Dos assajos del catedràtic de la UA Josep Bernabeu parteixen de la sindèmia per a explicar causes i conseqüències de la COVID-19

UA

Amb la col·laboració de la professora María Eugenia Galiana i el metge Xavier Bernabeu Sendra.

Insalubritat, amuntegament i malnutrició són factors de risc en la propagació de les epidèmies.

La sindèmia és un concepte de moda. Josep Bernabeu Mestre, catedràtic d’Història de la Ciència en el Departament d’Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública i Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant, aclareix que la sindèmia, neologisme creat de la unió de les paraules sinergia i epidèmia, «intenta oferir un marc conceptual per a entendre que no és possible analitzar l’impacte de la COVID-19, o de qualsevol altra epidèmia, sense tenir en compte altres patologies prèvies associades i condicions socials, com per exemple l’amuntegament». En el cas del coronavirus causant de la malaltia de COVID-19 Bernabeu afirma que «s’ha desenvolupat en el context més ampli i hi ha jugat altres factors». Per aquest motiu la sindèmia, terme que va ser encunyat per Merril Singer a mitjan la dècada de 1990, «no perdre de vista a la resta de factors que estan influint i determinen les possibilitats de contagi», és primordial a la hora d’analitzar les causes de les epidèmies.

Sobre la base de la sindèmia el catedràtic de la UA ha publicat, en col·laboració amb María Eugenia Galiana Sánchez, professora d’Infermeria Comunitària en el Departament d’Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública i Història de la Ciència de la UA, l’assaig «La perspectiva histórica de la dimensión social de las epidemias en la lucha contra la COVID-19». Hi cerquen analitzar un dels antecedents històrics que van emfatitzar el paper de les condicions socials en el desenvolupament de les malalties infeccioses. La pandèmia del SARS-CoV-2 ha tornat a posar d’actualitat la condició de procés social de caràcter global que inclou problemes de salut pública d’aquesta naturalesa, com també la necessitat de preveure aquesta dimensió tant en analitzar les causes, com en tractar les conseqüències de la COVID-19. Els autors anoten factors com els desplaçaments i els processos migratoris, les campanyes sanitàries, les mesures d’higiene o l’educació per a la salut i la vigilància epidemiològica, a més dels condicionants socials. Insalubritat, amuntegament i malnutrició són factors de risc en la propagació de les epidèmies.

L’assaig forma part del llibre digital publicat per la Societat Espanyola d’Història de la Medicina (SEHM) Cuarenta historias para una cuarentena: reflexiones históricas sobre epidemias y salud global. Sota l’edició de Ricardo Campos, Enrique Perdiguero-Gil i Eduardo Bueno, compta amb la participació de nombrosos experts entre els quals figuren els investigadors de la UA. Està confeccionat sobre la base del blog Epidemia y Salud Global. Reflexiones desde la Historia que la SEHM va posar en marxa tres mesos després de la primera notificació d’una pneumònia a Wuhan (la Xina), i en el qual Bernabeu i Galiana van col·laborar amb anterioritat. Inclou reflexions des de la història, per a oferir informació sòlida i fonamentada sobre el passat dels fenòmens epidèmics des de la història de la medicina, la història de la ciència, altres disciplines humanístiques i les ciències socials. Són quaranta assajos publicats amb l’objectiu d’oferir eines intel·lectuals que permeten, en la mesura del possible, afrontar les inquietuds que genera la pandèmia i donar-los una dimensió històrica, contextualitzant l’excepcionalitat de la situació.

Josep Bernabeu és expert en història de la salut i epidemiologia històrica, i des d’aquest coneixement investiga sobre el control de la salut a través de la nutrició i l’alimentació. En l’actualitat està enfocat a traslladar aquest coneixement a la gastronomia, «sempre cercant que tinga una utilitat per a millorar la qualitat de vida de la població», reconeix.



Comparant la mortalitat en la grip del 1918 i en la COVID-19

Continuant amb aquesta mateixa línia el catedràtic acaba de publicar, aquesta vegada en el blog de la SEHM, l’assaig Contar en tiempo de pandemia: la polémica de las muertes atribuidas a COVID-19 y el ejemplo de la gripe de 1918, segon que publica. En aquesta ocasió, amb la col·laboració de Xavier Bernabeu Sendra, metge intern resident de la especialitat de Pediatria a l’Hospital Clínic de València. El treball tracta sobre el recompte en temps de pandèmia: la controvèrsia de morts atribuïdes a la COVID-19 i l’exemple de la grip del 1918. Com explica «aquest segon assaig és una lectura més demogràfica sobre la pandèmia i suposa una reflexió sobre la dificultat per a conèixer quin és l’impacte de la COVID-19 sobre les morts que es produeixen». A més, els autors tracten de trobar quins són els determinants, perquè afecta més la població d’una zona que la d’una altra.

De nou, el factor sindèmia torna a estar present en l’estudi perquè, com asseguren «l’experiència històrica ens ha ensenyat que la difusió de les malalties infeccioses i l’impacte d’aquestes en termes de morbimortalitat està associada al desenvolupament de cadenes epidemiològiques de transmissió on, a més de factors biològics i mediambientals, les circumstàncies de naturalesa econòmica, política, social i cultural fan un paper rellevant. «Al final, mors amb la COVID-19, però no per la COVID-19. És difícil de dilucidar», afirma el catedràtic.

L’investigador destaca com a aspectes a favor de la societat actual que hem aconseguit incrementar les capacitats de supervivència, gràcies a una millora en la nutrició i l’alimentació de la població, com també hem aconseguit disminuir les possibilitats de contagi amb aspectes com la higiene. Les vacunes, a més, «arriben per a afavorir aquesta disminució, en afavorir la resistència contra la infecció», hi afig.

En aquest assaig, els autors fan una reflexió sobre la importància dels determinants socials a l’hora de preveure aquesta epidèmia; es tracta d’una reflexió històrica des de la mal anomenada grip espanyola del 1918, fins a arribar a la situació actual. Els investigadors observen, a petita escala, paral·lelismes i semblances amb l’actual pandèmia des del microanàlisi de la epidèmia de grip del 1918 a Pego (Alacant).


Imatge: Gráfica de morts 1918 i 1919 per totes les causes cada setmana.