La sequera i la pressió de l’abellerol amenacen la producció de mel a l’Alcoià

El sector apícola afronta una campanya complicada per la falta de floració, la mortalitat d’abelles i l’augment dels costos, mentre reclama mesures de prevenció i compensació

L’apicultura de l’Alcoià, una activitat especialment vinculada a les zones rurals i de muntanya, afronta una campanya marcada per la sequera i la forta presència de l’abellerol. Dos factors que estan afectant els ruscos i que, en el conjunt de la Comunitat Valenciana, podrien provocar una reducció de més del 40% en la producció de mel.

 

La falta de floració està dificultant que les abelles troben suficient aliment, una situació que se suma a la pressió de l’abellerol. La presència continuada d’esta au als voltants dels assentaments apícoles no sols comporta la depredació directa d’abelles, sinó que també reduïx la seua eixida dels ruscos per a buscar nèctar i pol·len.

Com a conseqüència, les colònies han de recórrer a les seues pròpies reserves, fet que afecta l’alimentació de les cries i provoca un afebliment progressiu dels eixams. La situació resulta especialment complicada quan coincidix amb l’escassetat de floració i altres factors climàtics i sanitaris.

A este escenari s’afegix l’augment de les despeses que han d’assumir els professionals per alimentar les abelles, traslladar els ruscos i reposar els eixams perduts. Cada rusc que mor representa, segons les estimacions facilitades pel sector, una pèrdua d’uns 120 euros per a l’apicultor.

La transhumància té, a més, un pes determinant en l’apicultura valenciana. Prop del 99% dels ruscos de la Comunitat són transhumants, de manera que els professionals necessiten desplaçar-los a diferents zones a la recerca de floracions, assumint uns costos cada vegada més elevats.

Davant d’esta situació, el sector reclama a la Generalitat Valenciana l’elaboració d’un protocol oficial davant l’afecció de l’abellerol, així com ajudes que permeten compensar els danys i afrontar mesures preventives.

Entre les possibles actuacions es planteja que puguen subvencionar-se malles i estructures de protecció, sistemes acústics o visuals autoritzats i altres mecanismes no lesius, compatibles amb la conservació de l’abellerol. L’objectiu passa per buscar fórmules de convivència que permeten protegir els ruscos sense actuar sobre la població ni els nius d’esta espècie.

La reivindicació arriba després de diversos anys d’advertiments sobre una problemàtica que, unida a la sequera, torna a posar el focus en la viabilitat econòmica de les explotacions apícoles i en la necessitat de protegir una activitat especialment important en les zones de muntanya de l’interior alacantí.