‘Vivim en el temps dels immigrants digitals’, afirma el catedràtic de la UA Javier García Martínez

‘Si la quarta revolució industrial es fa al marge dels ciutadans, viurem en societats menys democràtiques i més injustes’, defensa durant el Seminari Permanent d’Ètica Econòmica i Empresarial realitzat per la Fundació Étnor a València

Alacant. Dimarts, 10 de març de 2020

La quarta revolució industrial està transformant aspectes molt importants de les nostres vides, i molts d’aquests canvis poden ser percebuts com un risc perquè és una oportunitat. En aquest sentit, es va pronunciar el catedràtic de la Universitat d’Alacant, Javier García Martínez, premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies i membre del Fòrum Econòmic Mundial en la seua conferència «Ética e Innovación: Por una revolución industrial por y para todos», en el marc del XXIX Seminari Permanent d’Ètica Econòmica i Empresarial realitzat per la Fundació Étnor –Fundació per a l’Ètica dels Negocis i les Organitzacions– que va tenir lloc ahir dilluns 9 de març a les 19 hores a la seu de la Fundació Bancaixa de València.

García Martínez va destacar «que de la quarta revolució industrial estan canviant aspectes tan importants i tan sensibles com la forma en la qual ens informem, relacionem i comuniquem i per tant tenen un impacte molt important en la forma que comprem, pensem i votem. També les noves tecnologies estan redefinint l’ocupació i la creació de riquesa. Per això és comprensible que molts ciutadans puguen percebre tot això com un perill per al seu futur». El professor de la UA va insistir que les noves tecnologies aporten a la societat eines poderoses davant de les quals cal actuar amb responsabilitat. «La revolució industrial ha de ser per i per a tots els ciutadans i no ens pot tractar com a estrangers digitals», va explicar.

«Hem sigut ingenus», va sostenir el catedràtic de la Universitat d’Alacant, «en pensar que gràcies a les noves tecnologies anàvem a estar més connectats i millor informats. La realitat és que internet ha afavorit la proliferació de tota mena de notícies falses i d’idees fanàtiques i absurdes». I, en aquest sentit, va apuntar que «l’únic antídot contra la postveritat és una actitud crítica i responsable davant de la informació».

Amenaça a la democràcia

Un dels punts en els quals va insistir el ponent va tractar de la pèrdua de capacitat de decisió davant dels avanços tecnològics. «La introducció de les noves tecnologies en tots els aspectes de les nostres vides ens ve imposada sense que realment puguem fer alguna cosa per a molt per a evitar les conseqüències que té sobre la nostra privacitat i sobre l’ús de les nostres dades». «A penes podem operar en aquest nou temps sense cedir parcel·les importants de la nostra llibertat i fins i tot de la nostra intimitat. Cada vegada que els ciutadans no poden decidir sobre aspectes que els afecten tan directament la qualitat de la nostra democràcia es veu reduïda», va indicar.

No obstant això, aquesta no és l’única amenaça que va apuntar García Martínez en una revolució industrial en la qual els ciutadans tenen poca cosa a dir. «El perill més profund és que l’automatització de processos i la intel·ligència industrial destruïsquen els llocs de treball que sostenen la classe mitjana. Els últims anys, hem vist com la classe mitjana ha disminuït en molts països desenvolupats, a causa de la deslocalització d’empreses i a la precarització de moltes ocupacions. Sense classe mitjana no hi ha democràcia ni estat del benestar. Si la tecnologia no sols es percep com a llunyana i incomprensible sinó com una amenaça per al nostre nivell de vida i la nostra ocupació, els ciutadans votaran més opcions polítiques que polítiques populistes (és a dir, que prometen solucions fàcils a problemes difícils) o nacionalistes (que prometen protegir els ciutadans d’un país davant de les empreses i treballadors estrangers). Això no és una previsió del que pot passar, si no la realitat que ja estem vivint en les economies més desenvolupades».

Nou model emprenedor

A més d’aquestes idees, el professor de la Universitat d’Alacant va detallar algunes oportunitats per als pròxims anys. En aquest respecte, va esmentar que els científics emprenedors, és a dir, aquells investigadors que s’animen a comercialitzar els seus descobriments, seran els grans agents de transformació d’aquest segle. «Molts dels problemes a què ens enfrontem, des del canvi climàtic fins a les noves malalties, tenen solucions en la ciència. Però amb fer-ne el descobriment no hi ha prou. A més, és necessari posar-ho a l’abast de tots. En el passat, aquest procés ha sigut molt lent ja que existia –i de fet encara existeix– una escletxa entre l’acadèmia i la indústria. Però hi ha una nova generació de científics que estan acostant els seus descobriments a tots mitjançant la llicència de les patents o la creació de noves empreses que comercialitzen les innovacions», va destacar. «Molts dels grans descobriments que es fan en els laboratoris de tot el món, queden en un calaix o en el millor dels casos en una publicació científica. Si aconseguírem portar aquestes solucions a les persones que les necessiten, tots ens podríem beneficiar de les grans contribucions que fan els científics per al nostre benestar i el medi ambient», va afegir. García Martínez va comentar llavors la seua experiència emprenedora al capdavant de Rive Technology, l’empresa que va fundar quan treballava en l’Institut Tecnològic de Massachusetts i que acaba de ser adquirida per la multinacional Grace.

Compromís personal

Javier García Martínez va acabar la intervenció descrivint una decisió personal que ha pres amb l’objectiu d’ajudar joves espanyols a desenvolupar-se personal i professionalment. Un exemple que cada persona, de manera individual, pot fer contribuir a millorar la vida d’altres persones. «Sempre he trobat a faltar a Espanya un programa que ajude que els millors joves del nostre país puguen fer realitat els seus projectes i que constituïsca una xarxa de talent sobre la qual créixer. Gràcies al premi Jaume I, vaig poder fer realitat aquest somni». «Amb part del premi vaig fundar Celera, un programa de tres anys totalment gratuït que dona recursos, oportunitats i formació a 10 joves tots els anys. Després de 6 anys, Celera ha ajudat ja 60 joves a fer realitat els seus projectes, a créixer professionalment i a formar part d’una comunitat que els ajuda a desenvolupar-se», va explicar.

El president de la Fundació Étnor, Enrique Belenguer, va inaugurar la sessió amb la idea que «les noves tecnologies han de ser humanistes per a orientar la nostra societat cap a un horitzó sostenible per a tots». El vicepresident d’Étnor i president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, Emili Villaescusa, va presentar el ponent i va moderar el debat.