El MUA inaugura ‘Temps d’Art’ 2020, amb les propostes plàstiques seleccionades per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA

Les obres de Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz Vall conformen la mostra que s’inaugura aquest divendres

Alacant. Dimecres, 23 de setembre de 2020

La Universitat d’Alacant, a través de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani, i en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, convoca cada any tres beques per a la investigació i la producció d’exposicions. Els artistes seleccionats enguany per a rebre aquestes beques han sigut Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz Valls, les obres dels quals formen l’exposició «Temps d’Art 2020» que s’inaugura en el Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) el pròxim divendres 25 de setembre a les 20 hores. Les propostes plàstiques dels tres artistes s’exposaran en la sala El Cub i podran visitar-se fins al 15 de novembre..

La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani es va crear l’any 2015 amb l’objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment valencià, gràcies a la col·laboració entre la Universitat d’Alacant, l’artista Antoni Miró, l’Ajuntament d’Otos i l’Ajuntament d’Alcoi. La Càtedra va nàixer amb la voluntat de ser un nucli de reflexió, debat, cerca i divulgació en el camp de l’Art Plàstic Contemporani, i també de les seues relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques: literatura, música, o cinema, entre altres.

Els projectes seleccionats

Pep Cantó. Pintures de l’ànima , pintures de vida.

Aquella ventosa i freda vesprada nit de novembre, en l’estudi, amb aquell quadre esperant l’arribada del seu torn, i amb una copa de vi blanc fresc al davant, algú em va dir, amb veu reposada, unes sabies paraules: tu pinta i fes una bona exposició. I aquestes paraules han estat presents durant els últims nou mesos. Un plantejament ambiciós, amb la idea de fer un recorregut per la història de l’art, amb quadres que fan referència a les diferents tendències pictòriques que sempre han marcat la meua educació. I davant del corrent general que domina i dirigeix el món, on tot és digital, vaig decidir «tirar d’ofici», fer d’artesà i crear les meues obres, «a la vella usança». Quadres que han viscut els envits de la vida a nivell personal i a nivell social. Quadres que són una crida a la lluita pels drets socials, ara i fa 80 anys; quadres que denuncien injustícies socials; quadres que advoquen per la lluita de gènere; quadres que denuncien l’homofòbia; quadres que mostren les conseqüències horroroses que les onades migratòries produeixen en milers de persones que es juguen la vida a la recerca de un món millor. Quadres que són un homenatge i un recordatori a tota aquesta gent que al llarg de la història recent ha lluitat, i en alguns casos encara ho continua fent, pels drets socials, pel manteniment de la nostra cultura contra la tirania del feixisme, per la conservació del nostre entorn natural des del punt de vista local. I com no, quadres que sorgeixen d’aquest confinament, quasi de pel·lícula de ciència-ficció que ningú acabava de creure’s i que va sacsejar la nostra vida i la societat sencera. I sempre com a protagonista la dona i l’eterna lluita d’aquesta, avui dia encara incompresa i menyspreada, i els ocells, símbol de llibertat.

Jaume Cremades. Étymon

Étymon dóna nom a aquesta exposició. Paraula que prové del grec antic i que fa referència a la recerca de la realitat, veritat o essència de les coses a través de l’origen d’aquestes. A través de l’art ens remuntem a l’origen intuïtiu d’allò que som, establint noves associacions que canvien i amplien la nostra percepció de les coses i la nostra relació i connexió amb aquestes. A través de la línia, cree estructures obertes que remeten a les lleis de la naturalesa, especialment les relatives a les estructures vegetals i a l’origen de les formes orgàniques. La síntesi i la juxtaposició continua de la línia com a element de creació principal, i la descontextualització de la seua connotació descriptiva mitjançant l’ús reiteratiu d’aquesta, reivindica la seua identitat pròpia com un element autodidacta, lliure de prejudicis i estereotips. Sorgeix com una metàfora que simbolitza i evidència la connexió entre totes les coses.

L’obra pretén plasmar una bellesa estranya, que viu en simbiosi amb el desordre. Detalls que enalteixen una ansietat latent a través d’un entramat de línies que remet a la bellesa oculta darrere de les estructures vegetals i formes orgàniques pròpies de la naturalesa. Es crea així un cosmos en què caos, dolor i bellesa conflueixen en un delicat equilibri amb què es qüestiona el sentit existencial i la fragilitat i fugacitat del fet eteri.

Andreu Alcaraz Valls. Memorial

Memorial és un viatge al passat, un exercici de recuperació de records. La infància és considerada com l’etapa més feliç i innocent de les nostres vides i, no obstant això , els fets esdevinguts durant aquesta s’hi desdibuixen en la memòria amb el pas del temps. Aquesta col·lecció pretén, a través de fragments adquirits de cintes VHS gravades i emmagatzemades per diferents famílies valencianes, fer un joc de reminiscències on l’espectador podrà sentir-se identificat, aprofundir dins de les petites narracions representades i rememorar així aquells instants tan especials.

La por a l’oblit impulsa el nostre desig de capturar els moments més importants de les nostres etapes vitals, i gràcies a aquesta caça d’imatges que desenvolupem des del passat, ara tenim testimonis del futur. Memorial vol eliminar aquesta por i evidenciar la nostra capacitat de recordar.