La motivació que mena a la mutilació genital femenina és la pressió social, no la religió


  06-02-2019 | UA   |  Visitas:79
Actualitat

UA

Dins de les motivacions o de les causes que porten a la mutilació genital femenina (MGF) es troba la pressió social viscuda, «ja que la dona que no se sotmet a aquesta pràctica és bruta i se la tracta de promíscua». Així ho manifesten les dones afectades per ablació que participen en el projecte «Vivències de dones que han patit mutilació genital femenina (MGF) com a factor sensibilitzador de la funció preventiva dels professionals de salut a la província d’Alacant», liderat pel catedràtic d’Infermeria de la Universitat d’Alacant, José Siles. Només alguna de les participants esmenta el tema religiós com un indicatiu de l’Alcorà.

Des de principis d’any passat, el Grup d’Infermeria i Cultura de les Cures, EICC, de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Alacant treballa en aquest estudi per a contribuir a l’erradicació de la MGF. Un dels eixos d’aquest projecte és conèixer l’experiència i la percepció sobre la mutilació genital femenina en dones de l’Àfrica subsahariana assentades a les comaques d’Alacant, així com realitzar un programa de formació i sensibilització per a professionals de la salut.

«És important posar de manifest la dificultat que les dones tenen per a abordar aquest tema», indica una de les integrants del grup d’investigació, la professora d’Infermeria de la UA Carmen Solano. «Ho consideren com una cosa molt íntima i personal i els fa vergonya parlar-ne, acatxen el cap i miren cap a una altra banda per a evitar la mirada de l’interlocutor.» En aquest sentit, la tasca dels experts de la UA és molt clara des del començament del projecte: «la nostra labor principal se centra a no sancionar certes conductes, sinó a estar al seu costat oferint coneixement i suport per a qualsevol problema tant físic com psicològic derivat d’aquesta pràctica», afegeix Solano.

Per a algunes dones, la paraula mutilació és tabú i només l’han escoltat quan han arribat a Espanya. Segons la investigadora, durant els dos tallers realitzats amb dones de l’Àfrica subsahariana, «no esmenten en cap moment la paraula mutilació o ablació i fan servir vocables com “la pràctica” o “el ritu”. La majoria d’elles no recorda bé la seua experiència personal ni a quina edat els la van practicar, comenten que eren massa xicotetes, però sí que recorden que van ser portades a “la vella” juntament amb altres xiquetes, i que havien presenciat algunes escenificacions de germanes». Les edats varien entre els pocs mesos després del naixement fins als 4-9 anys. La principal fonamentació de la pràctica és la realització d’un ritu de transició carregat de simbolisme, que implica el pas de xiqueta a dona.

En línies generals, els investigadors de la UA han detectat que no solen reconèixer conseqüències negatives derivades de la pràctica. Manifesten no haver tingut dificultats per a poder quedar-se embarassades o problemes en les relacions de parella, però quan els investigadors incideixen a conèixer la incidència de patologies com infeccions, hemorràgies o fins i tot molèsties durant el coit, quasi totes expressen haver patit algun problema. «Són molt poques les dones %u2012només dues%u2012 les que han arribat al moment transcultural en què han pres consciència del que implica la mutilació genital femenina per a la seua vida com a dona amb una activitat sexual plena i satisfactòria», assenyala Carmen Solano.

D’altra banda, tot i saber que aquesta pràctica està prohibida tant a Espanya com als països d’origen, asseguren que saben que es continua fent perquè les mares i les àvies necessiten que les seues filles o nétes siguen reconegudes com a dones per la comunitat. «N’hi ha que refereixen que ara són els metges o els sanitaris en hospitals o centres assistencials els que realitzen l’MGF», detalla la investigadora de la UA.


Mesures de control: sensibilització i informació

A Espanya, i concretament a la Comunitat Valenciana, els pediatres de centres d’atenció primària fan un seguiment de les filles de mares procedents de països on es realitza aquesta pràctica i que hi viatjaran durant els mesos de vacances. En aquest marc, part del treball dels investigadors de la Universitat d’Alacant se centra a proporcionar informació i sensibilitzar els professionals de salut –sanitaris i no sanitaris– que treballen amb dones provinents de països on es realitza l’ablació genital.

«Considerem que cal adquirir coneixements sobre aquesta pràctica perquè els professionals siguen capaços de detectar possibles dones o xiquetes en risc de patir MGF i sàpien actuar-hi. L’educació específica per als professionals de la salut és crucial i les institucions socials i de l’administració pública se la plantegen com un repte», destaca Carmen Solano.

Segons els primers resultats de l’estudi de la UA, «a pesar que els professionals de la salut són coneixedors d’aquesta pràctica, desconeixen els protocols d’actuació i manifesten dificultats en el sistema a l’hora de fer un seguiment de la dona afectada». Dins dels professionals de la salut, les infermeres i les matrones exerceixen un paper clau en la prevenció, sensibilització i intervenció de la MGF, ja que són professionals properes a les dones i aptes per a abordar el fenomen durant el procés d’atenció d’infermeria.


Accions

Des del projecte liderat per la Facultat Ciències de Salut de la UA, a més d’accions de conscienciació celebrades durant 2018, tenen programats cursos de sensibilització sobre l’MGF per a professionals sanitaris dels hospitals generals universitaris d’Alacant i Elx. A més, les VII Jornades Internacionals de Cultura de les Cures, previstes per als dies 13 i 14 de juny a la UA, estaran dedicades a violència de gènere, mutilació genital femenina i cures de salut.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

El catedràtic de la UA, Juan José Díez, serà nomenat doctor honoris causa per la Pontifícia Universitat Catòlica de Perú.

La UA se convierte en la primera universidad en implementar la tecnología Navilens para facilitar la movilidad de personas con discapacidad

La Universitat d'Alacant presenta a Islàndia el pla formatiu per al disseny de rutes actives saludables per persones grans

La UA impartirà el pròxim curs el títol d'Expert en Subtitulació

La Universitat d'Alacant mantindrà el nom de Baena Tocón en el seu repositori


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.