LHèrcules i el rector es van sumar al comiat de Carlos Navarro i Lorena Rubio Txitxo, en una emotiva jornada que va començar amb un partit i va finalitzar amb un sopar, parlaments i les emocions a flor de pell.
Alacant. Dimecres, 14 de juny de 2017
La Universitat dAlacant va acomiadar anit lentrenador del seu equip de futbol sala femení els darrers 9 anys amb un parèntesi duna temporada i la capitana de lequip els últims 6, amb un sentit homenatge en què van participar el rector, el vicerector de Cultura, Esports i Llengües i lHèrcules, a més de les jugadores, els tècnics de lequip i els responsables del Servei dEsports de la UA.
Navarro posa punt i final a una etapa de nou anys al capdavant de lequip. Lha dut a la màxima categoria del futbol sala femení espanyol, a guanyar títols i fins i tot al subcampionat de lliga aconseguit aquest any. Unes fites impensables quan vam iniciar aquest projecte ara fa quasi una dècada, sabíem el que volíem, pujar de categoria i jugar entre les millors. I mireu on hem arribat i encara us queda corda i capacitat per això i per a més, recordava i etzibava anit Carlos Navarro durant el seu comiat, en el qual també va participar la seua successora, Maravillas Sansano.
Lhomenatge va començar a les 19.30 hores a la mateixa canxa on juga lequip setmana rere setmana al llarg de tota la temporada. Carlos sasseia per darrera vegada a la banqueta del seu equip, les jugadores, amb luniforme de la Universitat dAlacant, emocionades pel significat del partit i al davant, la samarreta de lHèrcules, amb el rector, Manuel Palomar; el director de lEscola Politècnica Superior, Andrés Montoyo; el director del Servei dEsports de la UA, Dari Escandell; i els representants de lHèrcules, Alejandro Parodi, Palomino, Ivan Buigues, Paco Peña y Borja.
Al finalitzar el partit, on el resultat era el què menys importava van empatar a quatre, la comitiva es va traslladar al Club Social I de la Universitat, on després de sopar els homenatjats van rebre dues plaques commemoratives cadascú, fet que va desfermar les emocions que ja estaven a flor de pell. El rector va agrair a tots dos el seu compromís i dedicació a lequip al llarg de tants anys.
Lorena Txitxo, que no va poder evitar tornar-se a emocionar, es va dirigir a les seues companyes que mho han posat tan fàcil, a lequip tècnic que ha confiat en mi durant tants anys i a la Universitat que ha apostat per lequip. Carlos Navarro, igualment emocionat, va assegurar que han sigut anys meravellosos, el que heu fet les jugadores ha sigut espectacular, jugant contra equips amb molt més pressupost i aconseguint fites increïbles. Heu arribat lluny, però si continueu igual podeu aconseguir tot allò que us proposeu i també va agrair a la Universitat el seu compromís sense fissures al llarg dels anys amb lequip de futbol sala femení. No ens ha mancat el suport ni en els moments més complicats de la crisi quan altres equips el primer que van fer va ser carregar-se les seccions femenines.
En les plaques es podia llegir Per dur-nos al capdamunt i fer-nos somiar. Per la teua entrega i dedicació personal… gràcies a la de Carlos Navarro i Hi ha forats que mai no es podran omplir. El teu nés un. Gràcies capi, en la de Lorena Rubio Txitxo.