La Universitat d'Alacant participa amb l'IGME en el primer mapa mundial d'enfonsaments del terreny per extracci d'aigua subterrnia, publicat avui a 'Science'


  02-01-2021 | UA   |  Visitas:218
Actualitat

UA

Un equip internacional liderat pels investigadors de lInstitut Geolgic i Miner dEspanya (IGME) Gerardo Herrera i Pablo Ezquerro, i en el qual participa la Universitat dAlacant, acaba de concloure lestudi mundial ms extens sobre subsidncia del terreny, s a dir, enfonsaments del terreny per causa de lextracci daigua subterrnia. En el treball, que sha publicat en la revista Science l1 de gener de 2021, els cientfics elaboren un model que explica on pot tenir lloc aquest fenomen. Els investigadors han aconseguit fer un mapa mundial en el qual es marquen les zones susceptibles de patir subsidncia.

En concret, lequip cientfic de lIGME i els seus collaboradors, entre els quals hi ha Roberto Toms, de la UA, els investigadors de lIGME Marta Bjar-Pizarro, Juan Lpez-Vinielles i Rosa Mateos, i cientfics de la Iniciativa Internacional de Subsidncia de la UNESCO, han elaborat un mapa que qualsevol persona de qualsevol lloc del mn pot consultar per a saber si la zona en qu viu, en qu treballa o pretn viure, treballar o construir pot tenir o arribar a tenir un problema de subsidncia. Aquest mapa pot revestir una rellevncia especial en zones fluvials o costaneres en qu la subsidncia pot augmentar el risc per inundacions fins a deu vegades ms rpid que laugment del nivell del mar provocat per lescalfament global. Com detalla Roberto Toms, quasi el 90 % de la poblaci exposada a aquest fenomen es localitza a lsia. A Europa, les zones amb ms perillositat se situen principalment a larc Mediterrani.

La deformaci del terreny per subsidncia t efectes sobre les infraestructures i, per tant, sobre la vida de les persones. Que el sl sesfondre provoca clivelles en aquestes infraestructures i en els edificis que poden arribar a no ser segurs. Aquestes deformacions arriben a xifres molt altes en alguns llocs, amb enfonsaments de fins a 30 centmetres lany, per en la majoria dels casos es tracta dun procs ms lent dun o duns pocs centmetres anuals. Aquesta lentitud en les deformacions provoca que passen desapercebudes per a les persones que hi habiten, que noms seran conscients que el sl safona sota els seus peus quan la situaci siga tan greu que comencen a aparixer clevills, o les inundacions es facen cada vegada ms intenses i recurrents com en el cas de Vencia. Per, a ms, es preveu que aquest problema continue creixent, com explica Roberto Toms: Lincrement de la demanda daigua subterrnia associat al provement de la poblaci mundial i la producci agrcola, sens dubte incrementaran en un futur prxim la intensitat daquest fenomen en zones ja actives, i afavorir que es desenvolupe en altres zones susceptibles en les quals encara no sha produt.

El mapa ser pblic i podr ser usat per qualsevol interessat de manera totalment gratuta. Ser molt til perqu les autoritats de regions o, per exemple, les persones que gestionen les conques hidrogrfiques vegen qu pot passar en les seues rees i shi puguen anticipar, assegura Gerardo Herrera.

El treball publicat a Science t lorigen en la investigaci encetada per Pablo Ezquerro, que el 2017 va iniciar el doctorat a lInstitut Geolgic i Miner dEspanya (IGME) supervisat pel cientfic de linstitut Gerardo Herrera. Ezquerro centrava la seua investigaci en els enfonsaments del terreny que provocava lextracci daigua daqfers subterranis a Llorca (Mrcia), fenomen que en geologia es coneix com a subsidncia, un perill que s conegut i estudiat des de fa ms de cent anys. Les investigacions sobre subsidncia del terreny havien sigut sempre locals. Els cientfics dalgunes de les zones que la patien analitzaven el que succea en les seues regions i buscaven solucions per al problema. Pablo Ezquerro i Gerardo Herrera, pertanyents al grup espanyol de treball en subsidncia del terreny, liderat pel professor de la UA, Roberto Toms, van realitzar una recerca de les publicacions cientfiques sobre subsidncia. Totes es referien a aquests enfonsaments des dun punt de vista local. Llavors, recorda Gerardo Herrera, ens va passar pel cap, i si hi haguera un patr com a totes les rees en les quals t lloc?. Els investigadors van trobar aquest patr: hi havia condicions comunes a totes les rees del mn en qu es produa aquest fenomen de deformaci del terreny a causa de lextracci daigua dels aqfers subterranis.

Per a entendre la importncia daquest treball cal saber que aquest fenomen geolgic ha provocat, per exemple, que Indonsia prenga la decisi de traslladar la capital, Jakarta, de lemplaament actual a un de nou en una altra illa. En algunes zones del mn la situaci produda per la subsidncia del terreny sha fet insostenible, i, fins i tot, ha obligat a plantejar el trasllat de ciutats, com s el cas dIndonsia, on el govern considera traslladar la capital, Jakarta, a lilla de Borneo, explica Roberto Toms.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

Amparo Navarro pren possessi com a rectora de la Universitat d'Alacant

Quatre noves empreses sorgides de la UA es vinculen al Parc Cientfic d'Alacant

La Universitat d'Alacant publica per primera vegada Crnicas del boletn semanal del Banco de Espaa (1932-1936) de Germ Berncer

La British Library premia l'equip d'investigaci en biblioteques digitals de la Universitat d'Alacant

Nuevo xito del programa Gennera de la UA que provee de soluciones innovadoras a empresas de la provincia

Patrimonio Virtual de la Universidad de Alicante reproduce, por medio de 3D, las dos esfinges ibricas originarias de Agost

Jaume Ferrer ser el decano de Derecho los prximos cuatro aos

La Rectora de la Universitat d'Alacant parla del futur per a Intercomarcal Televisi

La Universitat d'Alacant participa amb l'IGME en el primer mapa mundial d'enfonsaments del terreny per extracci d'aigua subterrnia, publicat avui a 'Science'


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.