La UA presenta una investigaci sobre els efectes en la salut i la resistncia ciutadana durant el confinament a Alacant


  19-12-2020 | UA   |  Visitas:698
Actualitat

UA

El Grup dInvestigaci en Salut Pblica de la UA presenta les conclusions daquest estudi, en el qual han participat 1.378 persones, i un llistat amb 15 recomanacions

Entre les conclusions, la investigaci subratlla com a punt clau la necessitat dincrementar la participaci comunitria, la dels Ajuntaments i els barris per a afrontar els brots de la pandmia, decisions que han sigut preses fins ara a nivell nacional i autonmic



Alacant. Divendres, 18 de desembre del 2020

El Grup dInvestigaci en Salut Pblica de la Universitat dAlacant acaba de publicar els resultats de la investigaci El desafo de la COVID-19 en Alicante. Efectos en la salud y resistencia ciudadana durante el confinamiento que van dur a terme durant 40 dies del perode de confinament domiciliari a Alacant (del 15 de mar al 21 de juny). Lestudi valora lestat de salut, el compliment de les normes de confinament i les mesures datenci sanitria i de salut pblica en la poblaci de la provncia dAlacant.

La investigaci ha comptat amb la collaboraci de lAula de la Salut de la Seu Ciutat dAlacant, de les Seus Universitries i del Centre dEnvelliment, Majors Salut, de la Universitat dAlacant. Als ciutadans participants en les enquestes fetes per a lobtenci de dades, tamb es va unir un grup receptor dels serveis telemtics dinfermeria de lrea sanitria zona nord-Hospital General Universitari dAlacant (HGUA). En total lenquesta sha dut a terme entre 1.378 persones, per a la posterior valoraci i anlisi daquesta.

Mara Teresa Ruiz Cantero i Carlos lvarez Dardet, sn els investigadors principals daquest treball que ara forma un llibre editat per Publicacions UA. Els dos detallen que quan vam comenar aquesta investigaci estvem en els dies del confinament per la primera onada de lepidmia de la COVID-19. Ja llavors vam pensar que no podien descartar-se ms onades epidmiques que obligaren a utilitzar confinaments i quarantenes parcials a Espanya; per la qual cosa estudiar qu passa en les vides de les persones durant aquests perodes per a intentar minimitzar els seus efectes secundaris va adquirir una importncia cabdal.

Els resultats de les enquestes fetes posen en relleu que aproximadament un 12% dels participants ha emmalaltit (no noms de COVID-19). Els investigadors han analitzat variables com edat, sexe, ser igual o major a 60 anys, viure sol o en companyia, i lloc de residncia durant el confinament. Daquesta anlisi detallen, hem extret 18 conclusions i 15 recomanacions per al disseny de poltiques pbliques i per a la planificaci sanitria. Fins i tot, es fan visibles nnxols de mercat perqu lempresa privada cobrisca les necessitats que no han sigut cobertes per la poblaci i tamb shan identificat espais que cal atendre per les institucions pbliques. Finalment, volem posar el focus datenci en la idea que s absolutament clau incrementar la participaci comunitria, la dels ajuntaments i els barris per a afrontar els brots de la pandmia, perqu fins ara la presa de decisions sha fet, sobretot, en el nivell nacional i de les comunitats autnomes.


CONCLUSIONS

La mobilitat controlada i la climatologia han sigut identificades com a determinants que la propagaci del SARS-CoV 2 i que la prevalena de la malaltia shaja establit en els nivells mitjans i baixos a Alacant, una mica menor que a la resta de lestat.

Els investigadors conclouen que no nhi ha prou amb millorar el finanament del sistema sanitari per a continuar fent el mateix, sn necessaris canvis estructurals en profunditat: respostes intersectorials als diferents problemes; implicar la poblaci i el foment de lautoresponsabilitat individual. s imprescindible un canvi conceptual i estratgic que valore, no sols la resoluci de problemes de salut sin el benestar i la qualitat de vida, que prioritze la innovaci i el desenvolupament de tecnologies que faciliten la vida de les persones de forma integrada i participativa.

Entre les conclusions, la investigaci destaca que les exposicions laborals en treballs essencials i les cures dins de la llar poden explicar que el major risc de contagi per contacte amb pacients de la COVID-19 siga en els homes (17,4%) i les dones (11%) ms joves i en ledat adulta. El 16% dels participants en lestudi va emmalaltir, i van haver de recrrer a lassistncia sanitria.

Viure sols ha sigut un factor protector de la COVID-19. Els qui viuen acompanyats sn els que amb ms freqncia han emmalaltit: 19 dones i 8 homes acompanyades/ts respecte a 4 dones i 1 home que viuen sols. Aquesta protecci s especialment rellevant entre les persones igual o majors de 60 anys que viuen soles, ja que noms 1 dona i cap home han patit la COVID-19, mentre que, en aquest grup dedat, les persones que viuen acompanyades lhan patida 6 dones (3,1%) i 5 homes (3,8%).



