Des de fa més de 70 anys se celebra la festa infantil Mon anem a Agost a Onil la nit del 31 de juliol a l’1 d’agost. Consisteix en una celebració popular on es «realitza» una excursió fictícia que «juga» amb el simbolisme del canvi de mes (juliol-agost) i el nom de la propera localitat d’Agost.
Aquesta celebració comença tradicionalment a la Plaça de la Malva d’Onil (al nucli antic de la vila), a les 19:30h, on s’inicia el tradicional recorregut d’arreplegada de xiquets/es a ritme de dolçaina i tabalet, i que compta amb un pregoner
Durant el recorregut es van arreplegant als xiquets/es, acompanyats de «dolçaina i tabalet». Els xiquets van cantant una cançoneta popular «mon anem a Agost, a Agost mon anem» (bis), una tonadeta molt popular i coneguda per tots els veïns del poble.
Quan arriben a l’eixida de la vila d’Onil, de sobte, ocorre alguna cosa inesperada, la qual impedeix anar a «Agost», com per exemple que la carretera està tallada o que s’ha trencat l’autobús, que ha hagut un incendi a la carretera, que la dona de l’alcalde d’Agost ha donat a llum… o qualsevol versió inverosímil o «innocent» excusa.
Després de la «decepció» per no poder anar a «Agost», els xiquets «decebuts» tornen a la Plaça Major, on per a «compensar-los» i «animar-los» mengen llepolies i es realitza una refrescant degustació de síndria o meló d’aiguaper a tots els participants i assistents.
Però… realment sí que es «viatja» o es va a «Agost»,… perquè: «eixa nit ens gitem al mes de juliol i ens alcem a agost», realment si que s’ha viatjat a Agost però a la població sinó que al nou més…de juliol a agost. Sense cap dubte és una tradició infantil molt original, única i molt peculiar la qual només se celebra al poble d’Onil.
Aquesta festa infantil, se celebra des d’antany a Onil, des de fa ja més de 70 anys. Tadició popular colivenca la qual ha passat durant moltes dècades de pares a fills, d’avis a néts perdurant amb la seua mateixa “essència” fins als nostres dies. Gràcies a la cultura popular, aquesta nit, s’ha convertit, en un moment “màgic” i “ple d’il·lusió” per als més xicotets…
