Investigadors de la Universitat d’Alacant confirmen el dany excessiu que provoquen en la font de la plaça dels Estels d’Alacant les mascletades i alerten que s’han de prendre mesures addicionals per a preservar-la

Les anàlisis constaten com les acceleracions màximes superen els límits recomanats en diferents estàndards europeus i poden malmetre l’estructura de formigó de l’estació de metro subterrània
Els informes confirmen que les pantalles protectores, instal·lades al voltant de cada estàtua dels cavalls, no són eficaces per a garantir-ne la conservació

Alacant. 8 de juny de 2018
Contravenint les recomanacions dels investigadors de la Universitat d’Alacant, les mascletades, disparades pirotècniques fetes amb petards de gran potència sonora i que formen una composició molt sorollosa i rítmica que es desenvolupen en les festes de Les Fogueres de Sant Joan a Alacant, tornen a repetir escenari; solament que aquest any, en lloc de succeir-se set vegades, seran tretze les mascletades que es faran explotar al voltant del monument i la plaça dels Estels. L’efecte immediat d’aquests nivells de vibracions exercits per les mascletades sobre el monument de la font dels Estels provoca microfissures que poden acabar generant despreniments, o fins i tot danys, a l’estanqueïtat de la font, com ja ha passat. La conseqüència sobre l’estructura de formigó armat de l’estació de metro construïda just davall de la font, a llarg termini, podria ser el deterirament progressiu de l’estructura. Aquestes són algunes de les conclusions dels informes científics elaborats per la Universitat d’Alacant.

L’article científic «Dynamic evaluation of a historic fountain under blast loading», publicat en la revista Procedia Engineering per membres del grup d’investigació Grup de Simulació, Modelització i Assaig d’Estructures (GRESMES), de la Universitat d’Alacant és un estudi dinàmic d’estructura, realitzat el 2016, sobre el monument històric de la font dels Estels, situada al centre de la plaça que porta el mateix nom i que és centre neuràlgic de la ciutat d’Alacant. La font dels Estels és un dels monuments més importants de la ciutat d’Alacant (Espanya), obra modernista construïda per l’artista local Daniel Bañuls l’any 1930, composta per un cos central i quatre escultures de cavalls.

Els investigadors del Departament d’Enginyeria Civil, liderats pel catedràtic Salvador Ivorra Chorro, conclouen en l’article que els nivells de vibració (acceleració) registrats en cada mascletada, tant al nivell del terra com a tres metres d’altura sobre el monument, excedeixen els límits recomanats en diferents estàndards internacionals i espanyols. Així, l’exposició a set focs artificials continuats, per al cas de l’any 2016, cadascun compost per fins a vuitanta quilos d’explosius i detonats durant un període de sis minuts seguits, els portava a la conclusió que les pantalles protectores, instal·lades al voltant de cada estàtua dels cavalls, no són eficaces per a garantir-ne la conservació. A més, les vibracions del terra transmeses directament des del lloc de la detonació i a través de la llosa de formigó armat de l’estació de metro, podrien anar deteriorant l’estructura. Per tant, afirmen, s’han de considerar mesures addicionals.

Sobre les cabines que recobreixen els cavalls de la font aquests dies de juny, el catedràtic Salvador Ivorra explica que «les proteccions dels cavalls poden reduir d’alguna manera les ones de pressió generades per les explosions, així com algun impacte que hi puga arribar. Ara bé, no limiten els nivells d’acceleracions que procedeixen del terra, com una mena de petit terratrèmol. Quan es mou el terra, es mou l’estructura sobre la qual s’assenten, i aquests moviments poden ser els que generen petits danys o, si els moviments són molt elevats, danys de més envergadura».

