Un estudi internacional adverteix que una elevada intensitat de l’ús de la terra redueix els efectes beneficiosos de la biodiversitat

El treball, en el qual participa l’investigador de la UA Santiago Soliveres, ha sigut publicat en la prestigiosa revista científica PNAS

Les activitats humanes estan provocant una pèrdua de biodiversitat i canvis en els ecosistemes, fet que amenaça el subministrament de serveis claus per a la societat

Alacant. Dimarts, 1 de desembre de 2020
L’elevada intensitat de l’ús de la terra redueix els efectes beneficiosos de la biodiversitat en els serveis dels ecosistemes. Aquest és el resultat principal d’un estudi fet per un equip internacional dirigit per investigadors del Centre Helmholtz per a la Investigació Ambiental (UFZ), el Centre Alemany per a la Investigació Integrada de la Biodiversitat (iDiv) i la Universitat de Berna, en el qual també participa l’investigador del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Santiago Soliveres.

El treball, publicat en la prestigiosa revista científica PNAS, editada per l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, ha avaluat per primera vegada els efectes de l’explotació de les terres tenint en compte simultàniament la biodiversitat, les funcions i els serveis de l’ecosistema. «Necessitem avaluar la resposta dels ecosistemes com un conjunt on tot depèn de tot, i no mesurant cada compartiment (biodiversitat, funcions o serveis ecosistèmics) per separat, com s’ha fet fins ara», explica l’expert de la Universitat d’Alacant.

Els serveis dels ecosistemes són crucials per al benestar humà i depenen d’un ecosistema que funcione bé i de les interaccions complexes entre molts organismes. No obstant això, les activitats humanes estan provocant una pèrdua de biodiversitat i canvis en els ecosistemes, fet que amenaça el subministrament de serveis claus per a la societat.

En aquest sentit, explica Soliveres «intensificar l’ús del sòl, és a dir, cultivar de forma més intensiva o explotar els nostres boscos amb la finalitat de maximitzar la producció de fusta sense considerar res més, fa que els ecosistemes es tornen més homogenis i perden interaccions especialitzades alhora que biodiversitat. A més, els serveis ecosistèmics que proporcionen els sistemes naturals, com aire, aigua neta, sòls fèrtils, menjar o fusta, es produeixen ‘gratis’ gràcies a la biodiversitat dels ecosistemes ben conservats. No obstant això, els sistemes utilitzats d’una forma intensa requereixen aportacions externes com fertilitzants, pesticides, etc. Aspecte que encareix el preu d’aquests serveis i els fa menys sostenibles en el temps».

Un nou enfocament científic

L’equip internacional de 32 científics, procedents de 22 institucions, que participen en l’estudi ha investigat com la biodiversitat, les funcions i els serveis de l’ecosistema varien amb la intensitat de l’ús de la terra. Per a això, han analitzat les dades de 300 pasturatges i boscos alemanys i han aprofitat els enfocaments de l’anàlisi de xarxes.

«Ja sabíem que l’ús de la terra afecta la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes», diu l’autora principal de l’article, María Felipe-Lucia, científica de la UFZ, «però sabíem molt poc sobre com la intensitat de l’ús de la terra altera simultàniament les relacions entre les diversitats, les funcions i els serveis. Entenent aquestes relacions, podem anticipar com els futurs canvis en l’ús de la terra afectaran els ecosistemes i el benestar humà».

Els paisatges variats són la clau

L’estudi demostra que l’agricultura i la silvicultura de baixa intensitat poden proporcionar beneficis materials (farratge i fusta), que preserven, al mateix temps, la biodiversitat. En canvi, les pràctiques d’alta intensitat augmenten els beneficis materials, però redueixen la biodiversitat i els beneficis que les persones obtenen d’aquesta.

«Amb l’augment de la intensitat de l’ús de la terra estem perdent relacions especialitzades», assenyala Felipe-Lucia. «Això és comparable a comprar en un gran magatzem o en una botiga especialitzada. Igual que les botigues especialitzades, els pasturatges i els boscos de baixa intensitat d’ús de la terra estan especialitzats en un conjunt particular de biodiversitat, funcions i serveis associats. Els paisatges d’alta intensitat corresponen a les grans superfícies on es poden trobar tot tipus de béns en un sol lloc, però de menor qualitat», explica la investigadora de la UFZ.

L’anàlisi duta a terme per aquest equip internacional ajuda a detectar la pèrdua de correlacions entre la biodiversitat i els serveis de l’ecosistema. «El nostre enfocament proporciona una visió nova i completa del funcionament dels ecosistemes i pot identificar els atributs claus que cal vigilar per a evitar canvis crítics. També pot aplicar-se per a analitzar els efectes d’altres canvis globals com el canvi climàtic», apunten els autors de l’article.

Referència: “Land-use intensity alters networks between biodiversity, ecosystem functions, and services”. PNAS (2020) DOI: 10.1073/pnas.2016210117

Peu de foto 1: Bosc de coníferes d’ús intensiu. (Autor: Santiago Soliveres, UA).

Peu de foto 2 i 3: Gestió de pastures i gestió forestal (fusta apilada) a Alemanya. (Autora María Felipe-Lucia, UFZ).