La iniciativa de la Universitat dAlacant ha sigut guardonada amb la Distinció per la Defensa dels Drets i Llibertats Constitucionals de la Generalitat Valenciana durant la celebració del Dia de la Constitució a Alacant.
Alacant. Dilluns, 9 de desembre de 2019
LArxiu de la Democràcia de la Universitat dAlacant no deixa dacumular reconeixements. Si dimarts era el XVIII Premi Maisonnave, divendres va rebre la Distinció per la Defensa dels Drets i Llibertats Constitucionals de la Generalitat Valenciana de mans del president Ximo Puig en el transcurs de la celebració del Dia de la Constitució a Alacant.
El coordinador del Consell Assessor de lArxiu de la Democràcia, José María Perea, va ser lencarregat de recollir el premi a lescenari del Teatre Principal dAlacant en el transcurs de lacte de commemoració del Dia de la Constitució organitzat pel Consell.
Perea va estar acompanyat pel rector de la Universitat dAlacant, Manuel Palomar, el vicerector de Cultura, Llengües i Esports, Carles Cortés, i els membres del Consell Assessor de lArxiu de la Democràcia.
La vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, va ser lencarregada de presentar els mèrits del projecte de la Universitat dAlacant per a ser creditor daquest reconeixement i va assenyalar que «lArxiu de la Democràcia ha sigut un instrument clau per a la conservació dels fons documentals escrits, gràfics i sonors de persones o entitats destacades en el món de la política, la cultura o leconomia alacantines, especialment des del final del franquisme fins als nostres dies».
Perea, per part seua, va destacar el treball realitzat per lArxiu des de la creació i la intensa tasca dels membres i del personal. El coordinador del Consell Assessor va detallar que lArxiu «ha rebut més de 200 donacions i compta amb 650 caixes darxius, 2.500 llibres, 54.000 números de revistes de 1.130 títols diferents, 1.500 discos de vinil i 40.000 fotografies, entre altres materials».
El web ha tingut 50.000 visites lúltim any i, segons Perea, «el contingut contribueix a mantenir viu el que va ocórrer durant les quatre dècades de la democràcia, tant per a la societat en general com per als mitjans de comunicació i els científics».