Noves evidències sobre la dieta de l’Homo antecessor d’Atapuerca

·        Un equip coliderat per experts de la Universitat d’Alacant, l’IPHES i la Universitat de Barcelona analitza per primera vegada la dieta de l’Homo antecessor a partir de l’estudi de les traces microscòpiques que deixen les partícules abrasives dels aliments en l’esmalt dental
·        Segons el nou estudi, publicat a la revista científica Scientific Reports, l’H. antecessor processava i consumia l’aliment de manera diferent d’altres hominins del Plistocè inferior
·        El patró alimentari de l’H. antecessor podria respondre a un ambient amb grans fluctuacions en el clima i en la disponibilitat d’aliments
 
Alacant. Dilluns, 27 de febrer de 2017
L’Homo antecessor, una espècie que va habitar la península Ibèrica fa uns 800.000 anys, hauria tingut un patró alimentari mecànicament més exigent que el d’altres espècies d’hominins d’Europa i el continent africà. Aquest patró únic, que es caracteritzaria pel consum d’aliments durs i abrasius, es podria explicar per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports i coliderat per un equip de la Universitat d’Alacant, la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
En la nova recerca, que revela per primer cop les evidències sobre la dieta d’aquests hominins a partir de l’estudi de les traces microscòpiques que deixen els aliments en l’esmalt dental, hi han participat els investigadors de l’equip d’Alejandro Pérez-Pérez, format pels doctors Ferran Estebaranz, Laura Martínez i Beatriz Pinilla (UB), Marina Lozano (IPHES), Alejandro Romero (Universitat d’Alacant), Jordi Galbany (Universitat George Washington), i els codirectors del jaciment d’Atapuerca, José M. Bermúdez de Castro (Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana, CENIEH), Eudald Carbonell (IPHES) i Juan Luis Arsuaga (Universitat Complutense de Madrid).
Fins a la realització d’aquesta recerca, la dieta dels hominins del Plistocè inferior europeu d’Atapuerca (Burgos, Espanya), un dels nostres avantpassats més remots, s’ha inferit a partir de les restes d’animals trobats en els mateixos nivells en què es van trobar les restes humanes: una gran varietat de mamífers de grans dimensions i fins i tot tortugues. També s’ha suggerit la presència d’indicis de canibalisme en alguns d’aquests fòssils.
 
Aliments que deixen traces en l’esmalt
L’estudi es basa en l’anàlisi del patró de microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment d’Atapuerca. Les microestries examinades són petites marques a la cara lateral externa de les dents, d’una densitat i longitud que depenen del tipus d’aliments mastegats. «La utilitat d’aquesta metodologia s’ha confirmat amb l’estudi dels patrons de microestriació de poblacions actuals, tant de caçadors-recol·lectors com agrícoles, que ha demostrat que diferents patrons alimentaris es correlacionen amb patrons de microestriació específics a la zona vestibular de la corona dental», explica el professor Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
En el nou treball, els fòssils d’Atapuerca s’han comparat amb mostres d’altres poblacions del Plistocè inferior: amb fòssils d’Homo ergaster d’Àfrica, ancestre de tots els europeus i amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys; d’Homo heidelbergensis, que apareix fa més de 500.000 anys a Europa i perdura almenys fins fa 200.000 anys, i finalment, amb fòssils d’Homo neanderthalensis de la península Ibèrica, que va viure fa entre 200.000 i 40.000 anys.

Més densitat d’estries en l’H. antecessor
Els resultats de l’estudi mostren que les dents de l’H. antecessor tenen més densitat de microestries que la resta d’espècies analitzades. «Les nostres troballes no ens permeten dir exactament quins aliments ingerien, ja que el material abrasiu que provoca les marques a les dents pot tenir diferents orígens; però sí que ens permeten assenyalar que l’H. antecessor tindria una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius, com ara vegetals que continguin fitòlits (partícules de sílice produïdes pels vegetals que són tan dures com l’esmalt), tubercles amb restes de partícules de terra, col·lagen o teixit connectiu i ossos o carn crua», explica l’investigador.
Els investigadors suggereixen que les diferències en el patró de microestriació entre les restes de la Gran Dolina i les mostres comparades podrien reflectir variacions culturals en la manera de processar els aliments. «La recol·lecció i la caça és consistent amb el patró de desgast dental altament abrasiu que hem trobat, però és molt difícil pensar que l’aliment disponible a la zona d’Atapuerca fos gaire diferent del disponible per a altres hominins també caçadors-recol·lectors. Per tant, serien les diferents maneres de processar l’aliment les que donarien lloc a aquestes diferències en els patrons de microestriació dental. És a dir, obtenien, processaven i consumien l’aliment de manera diferent», explica Alejandro Pérez-Pérez, que lidera un equip que també ha aplicat aquesta metodologia a l’estudi de l’alimentació dels hominins del Plistocè de l’est de l’Àfrica, que inclou també les espècies Paranthropus boisei i Homo habilis.

Una indústria lítica més primitiva
Aquest patró de gran abrasivitat de les dents detectat a la Gran Dolina contrasta amb el que s’ha observat en les espècies comparades en l’estudi. «A diferència de les de l’H. neanderthalensis, que tenia una indústria lítica més avançada (anomenada mode 3 o mosterià), les eines que s’han trobat en l’entorn de l’H. antecessor són primitives (mode 1).
Aquests materials no facilitarien el processament dels aliments, com també suggereixen les evidències que indiquen que feien servir les dents per mastegar els ossos. A més —continua l’investigador— la manca d’evidències d’ús del foc a Atapuerca apunta que segurament s’ho menjaven tot cru —tant aliments vegetals com carn, tendons o pells—, la qual cosa causava més desgast dental».
Segons els investigadors, una dieta amb un consum elevat de carn podria tenir implicacions evolutives. «La carn en la dieta podria haver contribuït a guanyar l’energia necessària per sostenir un cervell gran com el de l’H. antecessor, amb un volum cerebral d’aproximadament 1.000 centímetres cúbics en comparació amb els 764 de l’H. ergaster; però també representaria una font d’aliment important en un ambient altament exigent on els aliments preferits, com fruites madures i vegetals tendres, fluctuarien estacionalment», conclou l’investigador.
Aquesta recerca contribueix significativament a millorar el coneixement de les adaptacions alimentàries dels nostres ancestres i evidencia la importància dels factors ecològics i culturals que han condicionat la nostra evolució biològica.
 
Referència de l’article:
A. Pérez-Pérez, M. Lozano, A. Romero, L. M. Martínez, J. Galbany, B. Pinilla, F. Estebaranz-Sánchez, J. M. Bermúdez de Castro, E. Carbonell i J. L. Arsuaga. «The diet of the first Europeans from Atapuerca». Scientific Reports, febrer de 2017.