Pot ser còmode, ens permet anar a la mar i agafar bon color de cara, passejar per la muntanya en mànega de camisa, obllidar-nos de larmari on tenim la roba dhivern, però este oratge no pot agradar a ningú que tinga un poc de trellat.
És conseqüència del canvi climatic? Per descomptat. És la fi del món? Esperem que no.
No és la primera volta que passa, ni serà lúltima. Temporades de poca pluja, com la que estem patint estos darrers mesos, ja en hem tingut temps enrere i tornarem a tindren més endavant. Fa 3 anys, allà pel 2,014 estavem molt preocupats per la sequera que arrossegavem. Semblava que no tindria fi, iels tres o quatre temporals de lany passat en feren disfrutar de valent amb fred, pluja i neu i ja ningú no sen recordava de la falta de pluja de mesos abans.
Però ja seabeu el que diu la cançó: al meu pais no sap ploure
En pocs mesos ens veiem inmersos en un nou període sec i comencem a desesperar-nos. El nostre clima és així, podriem dir que estem en equilibri inestable i passem dun excés de pluja a patir per la sequera en no res.
És ben cert que els últims mesos on més ha plogut ha sigut a les zones on menys plou de la Comunitat, i allà segur que ha netejat carrers i barrancs, fins i tot haurà fet pujar el nivells dels aquífers locals, però a la Comunitat Valenciana si no plou a les conques mitjanes i altes els embasssaments no acumulen reserves.
Després de filosofar un poc davant la falta de emocions meteorològiques vos deixe els mapes per als pròxims dies.
Disfruteu del dia, del sol i de la caloreta no ens queda més remei.