El major carnívor de l’edat de gel, l’ós de cara curta, es va passar als vegetals per a sobreviure

Segons una investigació publicada en Scientific Reports, feta per les universitats d’Alacant i Màlaga i els museus d’Història Natural i el de Rancho La Brea dels EUA

Alacant. Dimecres, 14 de març de 2018
Gràcies a l’anàlisi de dents fòssils fet per l’investigador del Departament de Biotecnologia de la Universitat d’Alacant (UA), Alejandro Romero, una investigació constata que el carnívor més gran de l’edat de gel, l’ós de cara curta (Arctodus simus), es va passar als vegetals per a sobreviure. L’estudi, liderat per Borja Figueirido de la Universitat de Màlaga (UMA), ha sigut publicat recentment en la revista Scientific Reports.
Fins ara, la comunitat científica creia que aquest animal extint nadiu d’Amèrica del Nord va ser exclusivament carnívor però, com apunta l’investigador de la UMA Borja Figueirido, “hem destronat el mamífer hípercarnívor més gran que ha trepitjat la Terra”. “Els nostres resultats, a més, suggereixen que la població d’Arctodus simus situada al sud d’Amèrica del Nord era més omnívora que les poblacions altament carnívores del nord-oest”, hi afig.
En concret, després de l’anàlisi amb tècniques microscòpiques i models virtuals desenvolupats per l’investigador de la UA, s’han trobat lesions de càries per carbohidrats, que es troben en vegetals, en les restes dentals trobades en el jaciment del Rancho La Brea de Los Angeles (Califòrnia). “Un dels llocs més paradigmàtics per a l’estudi de mamífers fòssils durant el plistocè a Amèrica del Nord”, segons descriu Alejandro Romero.
“Es tracta d’una investigació interessant –explica l’investigador de la Universitat d’Alacant– ja que s’han registrat per primera vegada càries en restes de dents d’Arctodus simus, fet que evidencia que va poder adequar-se a recursos vegetals en l’alimentació derivat de canvis climàtics o competència amb altres depredadors”.
Aquest treball ha tingut, a més, la col·laboració d’altres experts en Paleontologia i Ecologia de Vertebrats com Alejandro Pérez-Ramos de la UMA i investigadors del Museu d’Història Natural i del Museu de Rancho La Brea de Los Angeles (EUA).