Centrat en els entorns urbans del litoral mediterrani, Alacant, Múrcia i Barcelona, lestudi és útil per a assessorar els polítics en la seua gestió.
La dimensió econòmica permetrà estimar, de manera quantitativa, llindars de situacions de pobresa hídrica a les llars, comprendre aquest fenomen i minimitzar-ne limpacte en el benestar de les llars afectades.
Laigua ha començat a cotitzar aquesta setmana en el mercat de futurs de Wall Street. Cotitzen els seus drets dús, notícia que pot inquietar la ciutadania. La pobresa hídrica, associada a la capacitat de pagament de les factures amb el consegüent resultat de possibles talls en el subministrament, és el tema que estudia el grup dinvestigació de la Universitat dAlacant Aigua i Territori. Pertanyent a lInstitut Interuniversitari de Geografia, el grup ha iniciat el projecte «Avaluació de la pobresa hídrica en entorns urbans del litoral mediterrani: estudis de cas (Alacant, Múrcia i làrea metropolitana de Barcelona)», dirigit per María Hernández Hernández, catedràtica dAnàlisi Geogràfica Regional i Geografia Física de la UA. Aquest projecte, en el qual col·laboren la UMU i la UAB, conclourà el maig de 2023.
Juntament amb la pobresa energètica, la pobresa hídrica afecta un nombre creixent de llars que veuen amenaçat el subministrament dun bé bàsic com laigua. En el context dels països desenvolupats, la pobresa hídrica apareix no tant com un problema daccés com dassequibilitat o capacitat de pagament de les factures amb el consegüent resultat de possibles talls en el subministrament. A Espanya, la pobresa hídrica hi apareix amb força arran de la crisi econòmica de 2008 i els seus efectes devastadors en el benestar de moltes famílies, combinada amb lelevat augment del preu de laigua.
El principal objectiu del projecte és definir què sentén per pobresa hídrica; a més, els investigadors analitzaran i diagnosticar els impactes que, des del punt de vista de la població, té la qüestió de pobresa hídrica, com és fer front al pagament de laigua; estimar, de manera quantitativa, llindars de situacions de pobresa hídrica a les llars per a caracteritzar altres dimensions, i analitzar la intersecció de factors de vulnerabilitat a les llars, o analitzar les estratègies dadaptació per part de llars, institucions, empreses i col·lectius de la societat civil, entre daltres.
Parteixen del supòsit que la pobresa hídrica engloba diverses dimensions, no solament leconòmica; es caracteritza, també, per una causalitat múltiple en la qual interactuen factors econòmics, demogràfics, socials o de gènere, i està generant respostes per part dels afectats, així com per institucions, empreses de serveis daigua i ONG.
En darrer terme senfoca en lanàlisi de les estratègies dadaptació per part de llars, institucions, empreses i col·lectius de la societat civil. María Hernández, concreta que aquests dies estan fent lanàlisi de pobresa hídrica a escala local, en els municipis dAlacant, Múrcia i làrea metropolitana de Barcelona. La finalitat última, concreta la catedràtica, «és una finalitat aplicada i amb dades reals, perquè els polítics sàpien com actuar en la gestió».
Amb aquest estudi sespera augmentar la comprensió daquest fenomen en el context dun país mediterrani molt afectat per una greu crisi socioeconòmica i utilitzar els coneixements adquirits per a minimitzar limpacte daquest fenomen en el benestar de les llars afectades.
El projecte està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, dins del Programa estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema dR+D+I Orientada als Reptes de la Societat en la convocatòria 2019. Hi participen, a més, les universitats de Múrcia i Autònoma de Barcelona.
Antecedents
El projecte iniciat recentment se sustenta en diversos precedents. La col·laboració entre investigadors del grup dinvestigació Aigua i Territori amb membres del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona en un projecte finançat per Aigües dAlacant (AMAEM), el 2016, en què sestudiava la disminució del consum daigua a la ciutat dAlacant i a lÀrea Metropolitana de Barcelona, i la vinculava no solament a factors naturals com les sequeres, sinó també a factors socials com la crisi econòmica iniciada en 2008.
Més endavant, la participació de la investigadora principal, María Hernández, en una xarxa dexcel·lència finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICINN) per al període 2018-2020 sobre pobresa hídrica, xarxa en la qual van participar diverses universitats espanyoles: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat de Sevilla, Universitat dOviedo, Universitat de Granada i Universitat Jaume I de Castelló. En aquesta xarxa, la UAB i la UA han coordinat el grup de treball denominat Estat de la Pobresa Hídrica a Espanya.


