LAula Ciutat de la Seu organitza una taula redona amb les intervencions Juan Ramón Gil, director de Continguts del Diario Información; Manuel Alcaraz, conseller de Transparència de la Generalitat Valenciana; Francisco Moreno, historiador; Carlos Gómez Gil, professor de la UA; i José Ramón Giner, periodista.
La Seu Universitària Ciutat dAlacant, a través de lAula Ciutat, i la Plataforma dIniciatives Ciutadanes, organitzen una taula redona titulada «Alacant. Una ciutat en la cruïlla», pròxim dimecres 17 doctubre a les 19 hores, a les instal·lacions de Ramón y Cajal, 4.
Coordinada pel director de la Seu, Jorge Olcina, i pel professor José Ramón Navarro, aquesta taula redona tindrà les intervencions de Juan Ramón Gil, director de Continguts del Diario Información; Manuel Alcaraz, conseller de Transparència de la Generalitat Valenciana; Francisco Moreno, historiador; Carlos Gómez Gil, professor de la UA; i José Ramón Giner, periodista. José María Perea, membre de la Plataforma dIniciatives Ciutadanes, moderarà el debat.
Els organitzadors afirmen que «fa uns mesos, amb motiu del fracàs del tripartit pensem que era necessari debatre les circumstàncies que havien portat a aquesta crisi del govern municipal, sens dubte, la més greu des del 1979». Afigen que la reflexió que caldria fer no hauria de limitar-se al fet concret, caldria contextualitzar aquesta crisi en el futur de la ciutat amb la finalitat dintentar explorar quins factors polítics, socials, culturals, econòmics, i fins i tot provinents de limaginari col·lectiu, estan fent en els últims temps en aquesta ciutat per a impedir el progrés daquesta.
Com a possibles línies de debat plantegen:
-Absència de lideratges socials, polítics, econòmics i territorials.
-Una societat amb un teixit social extens, però molt poc vertebrat i compromès amb una visió global de ciutat.
-Una ciutat en què les decisions que lafecten duna manera rellevant es prenen sempre des de fora i sense que aquesta hi participe; el paper que fa és sempre despectadora. No es tracta només del cas que les funcions de capitalitat depenguen daltres administracions, o altres municipis, (port, costa, ferrocarril, aeroport, universitat), sinó en qüestions com la Volvo o el «Districte Digital». Però el pitjor és que sha instal·lat una cultura que considera natural aquesta situació, de manera que els dirigents polítics, socials, i econòmics daquesta ciutat si alguna vegada van tindre ambició per a transformar-la, lhan perduda.
-Lexistència duna Universitat des de fa 50 anys, ha contribuït que la ciutat cresca culturalment i en lenfortiment i rigor dels diferents assumptes públics en què la Universitat té competències de coneixement?
-La realitat autonòmica, com es viu a la ciutat dAlacant? Ha contribuït a enriquir la identitat daquesta o a diluir-la? En quin sentit shan modificat les funcions de capitalitat de la ciutat per la implantació autonòmica?
-Què es pretén dir quan safirma que Alacant és una ciutat de serveis? de quins serveis shi parla?
-És possible que una ciutat prospere i avance quan té signes alarmants de desigualtat social com ocorre a Alacant, i davant dels quals no sembla que shagen emprès polítiques vigoroses?
-Es pot dissenyar una estratègia de futur per a aquesta ciutat que la preveja en làmbit territorial del conjunt de municipis del seu voltant, especialment dElx?