L’ésser humà és social de mena. La naturalesa humana ens empeny a teixir relacions amb les persones que trobem al nostre entorn: la família, les amistats… i el veïnat. L’interés pragmàtic de tindre una bona relació amb els que compartixen el nostre espai es veu molt prompte superat per la més bella de les emocions humanes: l’empatia. Voler el millor per a la comunitat és natural. Ara bé, treballar per aconseguir el que es creu millor per a eixa comunitat no és tan comú i no son tantes les persones que dediquen el seu temps de forma desinteressada cercant el bé comú. Una d’eixes persones la coneixem en esta entrevista: Pablo Carrillos Huertas, Pau.
Pau va nàixer en el cor del seu poble, Petrer, en la Plaça de Baix. Era l’any 1951 i la població era molt distinta a com és en l’actualitat. Des de molt xicotet va començar els seus “serveis” al poble com a escolà de la Parròquia de Sant Bertomeu. Allí feia de tot: netejar els reclinatoris, portar el viàtic als malalts… Al llarg dels seus anys de vida, Pablo ha estat molt involucrat en molts dels principals òrgans de la vida social petrerina: l’esport, els mitjans de comunicació… i, per suposat, les festes de Moros i Cristians.
Durant una estoneta hem pogut conèixer una miqueta millor a un gran home que sempre està disposat a parlar amb nosaltres, a obrir-se a les càmeres i l’audiència d’Intercomarcal TV. Amb ell, i en l’entorn tan privilegiat que ofereix la seua casa senyorial a la Plaça de Baix, podríem passar hores parlant o, millor dit, escoltant. De moment, ens conformem amb mitja hora. Mitja hora d’una persona que, parafrasejant el mestre contestà José Pérez Vilaplana, ha nascut a, de i per a Petrer.