La xarxa engloba grups espanyols que centren les seues investigacions en l´anàlisi de la biodiversitat microbiana dels hàbitats extrems i que té un gran interès tant per a la investigació bàsica com per a la seua aplicació industrial
El grup es va fundar l´any 1995 a la Universitat d´Alacant i des de llavors el seu treball ha iniciat nombroses collaboracions, ha participat en projectes europeus i ha aconseguit la creació de noves empreses
Alacant. Divendres 21 d´octubre del 2016
La Universitat d´Alacant acull entre aquest divendres i dissabte la XIII Reunió de la Xarxa Nacional de Microorganismes Extremòfils, un camp que compta amb gran interès tant des del punt de vista de la investigació bàsica com des del punt de vista aplicat i en la qual prenen part més de 80 investigadors de diferents centres d´investigació i empreses tecnològiques.
La doctora Josefa Antón, de la Universitat d´Alacant és la coordinadora d´aquesta XII Reunió de la Xarxa que organitzen en aquesta ocasió els Departaments de Fisiologia, Genètica i Microbiologia i el d´Agroquímica i Bioquímica. Antón ha explicat que L´objectiu és reunir els grups d´investigació espanyols que treballen en el camp i posar-nos al dia de la investigació que estan fent; a més, s´estableixen sinergies amb les empreses de biotecnologia i s´estableixen noves collaboracions entre investigadors i entre aquests i l´empresa.
La coordinadora ha destacat que fa 21 anys que estem reunint-nos i gràcies a això s´han iniciat nombroses collaboracions que han permès, per exemple, la participació en projectes europeus o la creació d´empreses spin-off.
En total els investigadors que hi participen assistiran a la presentació de fins a 46 ponències al llarg dels dos dies. En aquesta convocatòria, a més de diferents centres d´investigació, diversos d´aquests pertanyen a Campus d´Excellència Internacional, i participen en la xarxa quatre empreses del sector biotecnològic.
Microorganismes Extremòfils
La Xarxa Nacional de Microorganismes Extremòfils es va constituir l´any 1995 i engloba grups espanyols que centren les seues investigacions en l´anàlisi de la biodiversitat microbiana dels hàbitats extrems, en l´estudi de diversos aspectes fisiològics, metabòlics i genètics dels microorganismes extremòfils, com també en la seua caracterització taxonòmica i en les seues aplicacions biotecnològiques.
Els microorganismes extremòfils són aquells que requereixen per al creixement òptim valors extrems de factors físics i/o químics que són desfavorables per a la majoria dels éssers vius. És a dir, són microorganismes que es desenvolupen en medis ambients extrems que presenten condicions hostils per als anomenats organismes superiors. Bàsicament hi ha sis tipus d´ambients extrems: els d´altes i baixes temperatures, elevades pressions hidrostàtiques, elevada concentració de sal, i els hàbitats d´alts i baixos valors de pH. Hi ha per tant sis tipus de microorganismes extremòfils: termòfils, psicròfils, piezòfils, halòfils, alcallòfils i acidòfils. En els mitjans extrems hi ha també microorganismes que resisteixen condicions extremes encara que no les necessiten per a créixer òptimament, com és el cas dels microorganismes xerotolerants o els tolerants a altes dosis de radiació ionitzant, com Deinococcus.
Investigació aplicada
Els microorganismes extremòfils tenen un gran interès tant des del punt de vista de la investigació bàsica com des del punt de vista aplicat. No solament tenen molècules i estructures úniques que són interessants en si mateixes, sinó que moltes d´aquestes tenen aplicacions industrials per les característiques especials que tenen. L´exemple clàssic és el de les polimerases Taq i Pfu, produïdes respectivament pel termòfil Thermus aquaticus i l´hipertermòfil Pyrococcus furiosus, d´una gran utilitat en la tècnica PCR d´amplificació d´ADN que ha permès, entre d´altres èxits, el desenvolupament de tècniques forenses. També va ser en microorganismes extremòfils, concretament en uns microorganismes de les salines solars de Santa Pola, on es va descobrir la presència dels sistemes CRISPR-Cas que han servit de base per al desenvolupament d´una tecnologia revolucionària d´edició de gens. A més, hi ha altres productes d´extremòfils que són d´interès aplicat, com les proteases i lipases de termòfils i psicròfils, que s´empren en la indústria de detergents. Tampoc pot oblidar-se l´interès dels hipertermòfils des del punt de vista evolutiu, en trobar-se en la base de l´arbre filogenètic, o dels hàbitats acidòfils o xeròfils que per les peculiars característiques que tenen recorden les condicions d´altres planetes.
Universitat d´Alacant