José María Esteban recull en un llibre les històries de la «movida» alacantina

‘Gracias por estar aquí. Historias de la movida alicantina’, editat per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant i Aguas de Alicante, i amb pròleg de Manolo García, s’ha presentat aquest matí en roda de premsa

El Clan Cabaret acollirà aquest dijous 17 d’octubre l’acte de presentació a la societat

Alacant. Dilluns, 14 d’octubre de 2019

El periodista José María Esteban ha presentat aquest matí en roda de premsa el seu llibre Gracias por estar aquí. Historias de la movida alicantina, editat per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant i Aigües d’Alacant. L’autor ha estat acompanyat en la presentació pel vicerector de Cultura, Esport i Llengües de la UA, Carles Cortés, i pel director de Comunicació i Relacions Institucionals d’Hidraqua i Aguas de Alicante, Martín Sanz, els quals han anunciat que la presentació en societat de la publicació tindrà lloc dijous, 17 d’octubre, a les 20 hores, a Clan Cabaret.

El vicerector ha declarat que «és un autèntic plaer per a la Universitat d’Alacant col·laborar i impulsar projectes d’aquest gruix cultural» i, per part seua, Martín Sanz ha afegit que «des d’Aguas de Alicante hem volgut implicar-nos en un treball d’investigació com aquest de José María Esteban, que és reflex fidel de la importància de la música en la cultura popular juvenil alacantina. «Molt més que aigua» és el lema de la nostra companyia, reflex de la nostra involucració amb l’entorn en què desenvolupem la nostra activitat».

El llibre és una mena de crònica de les músiques populars a Alacant durant la segona meitat de segle XX. Si bé arranca amb la irrupció del rock’n’roll a casa nostra quan acaben els anys cinquanta i arriba fins al segle XXI, el treball se centra preferentment en les dècades dels vuitanta i noranta, perquè va ser llavors quan hi va haver una florada de grups, concerts, festivals i movidas. En aquest sentit, José María Esteban ha explicat que «en aquest nou projecte vaig voler moure’m preferentment pels terrenys del rock i el pop, tocant el jazz i el flamenc quasi de puntetes, fins i tot reconeixent que a Alacant sempre hi ha hagut grans músics que es mouen per aquests dos estils eminentment creatius». L’autor ha detallat també en la presentació que «la narració no segueix un ordre cronològic, sinó que es planteja en capítols independents amb el nexe comú de la música. Des del primer moment vaig voler fer una cosa amena i fàcil de llegir, i per això les anècdotes i les vivències personals tenen el protagonisme principal. No es tractava de fer una enciclopèdia plena de dates i dades carregades d’erudició, sinó d’acostar-me a la personalitat i l’entorn dels grups i personatges que han fet possible la història de la movida local, enfocada d’una manera gairebé col·loquial, sense caure tampoc en la simplicitat ni en la frivolitat».

El llibre està estructurat en trenta-sis capítols que en uns casos estan dedicats a músics o grups que van deixar una empremta ben marcada i en altres, a estils ben concrets segons les circumstàncies. Si bé l’eix central el formen els músics nascuts o formats a Alacant, en els últims quatre capítols també s’acosta a la personalitat i treball d’alguns músics nascuts en altres latituds, però que un bon dia van decidir fixar la seua residència en la terreta de manera definitiva o circumstancial. Tampoc falten els capítols dedicats a la ràdio musical o els locals que van programar música en directe. El text, cafit d’anècdotes, va acompanyat de més de quatre-centes fotografies que intenten fornir una visió de les diferents estètiques que s’han anat imposant al llarg d’aquests anys. En total s’hi citen més d’un centenar de grups i vora un miler de persones. Tot i això, l’autor deixa clar que s’hi trobaran a faltar els noms i aventures d’alguns grups i solistes. «Lamente aquestes absències provocades en la majoria dels casos pel desconeixement o l’oblit, rao per la qual demane perdó a tots aquells que mereixien aparèixer en aquestes pàgines i al final no ha sigut així. En qualsevol cas, vull deixar clar que si bé no estan tots els que són, si són tots els que estan, i ho afirme sense cap mena de dubte», assegura.

El pròleg

El llibre compta amb un prologuista de luxe, el cantant Manolo García, qui, segons les seues paraules, va conèixer José María quan era crític musical encarregat de la secció de flamenc en la revista Popular 1: «En José María vaig trobar alguna cosa que no esperava: amistat i companyonia. Quan en l’olla a penes ballen quatre cigrons orfes, noves menges s’agraeixen. Ell ha sigut des d’aquell dia proveïdor generós de nous nodriments», i afegeix: «José María i la seua manera precisa i amistosa de passejar-me per una nit musical barcelonina que jo no coneixia van fer miracles en mi. Això sempre li ho hauré d’agrair. Si algú pot escriure un llibre d’anècdotes sobre música i músics de rock d’aquest país, aquest és José María. Ell ha estat on generalment no estaven els que després publicaven els discos; al carrer, arran de terra. Escoltant les bandes, gaudint dels seus concerts, lamentant amb ells els seus errors.»

José María Esteban

José María Esteban Pérez (Melilla, 1952) va estudiar en la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Va fer els seus primers passos professionals com a periodista en el Diario de Lérida i Radio Popular de Lérida. El 1975 va iniciar el seu periple en la revista musical Popular 1. També ha passat per altres publicacions com Disco 1, Disco Exprés, Guitar Player, Heavy Rock, Majoli, Ozono, Rambla, Rambla Rock, Reseña, Rock Especial, Rolling Stone, Sal Común, Sonido 1, Profesional, Vibraciones, Word 1 Music… Ha col·laborat amb l’ABC, Diario de Barcelona, El Mundo, Ideal, Información, La Mañana, La Prensa, Las Provincias… En la seua llista de col·laboracions i treballs també figuren diverses emissores de ràdio, incloent-hi les cadenes COPE i SER. En el terreny de la música ha treballat amb artistes de tendències molt diferents, des de Manzanita a Evo, passant per Carlos Cano o Los Rápidos. És autor de Miguel Ríos, los viejos rockeros nunca mueren, Andalucía: flamenco, rock y algo de blues, El disco, ¿una frustración comunicativa?, Memorias del subsuelo (músicos del siglo XX) o Marruecos, una incógnita en su futuro, a més d’escriure el capítol dedicat a la música del llibre col·lectiu La cultura española durante el franquismo o el capítol sobre la premsa escrita en Rock around Spain (historia, industria, escenas y medios de comunicación).