En el marc del projecte CAMONMAR2 liderat per la Universitat dAlacant en col·laboració amb lInstitut Universitari de lAigua i Medi Ambient de la Universitat de Múrcia.
Una de les claus per a millorar el coneixement sobre el sistema i les espècies que habiten làrea del cap Tiñoso i les valls submarines de lEscarpe de Mazarrón (CTEM) ha sigut la creació del primer Sistema dInformació Geogràfica (SGI) daccés lliure. Així ho ha explicat la investigadora de la Universitat dAlacant (UA), Francisca Giménez, en la jornada de presentació de resultats del projecte CAMONMAR2 que ha tingut lloc avui a la Universitat de Múrcia (UMU).
Liderat per la Universitat dAlacant, en col·laboració de lInstitut Universitari del Medi Ambient i lAigua de la UMU, aquest projecte dinvestigació ha permès millorar la informació i la gestió del CTEM, una zona dun alt valor ecològic i ambiental en la qual conviuen activitats com el turisme, la nàutica, la pesca professional i recreativa, els ports i transport, lagricultura, la construcció naval, el petroli i el gas o les maniobres militars.
El SIG és el primer resultat dun any de treball intens, des de gener del 2018, que conté tot el coneixement científic sobre làrea analitzada: albirament despècies, geologia, batimetries, temperatura de laigua… fins a lany 2011. Està previst completar la informació fins a lactualitat amb el projecte CAMONMAR3, dotat amb 153.000 euros.
A més de la recopilació dinformació i duna quinzena de reunions bilaterals, els investigadors han analitzat al costat dexperts i institucions com lArmada Espanyola, lAutoritat Portuària de Cartagena, Salvament Marítim, entre moltes altres, els impactes i la gestió en una zona que ha anat adquirint diferents figures de protecció en els últims anys. Hi conflueixen part del LIC «Franja litoral sumergida de la Región de Murcia» i de la ZEPA «Espacio marino de los Islotes Litorales de Murcia», a més de la ZEPA «Isla de Las Palomas», el ZEC «Valles sumergidos del escarpe de Mazarrón» i la Reserva Marina del cap Tiñoso, explica la directora del projecte.
Altres de les qüestions fonamentals de CAMONMAR2 ha sigut determinar aquesta zona com a «punt calent» de diferents espècies de cetacis. «No solament els catxalots freqüenten cap Tiñoso i lEscarpe de Mazarrón. Trobem dues espècies de rorquals (comuna i alablanc), dofins comuns, llistats i mulars, calderones comuns i grisos, i també peixos lluna i les tortugues babaues», explica Francisca Giménez.
Divulgació ambiental
Amb quasi 900 participants, el projecte CAMONMAR2 ha despertat un gran interès en la població general gràcies als tallers, cinefòrum, teatre i 9 itineraris a peu i snorkel per a millorar el coneixement i la conservació organitzats per lequip dinvestigadors al llarg del 2018. Recorreguts que posen de manifest els valors naturals, històrics i socials del port de Mazarrón, Isla Plana i La Azohía, i donen a conèixer les figures de protecció que conflueixen en la zona, amb una atenció especial en la Reserva Marina dInterès Pesquer del Cap Tiñoso.
Els itineraris juntament amb un glossari de cetacis, ocells marins, restes marines, vegetació, arts de pesca, etc. estan disponibles en una Guia per a la interpretació del patrimoni natural costaner i submergit del Sud-est de la Regió de Múrcia, dissenyada també en el marc del projecte CAMONMAR2. Inclou mapes, il·lustracions de diferents espècies i un apartat dedicat a les bones pràctiques ambientals que shan de tenir en compte durant les visites amb la finalitat de fer un ús responsable dels espais naturals durant les activitats dinteracció amb el medi. De lliure accés, aquesta guia divulgativa està disponible en el Repositori Institucional de la Universitat dAlacant (RUA): http://hdl.handle.net/10045/87087
Equip de treball
El projecte CAMONMAR2: Bases per a la Planificació Espacial de lÀrea Marina de cap Tiñoso i valls submarines de lEscarpe de Mazarrón ha tingut el treball de les investigadores del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat dAlacant Francisca Giménez, Isabel Abel, Rosa Canales i M. Francisca Carreño i, per part de lInstitut Universitari de lAigua i Medi Ambient de la Universitat de Múrcia, amb Francisco Gomariz i Francisco Alonso.
CAMONMAR2 té el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica a través del Programa PLEAMAR del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). A més semmarca en el projecte LIFE IP INTEMARES «Gestión integrada, innovadora y participativa de la Red Natura 2000 en el medio marino español» que coordina el Ministeri a través de la Fundació Biodiversitat.