Conclouen les activitats científiques i acadèmiques per l’efemèride cultural Any Joan Andrés

Alacant. Dilluns, 22 de gener de 2018

L’efemèride cultural denominada Any Joan Andrés, desenvolupada mitjançant publicacions i activitats científiques o acadèmiques, va començar al gener de 2017 i ha conclòs aquest gener de 2018. Les investigacions i reconeixements van començar amb una gran exposició bibliogràfica establida en la Biblioteca Històrica de la Complutense en col·laboració amb AECID (durant el semestre gener-juny 2017), preparada per l’Institut Joan Andrés i el Grup d’Investigació Humanisme-Europa de la Universitat d’Alacant. De manera simultània i successiva a aquesta exposició han tingut lloc, a més de sis seminaris a Madrid, Murcia i Alacant, tres congressos internacionals. Les publicacions han consistit en l’edició de dotze volums, preferentment edicions d’obres de Joan Andrés, algunes inèdites, i l’obra fonamental del matemàtic i musicòleg universalista valencià Antoni Eximeno Del origen y reglas de la música.

Dels tres congressos internacionals, el primer es va celebrar a la Universitat Complutense de Madrid i va tractar sobre els grans temes i problemes que suscita l’obra de Joan Andrés i l’Escola Universalista Espanyola del segle XVIII en general. El segon va tenir lloc a l’Accademia de Mantua i es va ocupar de les relacions italianes de Joan Andrés. El tercer, que s’ha celebrat fa menys d’una setmana, el 18 de gener de 2018, a la Biblioteca Nacional de Nàpols, s’ha aplicat a la reflexió sobre l’obra d’Andrés i el concepte de Biblioteca Universal, i ha tingut per objectiu clausurar l’Any Joan Andrés”, just en el lloc en què el creador de la Història Universal de la Literatura va exercir l’última època de la seua tasca intel·lectual.

Joan Andrés i l’Escola Universalista Espanyola constitueixen no solament la fonamentació de la comparatística moderna, segons explica el professor del Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura de la Universitat d’Alacant Pedro Aullón de Haro, sinó, a més, l’original convergència de moderna ciència empírica i metodologia comparatista de tradició humanística. «Tot això significa, per fi, tant l’emergència d’una gran escola intel·lectual i científica intercontinentalista, com el consegüent reconeixement d’una il·lustració hispànica fins ara no reconeguda. Això pressuposa la necessitat de reescriure la història del pensament modern per a una època de Globalització a la qual l’Escola Universalista ofereix el seu sentit i contingut millor fundats», assenyala Aullón de Haro.