Sobre el repartiment del treball domstic i de cures entre homes i dones

Les persones grans que viuen soles acusen en les seues vides la diferncia de gnere; la vida confinada ha suposat ms crrega de treball domstic i de cures per a les dones grans que viuen acompanyades (crida latenci la cura als vens, que el fan el 16,7% de les dones que viuen soles i cap home en la mateixa situaci.)



Respecte a la promoci de la salut

Lalimentaci i lexercici fsic shan vist molt influenciats pel confinament. Un gran nombre de persones dels dos sexes que viuen sols van declarar haver empitjorat lalimentaci i haver fet menys exercici fsic (entre les dones que guanyen pes, la mitjana s de 2,5 kg, i entre les que en perden, de 2 kg. Mentre que en els homes cal diferenciar entre els que viuen sols (mitjana de guany: 3,3 kg i de prdua: 2 kg) i els acompanyats amb una mitjana de guany de 3,5 kg i una prdua de 4 kg)

Les formes dentreteniment han estat relacionades amb loci passiu, per, sobretot, amb lactiu ms que de forma habitual, sobretot activitats de comunicaci per a cobrir la necessitat de relaci amb les persones, que s la necessitat principal no coberta manifestada en la investigaci.

Les reunions amb familiars i persones afins i el manteniment de la distncia social eren, i sn, els ms freqents factors de riscos i els reptes principals pendents per a prevenir la COVID-19.

La ajuda rebuda per la famlia s la millor valorada pels dos sexes tant si viuen sols o soles com acompanyats o acompanyades. Les amistats no sembla que hagen cobert les expectatives i, encara menys, el venat.



En relaci amb el sector sanitari

Les ajudes procedents dels serveis socials, tant les associades al sector salut com a lAjuntament, han sigut valorades com a insuficients.

Latenci primria de salut s la que ha assistit ms pacients; shi ha observat una dada interessant: a menor atenci dels serveis dAPS, major demanda datenci en les urgncies hospitalries i especialistes, o datenci per la medicina privada.

La comunicaci telefnica ha sigut el mitj de contacte utilitzat per a la resoluci dels problemes de salut

Lestudi veu indicis de beneficis per a la salut derivats de serveis de teleassistncia dinfermeria, especialment en lrea de lexercici fsic i alfabetitzaci en salut.



RECOMANACIONS

- Els governs han de reforar amb recursos humans la salut pblica, atenci primria i atenci especialitzada.

- Millorar latenci sociosanitria en el domicili, i posar el focus en les persones majors i dependents, atenci especial per a famlies en risc dexclusi.

- Posar el focus datenci en les necessitats de salut de les dones per a evitar la major probabilitat del contagi daquestes i propagaci derivades del repartiment poc equitatiu de les tasques de cures i domstiques.

- Desenvolupar mesures per a incrementar la participaci comunitria en la presa de decisions dels brots de la pandmia, fins ara establit sobretot en el nivell nacional i de comunitats autnomes. La participaci dels ajuntaments i els barris s absolutament clau.

- Latenci al pacient crnic i la salut mental han de ser prioritries en el canvi de reestructuraci assistencial proposat.

- Incidir en activitats deducaci i promoci de la salut

- Una estratgia dempoderament de les dones per part de les institucions pot contribuir a incrementar la capacitat dagncia per a promocionar la salut prpia i del seu entorn.

- Poltiques de comunicaci: transparents, basades en la millor evidncia, fetes per experts i coordinades entre les institucions autonmiques i estatals; que incorporen la informaci desagregada per sexe; ja que les manifestacions clniques i el curs de la COVID-19 sembla ser diferent entre homes i dones.

- Reforar les relacions interpersonals de manera virtual: WhatsApp, videoconferncies, xarxes socials etc.

- Desenvolupar estratgies de digitalitzaci de lassistncia sanitria, ms eficients, ms accessibles, i posar lmfasi en la humanitzaci del sistema.

- Formaci sobre innovacions per a les bones prctiques professionals assistencials en Medicina i Cincies de la Salut

- Les necessitats no cobertes per la poblaci poden veures com a nnxols de mercat per lempresa privada o com a espais que cal atendre per les institucions pbliques.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

Amparo Navarro pren possessi com a rectora de la Universitat d'Alacant

Quatre noves empreses sorgides de la UA es vinculen al Parc Cientfic d'Alacant

La Universitat d'Alacant publica per primera vegada Crnicas del boletn semanal del Banco de Espaa (1932-1936) de Germ Berncer

La British Library premia l'equip d'investigaci en biblioteques digitals de la Universitat d'Alacant

Nuevo xito del programa Gennera de la UA que provee de soluciones innovadoras a empresas de la provincia

Patrimonio Virtual de la Universidad de Alicante reproduce, por medio de 3D, las dos esfinges ibricas originarias de Agost

Jaume Ferrer ser el decano de Derecho los prximos cuatro aos

La Rectora de la Universitat d'Alacant parla del futur per a Intercomarcal Televisi

La Universitat d'Alacant participa amb l'IGME en el primer mapa mundial d'enfonsaments del terreny per extracci d'aigua subterrnia, publicat avui a 'Science'


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.