Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
UA

El Consell Social de la Universitat d’Alacant recorda a Pedro Duque la feina d’aquests organismes ‘en la relació entre universitats i societat’

El Consell Social de la Universitat d'Alacant recorda a Pedro Duque la feina d'aquests organismes 'en la relació entre universitats i societat'

Destaca el paper d’aquest òrgan en el control de la gestió i ressalta que en la seua composició ‘ja estan presents sindicats i empreses’

L’òrgan col·legiat demana que no es creen organismes nous que dupliquen les funcions que aquests ja tenen

Alacant. Dijous, 31 de gener del 2019

El Consell Social de la Universitat d’Alacant ha destacat l’actuació aquests òrgans per a la participació de la societat en la universitat i com a element d’interrelació entre les dues, com també la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la universitat i del rendiment dels seus serveis i promoure la col·laboració de la societat en el finançament. És la resposta a les declaracions del ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, en relació amb la participació de l’empresariat i sindicats en la gestió universitària i la necessitat de crear un organisme que la controle. El Consell Social de la Universitat d’Alacant ha ressaltat «el paper que fan aquests òrgans en la supervisió de l’activitat universitària i la missió d’actuar com a impulsor de la participació de la societat en la Universitat, que exerceix com un element d’interrelació entre les dues, i opera com a interlocutors, i trasllada, entre un i l’altre àmbit, les respectives expectatives, necessitats i demandes», han explicat.

A través dels consells, «tant sindicats com empresariat i col·legis professionals participen en la gestió universitària, proposen acords sobre l’activitat econòmica i financera de la Universitat, aproven els pressupostos, la reforma i implantació d’estudis i la col·laboració de la societat en el finançament de la Universitat, entre d’altres», segons ha indicat.

En aquest sentit, aposten per reforçar aquesta presència i les funcions dels consells «en lloc de crear organismes nous que podrien duplicar les funcions que aquests ja tenen encomanades i que a més podria alterar l’autonomia universitària», al mateix temps que ha proposat que totes aquestes millores «puguen fer-se dins de la reforma de la Llei orgànica d’Universitats», que totes les institucions acadèmiques fa temps que reclamen.

La necessitat d’un Pacte d’Estat

D’aquesta manera, ha recordat que el passat 26 de setembre la CRUE Universitats Espanyoles i la Conferència de Consells Socials van fer un comunicat conjunt en el qual demanaven al Parlament Espanyol una nova Llei orgànica d’Universitats amb «un ampli consens parlamentari que done lloc a un gran Pacte d’Estat» La declaració tenia el suport de sindicats, patronal, petita i mitjana empresa i de les cambres de comerç.

El comunicat, llegit a la seu parlamentària, sol·licitava als representants de la ciutadania que posaren la universitat espanyola en «el frontispici de l’acció política» amb un nou marc legal que permeta a les universitats «millorar el funcionament d’aquestes».

Les raons al·legades eren que des de l’última reforma parcial de 2007 s’han produït «canvis molt profunds» en tots els ordres de la vida, fet que obliga a una «revisió urgent». El segon argument és, precisament, «organitzar millor les relacions entre la universitat, els poders polítics i els agents socials i econòmics, per a aconseguir més transformació de la realitat».

En tercer lloc, indicava «una major autonomia universitària» per a aconseguir «una major flexibilitat d’actuació a les universitats en les seues maneres de govern, organització interna i les seues polítiques acadèmiques i de personal».

Finalment, el consell ha recordat que la Universitat està «al servei de la societat» amb «la creació, el desenvolupament, la transmissió i la crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura» i que el desenvolupament d’aquesta responsabilitat social «no pot atenir-se només a criteris exclusivament econòmics, sinó també al bé social que persegueix, amb una gestió rigorosa i eficient».


201