L’Aula Ciutat de la Seu de la UA a Alacant reflexiona sobre l’espai públic a Alacant des de diversos punts de vista

Alcázar Moreno, presidenta de l’Associació de Veïns del Centre Tradicional; Juanma Agulles, sociòleg i professor de la UA; Javier García Solera i Rubén Bodeweig, arquitectes participen en la taula redona ‘Espai públic espai compartit?’

Alacant. Dilluns, 14 de gener de 2019

L’Aula de la Ciutat d’Alacant de la Seu Universitària comença l’any amb una nova proposta per a reflexionar sobre l’estat de la Ciutat d’Alacant. En aquesta ocasió, la seu organitza una taula redona amb el títol «Espai públic espai compartit?», dimecres, 16 de gener, a les 19 hores, a les seues instal·lacions de Ramón y Cajal, 4.

La taula redona comptarà amb les intervencions d’Alcázar Moreno, presidenta de l’Associació de Veïns del Centre Tradicional; Juanma Agulles, sociòleg i professor de la UA; Javier García Solera i Rubén Bodeweig, arquitectes. Francisco Juan Martínez, arquitecte i professor d’Urbanisme en la UP de València moderarà l’acte.

Els coordinadors d’aquesta proposta, José Ramón Navarro i Jorge Olcina, asseguren que la ciutat és probablement l’artefacte més complex creat pels éssers humans i en la qual l’espai públic assumeix un paper essencial en la seua configuració. L’espai públic és un espai social, econòmic, cultural, institucional, religiós, reivindicatiu, d’aprenentatge i memòria, d’oci i repressió, de comerç i representació, de mobilitat i sojorn, i abans que res, ha de ser un espai ciutadà i compartit. Malgrat els canvis que al llarg de la història s’han produït, l’espai públic continua sent l’escenari principal de la vida urbana. Sense aquest espai, no tindríem ciutat. L’essència de qualsevol ciutat és l’espai públic i, sobretot, la manera que té la ciutadania d’apropiar-se’l.

Una de les principals missions de l’urbanisme és produir espai públic, un àmbit físic de redistribució social, cohesió i autoestima, un espai que relacione tot amb tot i amb tots. L’espai públic és necessari, és un dels indicadors de la cultura d’una societat, i hi hauria de poder ocórrer qualsevol cosa, qualsevol relació, qualsevol experiència, l’únic en què tot això pot passar de manera lliure.

Des d’aquest plantejament, abordar una reflexió sobre l’espai públic des de diversos punts de vista i amb diferents lectures i propiciar el contrast d’opinions, sembla oportú en aquests moments a la ciutat d’Alacant, afirmen Navarro i Olcina. «Analitzar l’empobriment progressiu de l’espai comú, la privatització i la creació de falsos espais públics, el desplaçament d’usos urbans tradicionals i les seues repercussió sobre l’espai comú, els canvis que semblen anunciar-se davant dels nous sistemes de mobilitat o el paper de les noves tecnologies en la manera d’utilitzar aquests àmbits urbans, poden ser algunes de les línies sobre les quals debatre i reflexionar en el marc del nostre entorn més pròxim».