La UA estudia la pobresa hdrica associada a la capacitat de pagament de factures amb el consegent resultat de possibles talls en el subministrament


  12-12-2020 | UA   |  Visitas:775
Educaci

UA

Centrat en els entorns urbans del litoral mediterrani, Alacant, Mrcia i Barcelona, lestudi s til per a assessorar els poltics en la seua gesti.

La dimensi econmica permetr estimar, de manera quantitativa, llindars de situacions de pobresa hdrica a les llars, comprendre aquest fenomen i minimitzar-ne limpacte en el benestar de les llars afectades.

Laigua ha comenat a cotitzar aquesta setmana en el mercat de futurs de Wall Street. Cotitzen els seus drets ds, notcia que pot inquietar la ciutadania. La pobresa hdrica, associada a la capacitat de pagament de les factures amb el consegent resultat de possibles talls en el subministrament, s el tema que estudia el grup dinvestigaci de la Universitat dAlacant Aigua i Territori. Pertanyent a lInstitut Interuniversitari de Geografia, el grup ha iniciat el projecte Avaluaci de la pobresa hdrica en entorns urbans del litoral mediterrani: estudis de cas (Alacant, Mrcia i lrea metropolitana de Barcelona), dirigit per Mara Hernndez Hernndez, catedrtica dAnlisi Geogrfica Regional i Geografia Fsica de la UA. Aquest projecte, en el qual collaboren la UMU i la UAB, conclour el maig de 2023.

Juntament amb la pobresa energtica, la pobresa hdrica afecta un nombre creixent de llars que veuen amenaat el subministrament dun b bsic com laigua. En el context dels pasos desenvolupats, la pobresa hdrica apareix no tant com un problema daccs com dassequibilitat o capacitat de pagament de les factures amb el consegent resultat de possibles talls en el subministrament. A Espanya, la pobresa hdrica hi apareix amb fora arran de la crisi econmica de 2008 i els seus efectes devastadors en el benestar de moltes famlies, combinada amb lelevat augment del preu de laigua.

El principal objectiu del projecte s definir qu sentn per pobresa hdrica; a ms, els investigadors analitzaran i diagnosticar els impactes que, des del punt de vista de la poblaci, t la qesti de pobresa hdrica, com s fer front al pagament de laigua; estimar, de manera quantitativa, llindars de situacions de pobresa hdrica a les llars per a caracteritzar altres dimensions, i analitzar la intersecci de factors de vulnerabilitat a les llars, o analitzar les estratgies dadaptaci per part de llars, institucions, empreses i collectius de la societat civil, entre daltres.

Parteixen del supsit que la pobresa hdrica engloba diverses dimensions, no solament leconmica; es caracteritza, tamb, per una causalitat mltiple en la qual interactuen factors econmics, demogrfics, socials o de gnere, i est generant respostes per part dels afectats, aix com per institucions, empreses de serveis daigua i ONG.

En darrer terme senfoca en lanlisi de les estratgies dadaptaci per part de llars, institucions, empreses i collectius de la societat civil. Mara Hernndez, concreta que aquests dies estan fent lanlisi de pobresa hdrica a escala local, en els municipis dAlacant, Mrcia i lrea metropolitana de Barcelona. La finalitat ltima, concreta la catedrtica, s una finalitat aplicada i amb dades reals, perqu els poltics spien com actuar en la gesti.

Amb aquest estudi sespera augmentar la comprensi daquest fenomen en el context dun pas mediterrani molt afectat per una greu crisi socioeconmica i utilitzar els coneixements adquirits per a minimitzar limpacte daquest fenomen en el benestar de les llars afectades.

El projecte est finanat pel Ministeri de Cincia i Innovaci, dins del Programa estatal de Generaci de Coneixement i Enfortiment Cientfic i Tecnolgic del Sistema dR+D+I Orientada als Reptes de la Societat en la convocatria 2019. Hi participen, a ms, les universitats de Mrcia i Autnoma de Barcelona.



Antecedents

El projecte iniciat recentment se sustenta en diversos precedents. La collaboraci entre investigadors del grup dinvestigaci Aigua i Territori amb membres del Departament de Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona en un projecte finanat per Aiges dAlacant (AMAEM), el 2016, en qu sestudiava la disminuci del consum daigua a la ciutat dAlacant i a lrea Metropolitana de Barcelona, i la vinculava no solament a factors naturals com les sequeres, sin tamb a factors socials com la crisi econmica iniciada en 2008.

Ms endavant, la participaci de la investigadora principal, Mara Hernndez, en una xarxa dexcellncia finanada pel Ministeri de Cincia, Innovaci i Universitats (MICINN) per al perode 2018-2020 sobre pobresa hdrica, xarxa en la qual van participar diverses universitats espanyoles: Universitat Politcnica de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat de Sevilla, Universitat dOviedo, Universitat de Granada i Universitat Jaume I de Castell. En aquesta xarxa, la UAB i la UA han coordinat el grup de treball denominat Estat de la Pobresa Hdrica a Espanya.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

Amparo Navarro pren possessi com a rectora de la Universitat d'Alacant

Quatre noves empreses sorgides de la UA es vinculen al Parc Cientfic d'Alacant

La Universitat d'Alacant publica per primera vegada Crnicas del boletn semanal del Banco de Espaa (1932-1936) de Germ Berncer

La British Library premia l'equip d'investigaci en biblioteques digitals de la Universitat d'Alacant

Nuevo xito del programa Gennera de la UA que provee de soluciones innovadoras a empresas de la provincia

Patrimonio Virtual de la Universidad de Alicante reproduce, por medio de 3D, las dos esfinges ibricas originarias de Agost

Jaume Ferrer ser el decano de Derecho los prximos cuatro aos

La Rectora de la Universitat d'Alacant parla del futur per a Intercomarcal Televisi

La Universitat d'Alacant participa amb l'IGME en el primer mapa mundial d'enfonsaments del terreny per extracci d'aigua subterrnia, publicat avui a 'Science'


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.