Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
Cocentaina

El Fòrum per la Memòria organitza una ruta guiada per la Cocentaina de 1937

L’activitat tindrà lloc el dissabte 13 de desembre a les 10:30, en la plaça Venerable Escuder (Mercat), i estarà a càrrec dÀlex Barber, president de l’entitat

El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, junt amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cocentaina, ha posat en marxa una nova activitat cultural centrada en la recuperació de la memòria històrica local: la Ruta dels Carrers Republicans, un itinerari que permet descobrir els noms que tingueren els principals carrers i places del municipi durant la II República i posterior Guerra Civil.

L’activitat tindrà lloc el dissabte 13 de desembre a les 10:30, quan tindrà lloc una concentració i la posterior ruta, la qual s’iniciarà en la plaça Venerable Escuder (Mercat), amb entrada pel carrer Sants Metges. La presentació correrà a càrrec d’Àlex Barber, president del Fòrum.

 

Més tard, a les 11:45 h, la comitiva continuarà pel carrer Comte de Cocentaina fins al Centre Social, on està ubicat el monument d’homenatge a les víctimes del franquisme, la dictadura i la Guerra Civil Espanyola. En aquest punt es commemoraran els dos anys de la instal·lació del monument, amb música, muixerangues, poemes i paraules a la llibertat.

Així doncs, l’activitat proposa un recorregut per 28 punts d’interés, on es mostren els noms que tingueren algunes de les vies més emblemàtiques de la vila comtal: des del carrer Sants Metges (rebatejat com a Isaac Puente) fins al Pla de la Font (Manuel Azaña) o la Plaça de la Vila, que el 1937 portava el nom de Plaça de la República. A cada parada, els participants podran conéixer qui eren les figures homenatjades i quin era el context polític i social que va motivar aquests canvis.

A diferència de les rutes urbanes tradicionals, aquesta proposta no se centra en edificis o monuments, sinó en el significat dels noms de les vies públiques. A partir del segle XIX i sobretot durant la II República, moltes poblacions –inclosa Cocentaina– van abandonar els noms tradicionals de caire religiós per a incorporar personatges històrics, intel·lectuals, polítics i figures rellevants del pensament democràtic. Aquesta renovació responia a l’impuls d’una societat més igualitària, lliure i laica, on l’espai públic havia de ser neutral pel que fa a simbologia religiosa.


211