Forma part del conjunt de pavellons militars que, a l’entorn de finals dels anys 30 i principis dels 40 del segle passat, donaven servei i suport a l’aeròdrom de Rabasa, inaugurat en 1919. Aquestes preexistències li confereixen al Campus de la UA un caràcter molt singular, perquè una institució que en 2019 compleix 40 anys posseeix, no obstant això, vestigis centenaris en les seues traces. Tenint presents aquestes referències, la política d’espais de l’equip de govern de la UA ha volgut destacar, entre els seus objectius, lactuació en aquestos edificis singulars, patrimonials, per a actualitzar-los en matèria de normativa i harmonitzar la seua peculiaritat tipològica (aquest pavelló podria llegir-se com una rèplica a distància i en miniatura del Prado, originàriament Museu Nacional de Ciències Naturals) En aquest cas, el Museu de les Col·leccions Naturals de la UA, inspirat tant per la bellesa dels seus fons com per la fascinació que suscita el treball científic amb els mateixos (la seua investigació, custòdia i conservació). Al volum del primitiu pavelló se li va adossar, en els primers 80, un edifici racionalista amb el qual es va reblir la parcel·la. COR Associats Arquitectes, titulats per la UA, han plantejat un projecte les estratègies del qual adeqüen, amb intel·ligència i sensibilitat, el programa funcional plantejat i les preexistències. En el pavelló, l’operació ha consistit bàsicament a eliminar quantes particions i adherències se li havien anat practicant al llarg del temps amb la finalitat de recuperar la rotunditat de l’espai original, una nau amb coberta de dos vessants. Blanca per fora i càlida en el seu revestiment de fusta d’eucaliptus per dins, es converteix en un Gabinet de Meravelles, el continent perfecte de l’exposició de les Col·leccions Naturals i del treball dels investigadors.. Sobre el terra de marbre blanc, els armaris guarden els fons permanents mentre que les exposicions temporals el sobrevolen en una passarel·la blanca que creua, tibant l’espai diagonalment. La construcció adossada conté les dependències necessàries per al tractament i manteniment dels fons (laboratoris, herbari, etc.) optimitzant la seua vocació racional al servei de la funció científica. A l’exterior, l’exabrupte que suposava la seua presència sense solució de continuïtat amb la del pavelló, se suavitza i matisa ara amb una gelosia ceràmica que, amb gràcia i delicadesa, vetla el que ocorre a l’interior, vola sobre la coberta i es complementa amb la xicoteta caixa de ceràmica brillant verda de lentrada al pavelló.