Investigadors corroboren una acumulació de cinc vegades més excrements en les pastures per l’ús d’ivermectina, antiparasitari per al ramat

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris està interessada a estudiar i incloure la informació de l’efecte negatiu en els escarabats copròfags
Canvia la biologia del sòl, com a conseqüència de la nitrificació per l’acumulació de l’excrement sense degradar

Alacant. 1 de març de 2018
L’equip científic multidisciplinari, format per investigadors de les universitats espanyoles i franceses d’Alacant, Jaén, Granada, Université de Montpeller – Université Paul-Valéry Montpeller, Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC i IUCN-Centre for Mediterranean Cooperation, i liderat per José R. Verdú, científic del Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) de la Universitat d’Alacant, acaba de publicar un nou treball que llança resultats molt contundents sobre com està afectant la ivermectina a la disminució de fauna copròfaga. Ara sí que hi ha prou proves científiques per a afirmar que la ramaderia tractada amb ivermectina provoca l’acumulació de cinc vegades més excrements per hectàrea i any que la ramaderia orgànica o ecològica.
La ivermectina és un antiparasitari molt eficaç, usat d’una manera preventiva en el ramat, des del seu descobriment l’any 1981. Des d’aleshores ha experimentat un creixement exponencial, fins a convertir-se en un tractament estàndard contra els paràsits, fins i tot en humans. Està considerada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un medicament essencial.
L’any 2015 l’equip investigador publicava “Low doses of ivermectin cause sensory and locomotor disorders in dung beetles” en la revista Scientific Reports. En aquella ocasió analitzaven l’efecte del fàrmac ivermectina sobre les poblacions de Scarabaeus cicatricosus, escarabat copròfag clau en els ecosistemes mediterranis. La investigació demostrava que els artròpodes que ingereixen aquesta substància, fins i tot en dosis baixes, perden la capacitat per a interactuar amb el medi perquè veuen alterades les capacitats locomotora i sensorial, una dada que pot explicar el declivi que pateixen les poblacions d’aquestes espècies d’escarabats.
I és que, com ja van demostrar llavors, la molècula d’ivermectina no es degrada fàcilment quan ix en l’excrement del ramat. Els residus romanen actius, com a mínim, un mes més des del moment en què cau en el camp, de manera que té el mateix poder letal per a artròpodes que per als paràsits intestinals. Això provoca la disminució de les poblacions d’escarabats, dípters, etc. El resultat és que els artròpodes adults (escarabats) sí que es veuen afectats i d’una manera molt notable, tant en la mobilitat, com en l’orientació i la capacitat reproductora que tenen.
Amb el treball anterior, sí que vam demostrar que afecta els escarabats adults, que va ser la novetat zoològica comportamental”, afirma l’investigador.
José Verdú detalla que, en aquest nou treball, “tractem el problema de la ivermectina des d’un punt de vista de la biodiversitat i la problemàtica ambiental que té a curt termini i llarg. Els resultats són molt contundents”.
L’article recentment publicat constata com la ramaderia tractada amb ivermectina acumula en la superfície del sòl cinc vegades més excrements per hectàrea i any que la ramaderia orgànica o ecològica.
La disminució de la fauna i la seua diversitat, disminueix la degradació dels excrements i això fa que romanen intactes en el sòl, sense degradar. Això té repercussions en la qualitat de la pastura i en la biologia del sòl, en el cicle de nutrients del sòl. Els científics han observat, també, canvis en la biologia del sòl, fet que produeix nitrificació. Les plantes nitròfiles aprofiten aquest nitrogen, i es produeixen canvis en la vegetació.
Així doncs, i corroborats els efectes negatius en els llocs on s’ha usat ivermectina al llarg de vint anys d’aplicació, amb disminució de les poblacions, del nombre d’espècies i del procés de degradació dels excrements, l’equip d’investigadors està estudiant les conseqüències que aquesta acumulació d’excrement té també a nivell d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. “Ara estem amb el projecte que continua aquesta investigació, on estem veient les conseqüències que aquesta acumulació d’excrement té també a nivell d’emissió de gasos d’efecte hivernacle”, assegura Verdú.
Aquesta quantitat d’excrement provoca un augment de gasos d’efecte hivernacle, especialment de metà, a més, l’acumulació d’aquests afecta la disminució de la diversitat d’aquesta fauna copròfaga. “L’excrement s’acumula en el camp perquè la fauna copròfaga està afectada per l’ús d’antiparasitaris” especifica Verdú.
El mesurament s’ha fet al Parc Nacional de Doñana, raó per la qual la preocupació dels científics és alta. Com declara Verdú, l’alarma entre els científics està justificada pel fet que “s’ha demostrat en un lloc que no hauria d’ocórrer això: en un parc nacional. Si això succeeix ací, en la resta del país pot ser molt pitjor”, assegura l’expert. Per a fer l’estudi, els investigadors van comparar llocs on no s’ha usat la ivermectina i d’altres on s’està usant des de fa almenys un parell de dècades.
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris està sensibilitzada amb el tema i estan valorant afegir, dins de la fitxa tècnica dels medicaments que tenen com a principi actiu la ivermectina, la informació de l’efecte negatiu sobre el procés fisiològic en adults i el procés ecològic que fan els escarabats copròfags.
L’article científic s’ha publicat en versió en línia amb data del 2018 en Science of the Total Environment, revista d’un alt impacte en matèries mediambientals. El 15 de març de 2018 es publica en la revista científica Science of The Total Environment, en l’edició en paper.

Imatges, vídeo i fotografia, cedides per José R. Verdú.