“Sóc musulmana a la meua manera”

Una investigació de la UA pregunta pel significat que té ser musulmanes per a les filles de la immigració marroquina a Espanya, i tracta la qüestió religiosa des de la perspectiva i la mirada de les joves estudiants

Alacant. Dilluns, 10 d’abril de 2017

Quan l’Islam forma part de les preocupacions actuals a Europa, una investigació de la Universitat d’Alacant analitza el significat que té ser musulmanes per a les filles de la immigració marroquina a Espanya, i tracta la qüestió religiosa des de la perspectiva i la mirada de les joves estudiants.

Les joves entrevistades fan una resignificació crítica i personal de l’Islam que es resumeix en aquesta expressió repetida per moltes d’elles: “sóc musulmana a la meua manera”. En el treball, fet per la investigadora María Jiménez Delgado, professora del Departament de Sociologia I i directora de l’Observatori Sociològic de l’Educació de la UA, han participat, a través d’entrevistes en profunditat, un total de 20 estudiants d’origen marroquí: deu d’educació secundària i batxillerat de la zona de nord d’Alacant, i altres deu estudiants de la Universitat d’Alacant. Les joves formen part del que la professora de la UA defineix com a generació pont, «dones que majoritàriament han nascut al Marroc o Algèria però que han crescut i s’han format en la societat espanyola, que segueixen estudis postobligatoris i que estan obstinades a triar la seua vida pròpia i a crear ponts en comptes de construir murs».

Segons l’estudi, publicat en la revista Feminismo/s, per a la majoria de les entrevistades la religió és una part més de les seues vides al mateix temps que no rebutgen la cultura d’origen, en la majoria dels casos, sinó que reinterpreten i reconstrueixen l’herència familiar. “Sóc musulmana perquè he nascut en una família musulmana, si haguera nascut en una família cristiana, seria cristiana” o “Jo sóc musulmana, però accepte també el que diuen les altres cultures i m’agradaria saber com són. A mi m’agrada transmetre el que sé i que la gent em transmeta el que jo no s酔, afirmen dues de les entrevistades.

Algunes d’elles, se senten musulmanes abans que magribines, marroquines i/o espanyoles. La importància de l’adscripció religiosa està relacionada amb els processos de socialització familiar, amb l’edat que tenien quan van arribar a Espanya, amb la major o menor trajectòria en el sistema educatiu espanyol i amb la percepció del barri en què viuen, principalment. “Les joves que es van incorporar tardanament al sistema educatiu i que tenen la percepció de viure en barris amb greus processos de segregació tendeixen a ressaltar la seua pertinença religiosa per sobre d’altres com la nacionalitat”, arreplega María Jiménez Delgado en l’estudi.

En línies generals semblen tenir una visió més tolerant i cosmopolita quan reclamen i proposen una formació plural en la qual totes les religions tinguen cabuda des d’una perspectiva històrica i sociològica, sense adoctrinament. “En les escoles jo crec que tenen… han de parlar de totes les religions, perquè cal saber una mica de tot. Per exemple, ací a Espanya, els espanyols no saben gens de la meua cultura d’origen. Jo sí que sé una mica de la cultura d’ací i de la religió”, apunta l’estudiant de tercer curs de Traducció i Interpretació.

Conseqüentment, les joves entrevistades no reclamen classes de religió islàmica en les institucions educatives, ni tan sols mesquites en els seus barris, encara que sí l’ús lliurement triat de símbols culturals i/o religiosos com el hijab i un major coneixement per part de la societat espanyola, especialment per part del professorat i de l’alumnat, de l’islam i dels contextos socials i polítics dels quals procedeixen les seues famílies.

“La qüestió és com parlar i tractar en l’escola l’assumpte de la llibertat individual, de la igualtat de gènere i de la llibertat religiosa sense reforçar estereotips i sense menysprear les identitats de cadascuna de les joves”, detalla en l’article Jiménez Delgado.

La investigació planteja un repte “saber com afrontar, des del respecte democràtic, que un grup important de ciutadans que són europeus i espanyols, reivindiquen el dret que tenen a professar la religió musulmana en les mateixes condicions que altres religions, sense sentir-se discriminats ni rebutjats”. En una societat plural, “escoltar i conèixer a l’un altre hauria de formar part d’un projecte educatiu democràtic i, per tant, participatiu i pluralista, crític, obert a la discussió i el debat”, destaca l’autora de l’estudi.