Investigadors de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb una desena de socis europeus, han desenvolupat a partir de deixalles agrícoles de llimó, magrana, bròquil i corfa d’ametla compostos naturals d’un alt valor afegit per a la indústria de l’automoció o la construcció. En concret, han extret substàncies sostenibles i innovadores amb propietats avançades com a efecte antimicrobià, alliberament de fragància, i nous colors i efectes òptics.
«Aquestes substàncies presenten una revolució per a sectors com el de lloguer de cotxes ja que es poden implementar en peces exposades a contaminació per microbis com manetes i quadres de comandament», explica la doctora en Ciències Químiques i coordinadora de l’equip de treball de la UA, M. Carmen Garrigós. «A més, des d’un enfocament d’economia circular, s’han dissenyat peces més sostenibles que contribueixen a disminuir les grans quantitats de deixalles agrícoles que es generen cada dia», afig.
Els residus seleccionats pels investigadors per al desenvolupament d’aquests extractes han estat determinats per les propietats naturals que tenen. Els colorants del llimó, el bròquil i la magrana han permès obtenir gammes de colors diferents als sintètics. «En particular, amb la magrana hem comprovat que modificant-ne el pH es pot obtenir una àmplia gamma de tonalitats», explica Garrigós. L’oli essencial del llimó aporta propietats antimicrobianes i desprèn una olor, característica d’interès per a algunes indústries. Per part seua, la corfa d’ametla proporciona un aspecte semblant a la fusta i propietats de reforç natural, és a dir, millora les propietats mecàniques del material.
A escala de laboratori, explica la investigadora de la UA, «una vegada extrets els compostos naturals de les restes de llimó, magrana, bròquil i ametla, s’han introduït en bobines de filaments per a la impressió 3D de tiradors de portes i quadres de comandament amb característiques millorades i propietats estètiques específiques».
El mètode d’extracció i funcionalització de les substàncies naturals ha sigut desenvolupat pel Grup d’investigació dAnàlisi de Polímers i Nanomaterials (Nanobiopol) i el Grup de Visió i Color de la UA en el marc del projecte europeu Barbara. Altres socis del projecte han treballat amb residus de midó procedents de la dacsa per a obtenir materials de construcció més resistents i reforçats.
L’equip de la Universitat dAlacant és també el responsable de la disseminació i la difusió de les diferents fases del projecte que va començar l’any 2017 i finalitzarà el mes d’abril vinent de 2020.
Consorci europeu
El projecte Barbara, que ja es troba en la fase final de verificació i validació de les peces obtingudes, compta amb un ampli equip de deu socis d’Espanya, Itàlia, Suècia i Bèlgica que abracen tots els sectors relacionats amb el projecte. En concret, coordinat pel Centre Tecnològic Aitiip i monitorat per la Universitat Italiana Di Perusa, formen part d’aquest consorci europeu amb Fecoam i Cargill com a proveïdors de residus alimentaris; Celabor, KTH i la Universitat dAlacant, entitats responsables dels processos químics d’extracció de les molècules funcionals i polisacàrids; Nurel i Tecnopackaging per al desenvolupament de bobines per a impressores; Aitiip per a la impressió 3D i la fabricació de prototips, i finalment, com a usuaris finals i responsables de la validació de les peces, FIAT i Acciona.
Amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, Barbara s’emmarca dins del Programa Marc d’Investigació i Innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.