La Universitat dAlacant participa en un projecte per a promoure el contacte pell amb pell desprs del part


  07-11-2019 | UA   |  Visitas:420
Actualitat

UA

La UA dur a terme un projecte de formaci collaboratiu entre professionals dhospitals dAlacant, investigadors i mares per a millorar el grau dimplementaci daquesta prctica.

En un primer sondeig realitzat a ms de 4.300 mares vinculades a grups de criana, noms el 40 % declara haver tingut un contacte immediat, continuat i de qualitat amb el seu beb nounat.

Alacant. Dijous, 7 de novembre de 2019. El contacte pell amb pell de la mare amb el nounat immediat i ininterromput de, com a mnim, una hora de duraci, afavoreix la vinculaci maternofilial i facilita el comenament de la lactncia. En aquest marc, el Grup dInvestigaci en Criana Positiva (PIPP) de la Facultat de Cincies de la Salut de la Universitat dAlacant ha posat en marxa, juntament amb lassociaci Hasta que T Quieras (HQTQ) i la Federaci Espanyola dAssociacions pro Lactncia Materna (FEDALMA), un projecte collaboratiu per a protegir el dret dels nadons a no ser separats de la mare en nixer, com ja recull la Llei de salut de la Comunitat Valenciana (art. 55).

Com a punt de partida, la UA ha elaborat un estudi dopini per a conixer lexperincia de ms de 4.300 mares que han participat voluntriament en una enquesta en lnia promoguda des de grups de criana. Segons les dades extretes, noms el 40 % de les enquestades assegura haver tingut un contacte immediat, continuat i de qualitat amb el seu beb. Encara hi ha pocs centres a Espanya en els quals es realitze adequadament aquesta prctica; per aix volem explorar, en collaboraci amb professionals sanitaris i famlies, com podem protegir ms b lespai mare-beb desprs del naixement, apunta el responsable de lenquesta, linvestigador de la UA i llevador Antonio Oliver-Roig.

En aquest sentit, el grup dinvestigaci de la Universitat dAlacant treballa en un projecte de formaci collaboratiu entre responsables dhospitals de les comarques dAlacant, investigadors i usuaris finals mares i pares, que impulse una implementaci reeixida de bones prctiques en el naixement. Pretenem crear un espai de trobada en qu els responsables sanitaris i societat civil puguen intercanviar experincies i coneixement per a millorar latenci en el comenament de la vida, destaca linvestigador de la UA.


Resultats de lestudi

Lenquesta pilot va ser realitzada durant els mesos de setembre i octubre de 2019 pel Grup dInvestigaci en Criana Positiva de la UA en collaboraci amb lassociaci HQTQ i FEDALMA en el marc de la campanya Nixer als braos de ma mare. De totes les respostes rebudes, es van analitzar les dades de 3.212 mares de tota Espanya de bebs nascuts entre 2015 i 2019 que no van tenir complicacions mdiques en el part. El 78,7 % delles van tenir part vaginal, i un 21,3% cesria. El 70,1 % dels naixements es van produir en un hospital pblic; el 16,5 % en un de privat; el 0,5 % en una casa de part, i el 3,9 % a casa. El 97,2 % de les mares van afirmar que van comenar lactncia materna desprs del part.

Els resultats suggereixen que els bebs que van poder estar en contacte pell amb pell immediat i ininterrompudament desprs del naixement ha augmentat un 7 % a Espanya els ltims cinc anys. Malgrat aix, el 2019, noms 4 de cada 10 enquestades amb bebs nascuts sans per part vaginal, o 1 de cada 10 amb bebs nascuts per cesria, van referir un contacte preco, continuat i de qualitat amb els seus bebs en nixer, explica Oliver-Roig.

Per tipus de centre, els naixements en cases de part o a casa mostren els millors indicadors daquesta prctica, amb un 88 %, seguit dels centres pblics amb el 42 % i, amb les pitjors taxes de compliment, els hospitals privats, amb un 35 %. Per territori, les comunitats autnomes amb ms bones dades de contacte pell amb pell, prximes al 60% en parts vaginals sn Madrid i Catalunya. En la Comunitat Valenciana la dada es queda en el 30 %. Daltra banda, entre les comunitats autnomes que ms han millorat els ltims anys destaca Mrcia, amb un augment del 17 % coincidint amb el canvi legislatiu que reconeix el dret de les mares i els seus bebs a no ser separats durant el naixement.

Segons les dades extretes, detalla Antonio Oliver-Roig, la principal barrera perqu aquests bebs sans estigueren en contacte amb la mare desprs del naixement estava relacionada amb activitats rutinries que realitzen els professionals en el part, i que es poden posposar per a no interferir en aquest espai.

Aquest estudi s una de les primeres accions dinvestigaci, divulgaci i formaci subscrites per la Universitat dAlacant i lassociaci Hasta que T Quieras desprs de la signatura dun conveni el mes de febrer de 2019. A ms, ha comptat amb la collaboraci de les associacions La Mama dElx, Mamantial dElda, i Lactancia Madre a Madre de Cartagena.

En la imatge, Antonio Oliver-Roig, investigador Grup dInvestigaci en Criana Positiva de la UA.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

La Universitat d'Alacant atorgar el premi IgUAltat 2020 a Mara Teresa Fernndez de la Vega a proposta del Consell Social

Ahir, la Universitat d'Alacant va presentar el llibre commemoratiu "20 anys MUA"

El equipo universitario de la triple disciplina atltica fue presentado el viernes en la Villa Universitaria

Con motivo del Da de la Radio visitamos RadioUA

El rector reivindica la defensa de la universidad pblica y de las personas en la celebracin de Santo Toms de Aquino

Inaugurat el Mes Cultural de l'Escola Politcnica Superior en la Universitat d'Alacant

Juan Miguel Gmez, entrenador de taekwondo de la UA, guardonat amb el Premi Nacional al Tcnic de Poomsae de la Federaci

Linvestigador Carlos Hernndez obri ledici 2020 de lAula de la Cincia i la Tecnologia de la Seu Ciutat dAlacant

Costa Blanca apuesta en FITUR por reforzar el turismo idiomtico como estrategia de desestacionalizacin


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.