Al terme municipal de Millena, en ple cor de la vall de Travadell (el Comtat) i molt prop del barranc de l’Aigüeta i la font del Cossí, s’amaga un dels racons més enigmàtics del nostre patrimoni rural: la Penya del Dimoni. Aquest aflorament rocós deu el seu nom inquietant a un peculiar petroglif gravat a la superfície, un conjunt d’incisions que durant generacions ha despertat la imaginació dels veïns i caminants.
Tot i que la tradició oral va associar aquelles marques amb la figura del dimoni, l’observació detallada revela una creu acompanyada de signes geomètrics i figures en forma de huit que obrin la porta a múltiples interpretacions.
Més enllà de representar literalment el diable, les creences locals i la saviesa popular suggereixen que aquest tipus de gravats responien sovint a rituals de protecció, delimitació de camins o cristianització d’espais antics que inspiraven temor. En l’imaginari col·lectiu de les muntanyes alacantines, tot allò que resultava estrany o d’origen desconegut sobre la roca acabava vinculant-se amb éssers fantàstics o amb el mateix dimoni, convertint la pedra en un punt de referència carregat de simbolisme i misteri.
La Penya del Dimoni, però, no és ni de bon tros un cas aïllat. Les serres, els barrancs i les partides rurals de Millena i de les comarques veïnes atresoren una gran quantitat de petroglifs i gravats rupestres d’èpoques diverses. Creus, cassoletes, ferradures i traços simbòlics esguiten les roques d’aquestes muntanyes, com a testimonis silenciosos del pas de pastors, llauradors i antics pobladors que deixaren la seua empremta sobre la pedra.
Per a comprendre el valor i el rerefons d’aquest llegat, resulta fonamental la tasca d’investigadors com Carles Gisbert, conegut popularment com a «Xarpolar». Aquest estudiós i divulgador del patrimoni muntanyenc valencià ha dedicat anys a recórrer, catalogar i interpretar aquests enigmes lítics, plasmant el seu coneixement en diversos llibres de referència —com Espais sagrats, màgics i desconeguts del País Valencià— que permeten mantindre viva la memòria de les nostres pedres gravades.