Segons un article liderat per investigadors de la Universitat dAlacant i centrat en monohidrat de creatina, que acaba de ser publicat en la revista Public Health Nutrition.
La majoria dels missatges analitzats han de modificar-se o eliminar-se ja que podrien considerar-se fraudulents i/o enganyosos per al consumidor, apunta lestudi.
Només el 25% els suplements alimentaris esportius (SAD) que contenen monohidrat de creatina compleixen els criteris de productes saludables en els missatges publicitaris, segons un estudi liderat per investigadors de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat dAlacant (UA), juntament amb la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i de lENCEBES-CSIC de Múrcia. Les declaracions de propietats saludables daquest tipus de complements han dajustar-se als criteris establits per la legislació europea i han destar dacord amb levidència científica. Els resultats daquest treball acaben de ser publicats en la revista científica Public Health Nutrition.
Dels més de 150 suplements analitzats en aquest estudi que «inclouen» monohidrat de creatina, «la majoria de les declaracions arreplegades en els envasos i comunicacions publicitàries han de modificar-se o eliminar-se ja que podrien considerar-se fraudulentes i/o enganyoses per al consumidor», assenyala el coordinador principal de lestudi José Miguel Martínez Sanz, del Departament dInfermeria de la UA.
El consum de SAD és una de les pràctiques més comunes en el món de lesport amb lobjectiu principal de millorar-ne el rendiment. Encara que es comercialitzen multitud de productes, només uns pocs presenten evidència científica relacionada amb el rendiment esportiu, com és el cas del monohidrat de creatina. En aquest sentit, explica Martínez Sanz, «malgrat comptar amb suport científic i existir legislació que regula la comercialització i la publicitat destinada al consumidor, continuen ocorrent fraus en la comercialització dels SAD principalment en relació amb les declaracions de propietats saludables incorrectes en la publicitat del producte». Com a exemple, algunes de les declaracions que no sadeqüen de manera correcta són: «Afavoreix la hidratació cel·lular», «Ajuda a la pèrdua de pes», «Millora les defenses o promou una major protecció», «Afavoreix el buidatge gàstric», «Augmenta la velocitat», «Millora les capacitats cerebrals», «Afavoreix la salut cardiovascular», etc.
Peu de foto: Imatge darxiu- El consum de SAD és una de les pràctiques més comunes en el món de lesport per a millorar-ne el rendiment (Foto de gabrielizalo.com on Foter.com / CC BY).
Fases de lestudi
Per a fer lestudi, lequip de treball format per investigadors dels departaments dInfermeria i de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat dAlacant, i de la Universitat Rey Juan Carlos i lENCEBES-CSIC ha analitzat les etiquetes i les comunicacions comercials de més de 150 productes i shan basat en el reglament europeu (UE) No 432/2012 i (UE) 2017/672 sobre les declaracions de propietats saludables autoritzades per al monohidrat de creatina, i en levidència científica recolzada per lAutoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), el Comitè Olímpic Internacional (COI), la Societat Internacional de Nutrició Esportiva (ISSN) o lAcadèmia Americana de Nutrició i Dietètica (AND), entre altres organismes. La selecció dels suplements, 167 en total, es va fer a través dels principals portals web de venda online (Amazon i Google Shopping).
Estudi pioner
És una de les primeres investigacions sobre aquesta temàtica ja que, fins ara, «hi ha alguns articles sobre les declaracions de propietats saludables que hi ha en letiquetatge dels productes dietètics, però cap en els suplements esportius», destaca José Miguel Martínez Sanz.
Larticle publicat aquesta setmana en Public Health Nutrition, a més de revisar les declaracions de les propietats saludables del monohidrat de creatina que hi ha en les comunicacions comercials duna mostra de SAD, arreplega directrius perquè les empreses puguen millorar les descripcions i la promoció dels productes. «Encara que semble que les troballes són negatives per a les empreses que comercialitzen el producte analitzat (monohidrat de creatina), en realitat és positiu perquè hem indicat les possibles solucions a les inadequacions detectades sobre les declaracions de propietats saludables», apunta linvestigador de la Universitat dAlacant. Daquesta manera, les empreses poden millorar la qualitat de la publicitat dacord amb la legislació i levidència científica i informar correctament el consumidor dels beneficis del producte. «És important que les empreses puguen ser assessorades per professionals qualificats en nutrició i publicitat», finalitza.