El pavelló Jorge Juan acull, després de la seua remodelació, tots els serveis de Relacions Internacionals de la UA, que fins ara es trobaven dispersos en diferents ubicacions del campus.
El conjunt dedificacions militars auxiliars del camp daviació de Rabassa constitueix lembrió del campus universitari actual. Després de la retirada militar, la majoria de les construccions existents es van mantenir, encara que amb les transformacions necessàries per a adequar-les a lús docent, i així han perviscut al llarg dels anys assumint diferents funcions.
Després de la remodelació de lantiga Facultat dEducació i del pavelló dalumnat, ara li arriba el torn al pavelló Jorge Juan, que acull ara els serveis de Relacions Internacionals de la Universitat dAlacant i significa un pas més en la recuperació daquest «centre històric» de la UA amb lobjectiu de reformar els pavellons i convertir-los en leix dels serveis centrals universitaris.
La remodelació ha intentat «recuperar loriginalitat dels espais retornant a les naus la seua fluïdesa i espai únic que havia sigut fracturat al llarg del temps, de manera que la intervenció considera ledifici com un tot. En aquesta caixa, el contingut sorganitza de la manera més diàfana possible a partir duna idea fonamental com és la de la transparència», una obra a càrrec de larquitecta Rosana Pérez, ha explicat Elia Gutiérrez, directora del Secretariat de Desenvolupament del Campus.
El rector, Manuel Palomar, ha destacat que «el centre històric és un patrimoni molt rellevant de la nostra universitat i ja fa anys que vam decidir apostar per tenir-ne cura i restaurar-lo perquè aculla els serveis crítics de la Universitat dAlacant, com és el cas de Relacions Internacionals».
El vicerector de Relacions Internacionals, Juan Llopis, ha assenyalat que en Relacions Internacionals «teníem una estructura molt dispersa per tot el campus, lOficina de Cooperació a laulari II, el Centre dEstudis Orientals a ledifici Germà Bernàcer, i lOficina de Mobilitat al pavelló dAlumnat i, a banda, el Vicerectorat a ledifici rectoral, i això generava ineficiències i falta de coordinació. Ara, aquest edifici mostra, entre altres coses, que la UA ha apostat clarament per la internacionalització».


