El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana celebra lAny Blasco Ibáñez amb lexposició Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres, una mostra que viatja pel territori valencià per a compartir amb castellonencs, valencians i alacantins la commemoració del 150 aniversari del naixement del literat valencià.
Lexposició arriba a Sax (Alacant) on es podrà veure al Centre dEstudis i Arxiu Històric Municipal Alberto Sols fins al pròxim 27 de gener de 2019, després dhaver recorregut altres cinc localitats de Castelló i València al llarg daquest 2018.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, inaugura aquesta vesprada la mostra, i lacompanyen lalcalde de Sax, Juan José Herrero, i el regidor de cultura, José María Espí.
Pérez Pont ha destacat que aquesta exposició permet que alacantins, valencians i castellonencs ens retrobem amb la figura de Blasco Ibáñez i allò que la seua obra representa per a limaginari col·lectiu. La mostra parteix duna investigació extensa entorn del retrat fotogràfic espanyol, des dels orígens fins a la Guerra Civil, i que va donar lloc a la mostra El rostre de les lletres, que ha organitzat Acció Cultural Espanyola. Ara, amb un nou discurs entorn de la figura de Blasco Ibáñez, viatja pel territori de la Comunitat sota la direcció del Consorci de Museus.
El director de lens autonòmic ha recordat que una de les finalitats del Consorci de Museus és la democratització de la cultura a través de projectes com aquest que permeten que lacció cultural arribe a tota la Comunitat, i hi ha afegit que lexposició recala en diferents enclavaments culturals i posa en valor el ric patrimoni històric i arquitectònic dels pobles i les ciutats del nostre territori.
Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres mostra la imatge fotogràfica del gran escriptor valencià, junt amb els més notables escriptors espanyols del seu temps.
Organitzen lexposició Acció Cultural Espanyola (AC/E), la Comunitat de Madrid i la Reial Acadèmia Espanyola, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres
Blasco Ibáñez (València, 1867-Menton, França, 1928) va ser lescriptor valencià més important i el més universalment reconegut. Ja en els dies finals del segle XIX, quan no havia complit encara els 30 anys, era una figura enormement popular i volguda, a qui seguien les masses enfervorides, atretes per les seues idees i per la força volcànica dels seus discursos.
El blasquisme va contagiar a les classes treballadores del mar i de lhorta lafició pel saber, per conèixer els avanços que llavors sorgien, als quatre cantons del món.
Les fotografies ens mostren a Blasco Ibáñez com a ciutadà, escriptor i tribú, des de les seues primeres estades a la presó valenciana de Sant Gregori fins al retorn de les seues restes mortals, a les quals van acompanyar les més altes autoritats de la República i el fervor dels seus paisans.
La visió fotogràfica de Blasco Ibáñez es complementa amb una selecció dexcel·lents retrats dimportants escriptors espanyols que van coincidir amb ell en el seu pas per la vida. Fotografies de la seua vida pública i privada que permeten descobrir la persona que hi ha darrere del reconegut personatge.
Així, es pot veure a Emilia Pardo Bazán amb el seu gat, als salons de sa casa madrilenya del carrer Princesa, a la qual rebia tot Madrid de la societat i de la cultura, el 1910; a José Echegaray quan aquest va arribar al Palau Reial per a una sessió de consultes amb el rei Alfons XIII (al voltant de 1905); a Benito Pérez Galdós llegint galerades del seu discurs dingrés a lAcadèmia Espanyola, el 6 de febrer de 1897, o a Joaquín Sorolla retratant a Jacinto Benavente el 1917, al seu estudi de Martínez Campos, actual Museu Sorolla.
Destaquen en la selecció diverses imatges de grup en què es pot veure, per exemple, que capitanegen Manuel Azaña i Valle-Inclán la tertúlia literària de La Cacharrería de lAteneu de Madrid, que es va convertir durant els últims dies de la monarquia en un focus actiu de conspiracions republicanes (1930). Així mateix, shi pot veure una imatge de la redacció de la revista España on es poden veure junts Ortega y Gasset, Azorín, Pío Baroja i Pérez de Ayala, entre daltres.
També té molt dinterés la fotografia de larribada de Blasco Ibáñez a Argentina, el 1910. Es diu que hi van anar a rebrel més de 100.000 persones. Quan va arribar al port de Buenos Aires, una dotzena de reporters van pujar a la coberta del vaixell per a fer-li les seues primeres fotografies al país.
La dimensió internacional del literat valencià es pot veure en diverses fotografies. Lèxit i la popularitat de Blasco Ibáñez no van tindre fronteres. Durant una llarga gira de conferències pels Estats Units, la Universitat de Washington va nomenar lescriptor doctor honoris causa.
Lexposició és el resultat de més de 20 anys dinvestigació en desenes darxius públics i privats, espanyols i estrangers. Les fotografies que componen la mostra procedeixen de diferents institucions, com la Biblioteca Nacional dEspanya, la Biblioteca Valenciana, lArxiu Històric Provincial de Guadalajara, la col·lecció Pedro Melero, la Fundació José Ortega y Gasset‑Gregorio Marañón de lInstitut del Patrimoni Cultural dEspanya, o la Biblioteca del Congrés de Washington.


