Reconstrueixen les dinmiques demogrfiques de les ltimes poblacions de caadors recollectors de Portugal durant el plistoc-holoc


  09-02-2021 | UA   |  Visitas:450
Actualitat

UA

Realitzat per investigadors de la Universitat dAlacant (Espanya) i de la Universitat dAlgarve (Portugal), lestudi confirma que es van adaptar molt b a lesdeveniment climtic del 8.2 en el qual la temperatura global del planeta va baixar uns 2 C, reorganitzant la distribuci dels seus assentaments i explotant de manera ms intensa els recursos aqutics dels rius Tajo i Sado


Alacant. Dilluns, 8 de febrer de 2021

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat dAlacant (Espanya) i de la Universitat dAlgarve (Portugal) revela els canvis demogrfics de les ltimes poblacions de caadors recollectors de Portugal durant la transici plistoc-holoc, fa entre 18.000 i 8.000 anys. Publicat en la prestigiosa revista cientfica Philosophical Transactions of the Royal Society B, aquest treball t grans implicacions per a lestudi de les adaptacions poblacionals al canvi climtic.

En concret, lequip cientfic ha analitzat les datacions de carboni 14 (tcnica de dataci radiocarbnica per a mesurar lantiguitat de restes arqueolgiques) per a reconstruir els canvis relatius en la grandria de la poblaci i analitzar la seua relaci amb les transformacions en la dieta i en els sistemes dassentament durant aquest perode caracteritzat per grans canvis climtics i transformacions mediambientals.

Larticle t grans implicacions per a saber com les poblacions de caadors recollectors es van adaptar al canvi climtic modificant la manera docupar el territori i la dieta, indica Javier Fernndez-Lpez de Pablo, autor de larticle i investigador distingit del Pla Gen-T adscrit a lInstitut Universitari dInvestigaci en Arqueologia i Patrimoni Histric (INAPH) de la Universitat dAlacant. Els experts presenten una reconstrucci completa de les dinmiques demogrfiques durant el final de lltima glaciaci i els inicis de lholoc a la faana atlntica de la pennsula Ibrica, un espai en el qual les ltimes poblacions de caadors recollectors es van enfrontar a entorns i condicions climtiques rpidament canviants. En aquest sentit, aquest estudi arqueolgic ofereix una perspectiva de la manera en qu les ecologies de la poblaci humana del passat van canviar en resposta a aquest escenari.



Resultats

Els investigadors han identificat una primera fase de creixement demogrfic durant lltim perode interestadial del plistoc (fa uns 14.800 anys) i els inicis de lepisodi climtic fred del Dryas recent (fa 12800 anys). Aquest darrer episodi dempitjorament climtic sembla associat a una contracci en el volum de la poblaci, que mostraria un patr ms dispers en la seua distribuci.

Daltra banda, lestudi assenyala una ltima fase de creixement demogrfic que comena fa uns 8.300 anys, coincidint amb lesdeveniment climtic del 8.2 en el qual la temperatura global del planeta va baixar uns 2 C, i el canvi en els corrents marins va incrementar la productivitat biolgica en els estuaris dels principals rius Tajo i Sado. Els pobladors van passar a concentrar-se entorn daquests espais, cosa que va permetre una explotaci ms intensa dels recursos aqutics, aix com un rpid creixement demogrfic, explica linvestigador distingit de la UA.

Tal com detalla Fernndez-Lpez de Pablo, a diferncia del que sobserva en altres regions de la pennsula Ibrica, aquest cas destudi mostra una forta correlaci entre creixement demogrfic i els canvis en la productivitat marina detectada en els estuaris. Aquestes poblacions van ser capaces de generar respostes adaptatives dxit tant en la dieta com en el patr dassentament durant el perode mesoltic, fa uns 8.300 anys, i per una dependncia ms elevada de les fonts daliments marines, afegeix.



Metodologia

Lequip dinvestigadors autors daquest article ha treballat durant dos anys en lanlisi i estudi de dades duns setanta jaciments prehistrics repartits per tota la faana atlntica, ms de 370 dates de radiocarboni, i de restes humanes per a obtenir informaci sobre paleodieta. Sens dubte s el primer estudi cientfic centrat en el vessant atlntic de la pennsula Ibrica que cobreix un perode de temps tan llarg, remarca lexpert de la UA. A ms, afegeix, hem elaborat mtodes quantitatius nous per a crear sries temporals per a traar els canvis al llarg del temps en el volum de la poblaci, la distribuci del poblament i els canvis en la dieta.



Referncia:

Late Glacial and Early Holocene human demographic responses to climatic and environmental change in Atlantic Iberia, Philosophical Transactions of the Royal Society B. November 2020.

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

La UA reinventa les seues activitats de Voluntariat Lingstic amb dos projectes innovadors en lnia

La seleccin espaola de ftbol sala convoca a la jugadora de la Universidad de Alicante, Elena Garca

Las universidades pblicas valencianas acuerdan con la Generalitat la mnima presencialidad en el inicio de la docencia del segundo semestre

La Universidad de Alicante acoge un ao ms el Curso de Inteligencia Estratgica para Organizaciones Innovadoras

Para no dejar a nadie atrs. Vivir, convivir y sobrevivir, juntos, en la pandemia

Navarro declara su preocupacin por la situacin sanitaria y su compromiso por facilitar el proceso online pese a que las universidades estn excluidas de las restricciones planteadas por el Consell

La UA presenta la monografa "El desafo de la Covid-19 en Alicante. Efectos en la Salud y resistencia ciudadana durante el confinamiento"

Reconstrueixen les dinmiques demogrfiques de les ltimes poblacions de caadors recollectors de Portugal durant el plistoc-holoc

UOU, projecte de docncia internacional d'Arquitectura de la UA, multiplica per quatre en un semestre les universitats i estudiants que hi participen


Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en


Sempre teua. La teua llengua.