Article d’opinió de Eduard Garcia Molina: «Els problemes del carrer Sant Cristòfol i la incompetència política»

uan els representants polítics elaboren els seus programes electorals ben bé es preocupen de dir que miren per l’interés general del poble, una llàstima que eixe interés desaparega amb el temps, o com passa a Biar, que desaparega en tan poc temps. Entenc que l’actual equip de govern municipal està format per tres forces polítiques diferents i per sis persones també diferents i no m’agrada ficar a tot el món en el mateix sac, si bé és cert que els «nostres» representants polítics haurien de recordar que un Ajuntament a l’igual que la resta d’institucions estan per a solucionar problemes, i no per a crear-ne més encara dels que la gent honesta i senzilla ja tenim…

Com dic en el títol m’agradaria tractar al llarg de tres articles els problemes del carrer Sant Cristòfol, que a la meua forma d’entendre en són tres: el poder il•limitat des negocis que es dediquen a l’hosteleria -que en tot el carrer sols en són dos-, la nova Ordenança Municipal que els dóna este poder il•limitat i finalment l’aparcament. Val a dir que crec que estic en el dret i fins i tot l’obligació de recollir moltes veus de la gent del poble que tant a ma mare com a mi ens han fet vore estos problemes però que de moment no han canalitzat -o no han trobat la forma de fer-ho- la seua indignació.

Com dic, en este primer article em referiré al problema que tenim amb les omnipotents terrasses dels bars, per a les quals sembla que han d’anar tots els privilegis, al cap i a la fi per a una minoria que tria el nostre carrer per seure i vore els cotxes passar, perquè cal reconéixer que Biar és molt bonic, però que al nostre carrer poc hi ha que vore a diferència del Raval, la plaça de l’Ajuntament o el Plàtano… com dic sembla que des de l’Ajuntament, especialment des de la Regidora de Turisme i Comerç dirigit per María Cristina Hernández, es té un gran interés en que este tipus d’establiment funcione encara que siga en detriment d’altres negocis del poble, que sembla que no siguen necessaris i fins i tot que desconeguen les autoritats locals i ho dic perquè si al nostre carrer fa 30 anys que hi ha una fotògrafa no entenc perquè les fotografies del llibre de Festes es busquen fora del poble, quan la nostra veïna Josefina Molina paga religiosament la sangria d’impostos que paguem els autònoms i autònomes, entre altres coses per a pagar-li el sou a la classe política, tant si ho fan millor o pitjor…

No cessa ací la discriminació i el principal problema del carrer quan la nostra estimada Josefina porta sis anys batallant per un dret tan fonamental com es deixar lliure la seua porta d’entrada al seu negoci, sis anys on ha presentat innumerables cartes pel Registre, ha fet innumerables visites a l’ajuntament, s’ha reunit amb policia, secretària, alcalde o alcaldessa, regidores aportant de forma documentada tota classe d’idees i alternatives… sense cap resultat, per no dir els 800 € que porta gastats o les interminables hores que ha hagut de llevar-se de la seua faena per intentar resoldre este problema, que no és altre que el veí bar «Marchi» pose la seua estructura metàlica anomenada «terrassa» davant de la seua porta i no en la porta d’un negoci que res té a vore amb l’activitat de l’hosteleria, i en cas que no siga possible pel canvi de l’aparcament que es faça en un lloc de la nostra vorera que no obstaculitze l’entrada i el dret a la privacitat de la clientela de Josefina, tan complicat és d’entendre? La diferència són sols uns metres… i si les «nostres» autoritats no són capaços de resoldre un tema tan fàcil, no puc dir més que em resulta molt preocupant pel bé del poble quan hagen d’afrontar problemes amb una resolució més complexa, molt preocupant…

El problema com dic ve de lluny, sis anys ni més ni menys, ja amb l’executiu presidit per Magdalena Martínez, a qui es veu que també li agradaven les «terrassetes», tot i no tindre interessos concrets en el sector com la titular de Turisme i Comerç de l’actual ajuntament, com és vox populi i s’ha comentat sobradament al poble.

