Trobada mediàtica amb Carlos Martínez. L’immunòleg del CSIC Carlos Martínez parlarà de la ciència i el progrés social com a objectius necessaris del Segle XXI a la UA

L’investigador tractarà a l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant temes d’un alt interès, com els nous reptes de la ciència per a afrontar l’envelliment quan s’ha duplicat l’expectativa de vida mitjana en el món occidental; la inclusió de la intel·ligència artificial, la microelectrònica o la biotecnologia en la lluita contra les malalties; o la responsabilitat de la societat en la utilització d’avanços com l’edició genòmica mitjançant CRISPR, la clonació, la reprogramació cel·lular, la criopreservació, els avanços en el coneixement del cervell, o la generació i el trasplantament d’òrgans.

Martínez advoca per la creació d’oficines d’assessorament científic, vinculades als poders legislatiu, executiu i judicial.

Carlos Martínez Alonso, immunòleg i investigador del CSIC, serà el protagonista d’una nova sessió de l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant, demà dijous 25 d’octubre, a les 19 hores, a les instal·lacions de la Seu de Ramón y Cajal, 4. L’investigador parlarà de «Ciencia y progreso Social como objetivos necesarios del siglo XXI» i tractarà temes d’un alt interès, com els nous reptes de la ciència per a afrontar l’envelliment quan s’ha duplicat l’expectativa de vida mitjana en el món occidental; la inclusió de la intel·ligència artificial, la microelectrònica o la biotecnologia en la lluita contra les malalties; o la responsabilitat de la societat en la utilització d’avanços com l’edició genòmica mitjançant CRISPR, la clonació, la reprogramació cel·lular, la criopreservació, els avanços en el coneixement del cervell, o la generació i el trasplantament d’òrgans.

Martínez afirma que, durant l’últim segle, l’avanç científic en la lluita contra les malalties, en gran manera gràcies al desenvolupament dels antibiòtics i les vacunes, ha permès duplicar l’expectativa de vida mitjana en el món occidental i, tot i que les malalties infeccioses continuen sent un problema per a la humanitat, les majors taxes de mortalitat avui són degudes al càncer, les malalties cardiovasculars o les malalties degeneratives, entre d’altres, i l’envelliment és el factor de risc mes important per a la major part d’aquestes.

A més, la ciència ha patit una transformació important. La conjunció de la intel·ligència artificial, el desenvolupament de la microelectrònica, els nous materials, la medicina regenerativa i la biotecnologia aportaran instruments fonamentals per a entendre la vida i la lluita contra les malalties. En aquesta nova biomedicina, la medicina de precisió, individualitzada, a partir de la seqüenciació del genoma humà i posteriors desenvolupaments com les tècniques d’edició genòmica i la medicina regenerativa, basada en la substitució dels òrgans danyats per altres «nous, replicats», representen alternatives eficaces en aquesta nova estratègia disruptiva contra les noves patologies. En el cas de la utilització d’aquesta última, l’investigador subratlla que la limitació en l’existència d’òrgans donants per a cobrir la demanda representa un problema fonamental i la ciència està desenvolupant òrgans generats en animals, en impressores tridimensionals, en cultius in vitro a partir de cèl·lules iPS, o a partir de les mateixes cèl·lules mare que hi ha en l’organisme. A més, els avançaments en la bioenginyeria, la intel·ligència artificial, la microelectrònica i la robòtica permetran desenvolupar «òrgans biònics» que utilitzats ens convertisquen cada vegada més en cíborgs, planteja l’investigador.

Aquests avanços generen un debat ètic que no podem ignorar: «Si bé els científics som els responsables de la generació de coneixement, la utilització d’aquests avanços és responsabilitat de la societat». Martínez assegura que «atesa l’especialització científica i tècnica, és important que hi haja oficines d’assessorament científic, vinculades als diferents poders, legislatiu, executiu i judicial» i, afig, «l’edició genòmica mitjançant CRISPR, la clonació, la reprogramació cel·lular, la criopreservació, els avanços en el coneixement del cervell, la generació i el trasplantament d’òrgans, els desenvolupaments de la intel·ligència artificial, la robòtica o la nanociència són només alguns exemples de la creixent utilització que té en la societat distòpica del futur, on els ciutadans hauríem de participar en la presa de decisions».

Carlos Martínez Alonso

Villasimpliz (Lleó), 1950. Llicenciat en Bioquímica i doctor en Immunologia per la Universitat Complutense de Madrid va ser nomenat president del CSIC pel Consell de Ministres del 14 de maig del 2004. Va ocupar aquest càrrec fins al 15 d’abril del 2008, quan va ser nomenat Secretari d’Estat d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació. Ha treballat en diferents llocs d’investigació en centres com el Departament de Bioquímica de l’Escola Superior d’Enginyers Agrònoms, el Departament d’Immunologia de la Clínica Puerta de Hierro, l’Institut d’Immunologia de Basilea, el Departament d’Immunologia de la Universitat d’Umea (Suècia), el Centre Nacional d’Investigacions Científiques de París i el Departament d’Immunologia i Oncologia del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid, del qual va ser director des del 1996 fins al seu nomenament com a president del CSIC. Ha sigut professor visitant a l’Ontario Cancer Institute, de Toronto; l’Institut Max Planck d’Immunologia, a Friburg, i l’Institut de Tecnologia de Califòrnia.

Al llarg dels últims 30 anys, Carlos Martínez Alonso ha estudiat els leucòcits en diversos camps, des de la immunologia cel·lular fins a les malalties autoimmunes. Ha analitzat l’activació limfocitària, el paper de les respostes quimiotàctiques en situacions fisiològiques i patològiques i els mecanismes moleculars implicats en el control de la mort cel·lular, juntament amb els mecanismes moleculars i cel·lulars implicats en la infecció per VIH. Així mateix, ha participat activament en la creació de diverses empreses de base tecnològica i té més de 470 treballs publicats en revistes científiques i més de 70 escrits de divulgació científica en els mitjans de comunicació.

Va ser guardonat per la Reial Societat de Ciències Naturals l’any 1990 i per la Fundació Ciències de la Salut l’any 2000. Va obtenir l’XI Premi DuPont de Ciència el 2001, el Premi Rei Jaume I a la Investigació Científica el 2003, el premi Lilly d’Investigació Preclínica el 2004, el Premi a la Investigació Científica de Castella i Lleó, l’any 2004 i el Premi International Galen d’Investigació Científica, també aquell mateix any. Va rebre el Premi Severo Ochoa, el Premi Nacional de Medicina el 2010 i el Premi Internacional Mèxic a les Ciències i la Tecnologia el 2014. És membre de diverses acadèmies científiques, entre aquestes l’Acadèmia Europea. Ha sigut membre de diversos comitès científics de l’OTAN, la UE i la HFSP, i ha presidit l’European Molecular Biology Conference. Va ser vicepresident de l’European Molecular Biology Laboratory Council, és membre de l’European Molecular Biology Organization (EMBO), vicepresident d’EUROHORCS i membre del Patronat d’ESF. També ha fet participacions a l’European Research Council (ERC).