Demà dimecres, 14 doctubre, arranca la programació cultural de la UA (ACUA) amb una aposta per la cultura segura que ha despertat gran interès entre el públic i que ja té les entrades esgotades per a les dues primeres actuacions, aquesta setmana en el Paranimf de la UA. La primera proposta tindrà lloc demà dimecres a les 20 hores, amb Las Bruxas de Macbeth de la companyia sevillana Atalaya-TNT; i el divendres 16 serà el torn de Medea, a càrrec de lAula de Teatre de la UA (20 hores). Mesures per a complir les instruccions de les autoritats sanitàries davant la COVID-19 en el Paranimf durant les actuacions.
Las Bruxas de Macbeth
A través dels personatges de les bruixes de Macbeth, aquest muntatge aborda temes que concerneixen directament el gènere femení, però que dalguna manera formen part de lessència de tots els éssers humans; les nostres virtuts i misèries, els nostres encerts i fracassos, els nostres dubtes i certeses la dualitat que sempre acompanya la nostra espècie. Las Bruxas de Macbeth, basada en el text dAntonio Álamo, es va estrenar el 6 de març de 2020 a lAuditori Municipal Gustavo Freire, de Lugo.
Sinopsi: Tres bruixes retornen de la tomba per a dur a terme, una vegada més, la representació de lobra Macbeth davant del públic. Una delles es nega a continuar amb el guió establit i invocar abans dhora la deessa Hècate, que indica que han dentrar en el cor del respectable. És ací quan decideixen presentar-se al públic amb els noms que Shakespeare mai els va donar i demostrar que mai van poder desenvolupar el seu propi guió vital per la terrible caça de bruixes perpetrada des de ledat mitjana fins al segle XVII. Un espectacle que diverteix i ens agullona per igual.
Medea
Direcció: Xiomara Wander-Berghe
Representació en valencià
Medea, el muntatge que el grup clàssic de lAula de Teatre de la UA va preparar durant el curs 2019-20 i que tenia previst presentar el mes de maig passat, sestrena per fi en el Paranimf de la UA, el divendres 16 doctubre a les 20.00 hores.
Medea, dAndrés Lima, és el text més directe i honest de la tragèdia fins avui, basat en els textos de Sèneca. És cert que avui dia som més de romans que de grecs. Ho impulsa la frase del clàssic «No hi ha dolor més gran que el de lamor.» Medea ens fa reflexionar sobre lamor i com pot arribar a ser de destructiu. És una història a través de la veu duna dona, de la seua incapacitat de decisió. Medea, lestrangera, és condemnada a vagar per la terra perquè és inservible per al regne; és repudiada per por; és condemnada de la mateixa manera que la va condemnar el seu destí a seguir els passos de Jàson, persona per la qual va trair tot el que volia menys el seu amor incondicional per ell. Medea, una víctima més de lamor romàntic, una dona que, per primera vegada en la tragèdia grega, pren les regnes del seu propi destí. Som espectadors i jutges daquest cruel assassinat i, en definitiva, ens contraposa la bellesa i la part més fosca de lésser humà».


