La Facultat de Ciències de lEducació, la Seu Universitària Ciutat dAlacant i Les Cigarreres acolliran les tres jornades dactivitats entorn de la figura i lobra de la poetessa catalana.
Conferències, taules redones, una performance poètica i teatre integren el programa homenatge.
Des de demà divendres, 9 de novembre, i fins al dia 22, la Universitat dAlacant i lInstitut dEstudis Catalans retran homenatge a Maria Mercè Marçal, poetessa, narradora, traductora i reconeguda feminista catalana, amb un programa dactivitats dissenyat per a divulgar la seua figura i la seua obra.
El programa arranca demà divendres, 9 de novembre, a la sala dactes de la Facultat dEducació de la UA, a les 10 hores, amb una presentació dhomenatge a càrrec de la professora M. Àngels Francès, el vicerector de Cultura, Esport i Llengües, Carles Cortés, i Lliris Picó, en representació de lInstitut dEstudis Catalans i coordinadora del programa homenatge, juntament amb Gràcia Jiménez i Victòria Cremades.
Aquesta primera cita continuarà amb el Projecte Maria Mercè Marçal, que inclou una xarrada amb la biògrafa de lautora, Lluïsa Julià, i M. Àngels Francés, que parlarà de la poesia contemporània des dels anys setanta fins a lactualitat. També sexposaran treballs sobre lhomenatjada realitzats per alumnes de batxiller. La jornada es trasllada de vesprada a la Seu Ciutat dAlacant (Sant Ferran, 40) amb la taula redona «Quatre mirades a Maria Mercè Marçal», a les 20.15 hores,.
La segona sessió, el 16 de novembre, tindrà lloc també a la Seu ciutat dAlacant (Ramón y Cajal, 4) a les 20.15 hores, amb una performance poètica a càrrec de Txus Garcia, titulada He ensenyat una dona a fer servir la veu.
Lhomenatge conclourà el 22 de novembre a les 20 hores al Centre Cultural Les Cigarreres, amb lespectacle teatral Dona-foc. La dona que crema, a càrrec de Les Fugitives.
Maria Merçè Marçal
Va nàixer el 13 de novembre de 1952 a Barcelona, però va anar a Ivars dUrgell, al Pla dUrgell, on va passar la seua infantesa, i per això la considerava la seua vila natal. Mitjançant una beca va estudiar batxillerat a Lleida, on va adoptar el català com a llengua literària. Es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat a Barcelona. A partir dels anys setanta va militar activament en lantifranquisme i va ser cofundadora de leditorial Llibres del Mall, de la qual eixiria una nova generació de poetes catalans. Va ser catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en un institut densenyament secundari de Barcelona. Es va vincular al feminisme com a activista cultural. Es dóna a conèixer amb la publicació de Cau de llunes, obra que va guanyar el Premi de Poesia Carles Riba el 1976. El 1979 publica Bruixa de dol, que es converteix en un dels llibres més venuts de la poesia catalana dels darrers quinze anys. El 1985 obté el Premi López Picó amb La germana, lestrangera.
Els seus nombrosos poemes van ser aplegats en dues antologies, Llengua abolida, 1989, que conté la seua producció poètica de 1973 a 1988, i Desglaç, 1997. Molts dels seus poemes van ser convertits en cançons per cantautors catalans com Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll i Teresa Rebull. Amb la seua primera i única novel·la, La passió segons Renée Vivien, va guanyar el 1994 el I Premi de Novel·la Carlemagny, el Premi Institució dels Lletres Catalans i el Prudenci Bertrana. Com a traductora, va destacar en la traducció al català dobres de Colette i Marguerite Yourcenar. Va morir la matinada del 5 de juliol de 1998 a Barcelona.