La UA dóna llum verda a un ambiciós Pla de Responsabilitat Social que implica tots els àmbits universitaris

Amb el vot unànim del Consell de Govern, compta amb set eixos d’intervenció, 20 objectius i 72 accions concretes

Aprovat també el nomenament de la catedràtica d’Història de la Ciència de la Universitat de Granada, Teresa Ortiz-Gómez, com a Doctora Honoris Causa

Alacant. Divendres, 20 de juliol de 2018

L’últim Consell de Govern del curs acadèmic de la Universitat d’Alacant ha aprovat el I Pla de Responsabilitat Social de la Universitat d’Alacant, una aposta institucional per a instaurar una relació ètica i transparent de la institució d’educació superior amb la societat, i implica l’establiment d’estratègies per a l’acció orientada a contribuir al desenvolupament sostenible de la comunitat, preservar els recursos naturals, el patrimoni artisticocultural, respectar la diversitat etnicocultural i promoure la reducció de les desigualtats socials per qualsevol causa.

La vicerectora de Responsabilitat Social, Inclusió i Igualtat, María José Rodríguez, ha sigut l’encarregada de defensar el projecte davant de l’òrgan de direcció universitari davant del qual ha explicat que “La Universitat d’Alacant està aplicant la Responsabilitat Social a través de la seua incorporació en l’agenda institucional des de l’any 2012” a través de diverses iniciatives i en diferents àmbits. Rodríguez ha assenyalat que “aquest Pla de Responsabilitat Social pren com a punt de partida el Pla Estratègic UA40, en el qual es defineix la nostra Universitat com una institució públicament i social responsable i permet introduir el valor de la responsabilitat social d’una forma transversal en la governança universitària”.

En la seua intervenció la vicerectora ha destacat que “el mateix pla assumeix que la Responsabilitat Social Universitària (RSU) és encara un objectiu sobre el qual cal avançar –amb la seua aprovació ens situem entre el reduït nombre d’universitats que tenen una estratègia d’aquesta naturalesa–, que requerirà, per a aconseguir el mateix grau de maduresa que té la matèria en altres sectors, de la complicitat de la comunitat universitària, del suport d’altres institucions, d’investigació i professionalització”.

Aquest pla s’estructura en set eixos d’intervenció que inclouen 20 objectius dels quals es deriven la setanta-dues accions que articulen el pla que cal desenvolupar entre el 2018 i el 2020. Els set eixos d’intervenció abracen els diferents àmbits universitaris com són: la governança, la investigació i la transferència del coneixement, formació universitària, contribució econòmica responsable i suport a l’entorn, gestió ambiental, cooperació universitària al desenvolupament i visibilització, sensibilització i transparència.

Reducció de consum de plàstics

Com una part de la responsabilitat social que la Universitat d’Alacant té amb l’entorn social i ambiental d’aquesta, i en la cerca del lideratge i l’adaptació al nou marc contextual, el Pla de Responsabilitat Social introdueix un projecte innovador, inèdit en l’àmbit universitari, amb el propòsit de satisfer la necessitat de reduir el consum de plàstics.

Amb aquesta finalitat, el Vicerectorat de Campus i Tecnologia ha coordinat la proposta de 25 accions específiques que cal implementar en un termini mitjà que s’estima fins al curs 2022-2023. Aquestes accions s’adscriuen al voltant de la consecució de quatre objectius específics: reduir el residu plàstic i d’envasos, augmentar l’eficiència del sistema de reciclatge, sensibilitzar la comunitat universitària per a una millor assumpció d’hàbits de vida i de consum mediambientalment sostenibles, i augmentar l’organització i la coordinació dels diferents grups d’interès de la comunitat universitària per a una millor gestió i governança davant dels reptes que es plantegen en matèria mediambiental.

Doctora honoris causa

El Consell de Govern de la Universitat d’Alacant ha aprovat per unanimitat aquest divendres el nomenament de la catedràtica d’Història de la Ciència, Teresa Ortiz-Gómez, com a doctora honoris causa a proposta de la facultat de Filosofia i Lletres.

