valncia. El treball tracta sobre el recompte en temps de pandmia: la controvrsia de morts atribudes a la COVID-19 i lexemple de la grip del 1918. Com explica aquest segon assaig s una lectura ms demogrfica sobre la pandmia i suposa una reflexi sobre la dificultat per a conixer quin s limpacte de la COVID-19 sobre les morts que es produeixen. A ms, els autors tracten de trobar quins sn els determinants, perqu afecta ms la poblaci duna zona que la duna altra.

De nou, el factor sindmia torna a estar present en lestudi perqu, com asseguren lexperincia histrica ens ha ensenyat que la difusi de les malalties infeccioses i limpacte daquestes en termes de morbimortalitat est associada al desenvolupament de cadenes epidemiolgiques de transmissi on, a ms de factors biolgics i mediambientals, les circumstncies de naturalesa econmica, poltica, social i cultural fan un paper rellevant. Al final, mors amb la COVID-19, per no per la COVID-19. s difcil de dilucidar, afirma el catedrtic.

Linvestigador destaca com a aspectes a favor de la societat actual que hem aconseguit incrementar les capacitats de supervivncia, grcies a una millora en la nutrici i lalimentaci de la poblaci, com tamb hem aconseguit disminuir les possibilitats de contagi amb aspectes com la higiene. Les vacunes, a ms, arriben per a afavorir aquesta disminuci, en afavorir la resistncia contra la infecci, hi afig.

En aquest assaig, els autors fan una reflexi sobre la importncia dels determinants socials a lhora de preveure aquesta epidmia; es tracta duna reflexi histrica des de la mal anomenada grip espanyola del 1918, fins a arribar a la situaci actual. Els investigadors observen, a petita escala, parallelismes i semblances amb lactual pandmia des del microanlisi de la epidmia de grip del 1918 a Pego (Alacant).


Imatge: Grfica de morts 1918 i 1919 per totes les causes cada setmana.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

Investigadors de la Universitat d'Alacant i la de Mrcia desenvolupen un model per a entendre ms b els efectes biolgics de diferents tipus de radioterpies contra el cncer

La Universidad de Alicante ha hecho entrega del Premio Igualdad 2021 a la Asociacin de Mujeres Investigadoras y Tecnlogas-AMIT

El director del departamento de Ciencias de la Tierra del Centro Nacional de Supercomputacin, protagonista de una nueva sesin del Aula de la Ciencia y la Tecnologa

La Universidad de Alicante analiza los hbitos de consumo y culinarios durante la pandemia

Un estudio de la UA sobre liderazgo acadmico femenino propone incrementar la sensibilizacin y concienciacin en igualdad de gnero, activar redes de apoyo y de mentora

La Universidad de Alicante dedica una exposicin a la msica valenciana con "Primavera Musical"

Amparo Navarro toma posesin como rectora de la Universidad de Alicante reivindicando una universidad democrtica, participativa, inclusiva e igualitaria

La Universidad de Alicante y la Cmara de Comercio intensifican su colaboracin para promover la innovacin en las empresas alicantinas

El enfoque de gnero en la investigacin y gestin medioambiental, seminario de la sociloga ambiental Guadalupe Ortiz, maana mircoles en el IUACA


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.