Val a dir que quan es va instal•lar per primera volta eixa esperpèntica terrassa -que més bé semblava un aprisco on recollir les ovelletes- el goteig de clients i clientes de Josefina que la trobaven pel carrer per dir-li «jo mentre estiga això davant de la teua porta no pense entrar…» va ser constant, i com és natural la pèrdua de beneficis econòmics es va fer manifest durant eixe temps, quin dret hi ha a que un sector minoritari com és l’hosteleria a Biar conculque i xape els drets de la resta de negocis del poble? A cas qui no tenim un negoci d’hosteleria no paguem impostos, i la Seguretat Social més cara de tota Europa? No tenim dret a guanyar-nos la vida a Biar?

No crec que siga tan complicat entendre -més tractant-se d’uns metres- que la clientela de Josefina no vulga vore’s escrutada per una clientela d’un altre negoci, i que fiquen a la porta de casa una part d’un altre negoci per obra i gràcia de la incompetència de la institució local, quan els clients i clientes de Josefina busquen una atenció personalitzada al seu establiment, més quan es tracta d’un treball delicat com és manejar pressupostos, o fer una fotografia familiar per a un regal per sorpresa, per exemple.

Com dic la instal•lació d’esta terrassa d’un negoci completament aliè al negoci de Josefina, amb una clientela que res té a vore amb la seua, amb tot un dispositiu de para-sols (sombrilles) que tapen l’entrada i visibilitat al negoci de Josefina que sembla que vulguen convertir el nostre carrer en una platja -a més de 60 km de la costa-, amb xiquets i xiquetes que de forma continuada colpegen amb els vidres de l’establiment -els xiquets són xiquets, però l’estudi és un lloc de treball, i no un circ-, per no parlar de la brutor que genera eixa terrassa i que ompli l’entrada l’estudi fotogràfic, i sense deixar de banda l’escàndol i la cridòria que genera esta part de l’establiment veí que per força ens imposen, senzillament no pensem que siga la millor forma de promocionar els repetidíssims eslògans de Biar, belleza interior i Biar, municipio turístico, tot i que com és lògic apostem per la convivència i tant els negocis d’hosteleria com la resta puguem guanyar-nos la vida en una situació econòmica tan delicada i no acabar així tancant un nou negoci al poble, com ve sent norma a Biar que poc a poc es quedarà sense serveis, sense gent jove i sense vida per a que els bars i restaurants puguen posar les seues terrasses ben grans i beneplàcit de l’Ajuntament, de l’actual o els que vindran si el nostre Senyor no posa remei…

Val a dir que lluny d’acatxar el cap com li agradaria a més d’un, o més d’una… en el poble ens coneixem i com saben a mi ningú no m’ha de dir quins són els mecanismes i ressorts tant legals com de pressió popular que podem utilitzar i no els càpiga cap dubte que utilitzarem per defensar els interessos de la gent del poble, i com és natural els nostres, accions que aniran des de muntar una Plataforma en favor de la convivència, a anar als Plens Municipals de l’Ajuntament, o a realitzar articles i notes de premsa, recollides de firmes o realitzar concentracions al carrer Sant Cristòfol per nombrar sols algunes d’este accions que com és lògic tindran la seua corresponent nota de premsa, documentació i cobertura en fotografies i vídeo per fer-nos ressò en la premsa local, comarcal, provincial i autonòmica, sense deixar de banda la utilització de la resistència passiva o la desobediència civil entre altres i que no ens tremolarà el pols en utilitzar si així ho considerem necessari, una sèrie d’accions que aniran in creixendo en la seua freqüència i contundència si no s’escolta la nostra veu i es posa una solució a este problema que com dic, és un problema que afecta a molta gent del poble i que personalment arrosseguem des de fa sis llargs anys, al cap i a la fi per això estan ahí els regidors i regidores que diuen representar-nos.

Eduard Garcia Molina