Nascuda a Conca, el 21 d’agost del 1953, és catedràtica d’Història de la Ciència i Gènere en el Departament d’Anatomia Patològica i Història de la Ciència de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Cofundadora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones i de Gènere de la Universitat de Granada (1986), pioner en els estudis feministes i de gènere en les universitats espanyoles. Ha desenvolupat una activitat de gestió universitària intensa i destaca la seua feina com a directora de l’Institut d’Estudis de les Dones de la UGR i del programa de doctorat (Estudis de les Dones i de Gènere 1997-2007) i directora de la revista Dynamis (1999-2011) especialitzada en Història de la Medicina i de la Ciència.

Teresa ha sigut referent en la investigació de la història de les idees mèdiques sobre les “dones”, el cos femení i les activitats professionals de la salut. Les investigacions d’aquesta s’han caracteritzat per la mirada polièdrica que imprimeix a les seues preguntes d’investigació i la interdisciplinarietat de les perspectives metodològiques utilitzades. Sempre des del marc de la història social i cultural, fa visibles les dones i les relacions de gènere subjacents en les pràctiques de salut i en el coneixement científic. Així, en els primers treballs que va fer sobre professió mèdica i professionals sanitaris a Andalusia en el segle XVIII – XX va fer un mapa, fins aleshores inèdit, de la distribució geogràfica de metges i professionals sanitaris. Posteriorment, els anys 90 va iniciar investigacions sobre els discursos mèdics de la dona en el segle XX des de la perspectiva de gènere i feminista que va continuar amb treballs dedicats a l’anorèxia, l’anticoncepció i la transsexualitat.

El seu treball d’investigació ha sigut pioner i significatiu en el camp de la història de les idees mèdiques, de les professions sanitàries i dels estudis de les dones. Ha contribuït a crear a Espanya les bases de la investigació en els camps interdisciplinaris “Gènere i salut”, “Gènere i ciència” i “Gènere i història”. L’anàlisi del discurs i la història oral constitueixen la base de dos projectes d’història de la planificació familiar en els quals treballa des de l’any 2008 i en els quals s’ha prestat especial atenció a l’activisme sanitari i feminista per la planificació familiar durant la transició democràtica.

Des de l’any 1987 ha publicat 16 llibres, nou d’aquests editats i sis d’autoria individual (3) o col·lectiva (3). També 30 articles en revistes acadèmiques i 60 capítols de llibre.

Mobilització sindical

La intersindical universitària ha convocat aquest matí una concentració a les portes de l’edifici de Rectorat i Serveis Generals per a protestar per l’aprovació en Consell de Govern de la derogació, a partir del curs 2019-20, de l’acord del Consell de Govern de 27 de febrer de 2013 pel qual s’establien els criteris per a la reducció docent del professorat major de 60 anys, i també l’aprovació de la modificació de la Normativa que regula la jornada de treball, horaris, permisos, llicències i vacances del Personal d’Administració i Serveis de la Universitat d’Alacant.

Des que l’actual equip rectoral va accedir a la direcció de la institució es va qüestionar la base normativa de les diferents reduccions de jornada actives per compliment d’edat. S’han cercat solucions a aquesta qüestió i s’ha intentat enllaçar-les, primer, amb el que s’indicava en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, que va modificar la Llei orgànica d’Universitats de l’any 2001. Però el Tribunal de Comptes, reiteradament, ha manifestat la improcedència d’aquests acords, ja que apuntava (en un dels comentaris sobre aquest tema) que: «…difícilment han pogut Govern, Comunitats Autònomes i Universitats promoure en el marc d’aquest estudi (el que s’indicava a futur en la disposició referenciada) l’establiment d’acords que faciliten la reducció gradual d’activitat, una vegada arribats als seixanta anys». En aquest sentit, l’equip de direcció que lidera Manuel Palomar assegura que s’ha cercat, com a segona opció, aquest suport legal a partir de l’actualització de les normatives de la Funció Pública que s’introdueixen en les successives lleis de pressupostos o d’acompanyament a aquestes, però a data d’avui no ha sigut possible trobar aquest suport legal.

Pel que fa a la reducció de la jornada de treball que permet la norma pressupostària vigent (de 37:39 a 35:25 hores) i atesa la falta de suport legal de les reduccions de jornada per edat, l’actual Consell de Govern ha considerat resoldre aquesta qüestió amb l’aprovació de les dues modificacions.