Pel que fa als danys immediats que pateix la font aquests dies de pirotècnia, l’expert argumenta que «les normatives limiten els nivells de vibracions per a evitar dany, i les acceleracions que es presenten sobre la construcció, de vegades, són degudes a obres, trànsit ferroviari, etc. Els decibels no estan inclosos en aquestes normatives. El formigó de què està feta la font està molt deteriorat com a conseqüència de l’envelliment i, sobretot, de la corrosió que es pot veure a simple vista. Està molt fissurat; per tant, petites vibracions poden generar danys, i fins i tot despreniments. Aquests mateixos danys podrien també extrapolar-se a construccions pròximes sobretot en els revestiments de façanes».

La font dels Estels ha sigut reparada diverses vegades els primers anys del segle XXI, fins i tot ha sigut totalment desmantellada en una ocasió, i reconstruïda més tard, a causa de les obres realitzades durant la construcció de l’estació de metro situada sota la plaça. Les patologies més freqüents són el clivellat superficial i l’esfondrament a causa del tràfic viari proper, l’aigua de la font i la corrosió dels elements d’acer encastats. A més, les vibracions provocades intencionalment per les mascletades han de ser considerades com una altra font de danys, ja que, cada any per a les festivitats de la ciutat, sessions de mascletades se celebren a la plaça, al voltant de la font.

La ubicació d’aquestes mascletades, típiques de la costa est d’Espanya, va desfermar un debat públic sobre els possibles efectes en la salut de la font. Els últims anys s’han pres mesures provisionals per a protegir cadascuna de les quatre escultures de cavalls que té la font durant les mascletades, i s’ha fet un monitoratge de la salut per a avaluar tant l’efectivitat d’aquestes proteccions com els danys patits pel monument. Diversos acceleròmetres es van acoblar a la font mateixa i al terra, en el que és actualment la llosa de l’estació del metro situada a la part inferior; les acceleracions màximes mesurades en el monument durant una mascletada van ser d’uns 0,4 g. Després d’una anàlisi de freqüència, les acceleracions màximes van superar els límits recomanats en diferents estàndards europeus per a les baixes freqüències, en el rang entre 1 i 10 hertz (Hz). Per tant, aquestes explosions poden produir un dany excessiu en la font i cal prendre mesures preventives per a preservar-la.

Mètode d’anàlisi

Per a avaluar la durabilitat de la font, els investigadors van mesurar els nivells d’acceleració (vibració) en sis punts diferents. Van utilitzar vuit acceleròmetres, que són dispositius per a mesurar la vibració o l’acceleració del moviment d’una estructura, quatre dels quals estaven connectats directament a la font (façana sud A1-A2, façana est) A3-A4), un acceleròmetre triaxial unit a una llosa de formigó directament al terra (A5-A6-A7) i un altre de vertical en el terra (A8). Les càrregues explosives estaven situades en la part nord de la font, i segons dicten els reglaments de l’Ajuntament d’Alacant, per a poder competir en el concurs de mascletades que es desenvolupa durant les festes, el pes màxim de l’explosiu que s’hi pot instal·lar és de vuitanta quilograms, que s’ha de llançar íntegrament durant almenys sis minuts i trenta segons.
Aquest informe tècnic es va presentar en el X Congrés Internacional d’Estructures Dinàmiques (International Conference on Structural Dynamics, EURODYN 2017). Referències a aquest treball també s’han presentat en un capítol del llibre Mechatronics for Cultural Heritage and Civil Engineering, de la prestigiosa editorial Springer.%u200B

Referència bibliogràfica:

F. Javier Baeza, Salvador Ivorra, David Bru, F. Borja Varona

“Dynamic evaluation of a historic fountain under blast loading”, Procedia Engineering

Volum 199, 2017, Pàgines 3308-3313. Open Access.

https://doi.org/10.1016/j.proeng.2017.09.435

F. J. Baeza, S. Ivorra, D. Bru, and F. B. Varona, “Structural health monitoring systems for smart heritage and infrastructures in Spain,” in Mechatronics for Cultural Heritage and Civil Engineering, E. Ottaviano, A. Pelliccio, and V. Gattulli, Eds. Springer, 2017, p. 22