Enguany es commemora el vintè aniversari de la posada en marxa de la planta dessalinitzadora situada en les proximitats del Bosc Il·lustrat
Alacant. Dimecres, 30 de novembre de 2016
En el campus de la Universitat d’Alacant s’han substituït 1 900 000 m3 d’aigua potable per aigua dessalada i aigua salmaia en els últims deu anys, la qual cosa ha comportat un estalvi de 2 685 000 euros. El 1996, en les proximitats del Bosc Il·lustrat, es va construir una planta dessaladora mitjançant osmosi inversa que es proveeix d’aigua procedent d’un aqüífer sobre el qual se situa la mateixa Universitat. Des de la seua posada en funcionament, l’aigua produïda ha sigut destinada per al reg de les zones enjardinades del campus. Al mateix temps, la planta participa en la formació de postgraduats, tècnics, etc., i és visitada per diferents col·lectius tant de la mateixa universitat com externs.
«A la vista del creixement del campus i les seues grans necessitats d’aigua i per la sequera que hi va haver a Espanya entre 1990 i 1995, es va mirar de buscar una solució a través del dessalatge d’aigües salmaies. Aquesta alternativa va tenir lorigen en referències verbals que es tenien sobre la presència d’aigües subterrànies en el campus de la UA. Shavia sentit, a més, que probablement aquesta aigua salmaia ja havia sigut utilitzada pel campament militar situat anteriorment en aquesta zona per mitjà de canalitzacions subterrànies», explica el coordinador de Projectes i Desenvolupament de l’Institut Universitari de l’Aigua i les Ciències Ambientals (IUACA), Daniel Prats.
Després de tres perforacions en llocs diferents, es va trobar un aqüífer amb aigua salmaia d’elevada salinitat que nimpedia laprofitament, ni que fóra tan sols com a aigua de reg. Per aquest motiu, el 14 de juny de 1996 es posa en marxa la dessaladora al campus de Sant Vicent de Raspeig.
«Per a obtenir aigua amb els paràmetres adequats per al reg cal remineralitzar-la barrejant l’aigua dessalada amb un 25 % de l’aigua salmaia del pou. Aquesta mescla es materialitza en una de les dues llacunes existents en el Bosc Il·lustrat de la UA que, d’altra banda, acull multitud de fauna com ocells, tortugues En l’altra llacuna, comunicada per gravetat, s’acumula l’aigua de regadiu», assenyala el coordinador de Projectes i Desenvolupament de lIUACA.
«En els vint anys d’operativitat, els impactes del dessalatge sobre la Universitat d’Alacant han sigut positius des de múltiples perspectives: ambiental, econòmica, social i tècnica, ja que es manté el regadiu del campus amb recursos propis, al marge de les situacions climàtiques», afegeix Patricia Fernández, investigadora predoctoral de lIUACA i autora de l’article «20 años después: los resultados de la desalación en el campus de la Universidad de Alicante».
Des del punt de vista ambiental s’ha substituït un volum important d’aigua potable per aigua salina procedent d’un aqüífer amb un consum energètic daproximadament 1 kWh/m3 utilitzat. «L’aigua potable substituïda prové de transvasaments, pous de l’Alt Vinalopó i dessalatge d’aigua de mar, en tots els casos amb un consum energètic molt superior», apunta Fernández.
Referència
Article «20 años después: los resultados de la desalación en el campus de la Universidad de Alicante» publicat en iAgua. Autora: Patricia Fernández, beneficiària de les ajudes per a contractes destinats a la formació predoctoral del Programa Propi del Vicerectorat dInvestigació i Transferència de Coneixement de la UA.
Peu de foto1: Llacuna de mescla aigua dessalada-aigua salmaia de pou.
Peu de foto 2: Edifici on se situa la planta dessalinitzadora de la UA.