Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
UA

La Comunitat de Regants de Llorca homenatja el rector honorari de la UA, Antonio Gil Olcina

La Comunitat de Regants de Llorca homenatja el rector honorari de la UA

Després de rebre la Medalla d’Or, s’ha compromès “a seguir treballant per la recuperació del patrimoni històric hidràulic”

Alacant. Dilluns, 30 d’octubre de 2017
La Comunitat de Regants de Llorca va retre homenatge al rector honorari de la Universitat d’Alacant, Antonio Gil Olcina, a qui van atorgar la Medalla d’Or. Entre altres personalitats, la cerimònia, que va tenir lloc el passat dissabte, va tenir la presència de l’alcalde de Llorca, Fulgencio Gil, la vicerectora d’Investigació, Desenvolupament i Innovació de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro i el president de la Comunitat de Regants, Juan Marín.
Llargament vinculat a la seua ciutat natal, de la qual és Fill Predilecte i gran coneixedor de la problemàtica de l’aigua i els regants, Antonio Gil Olcina té també l’alta distinció de la Generalitat Valenciana, la Gran Creu de Jaume I el Conqueridor i és Caballero Cobert a Oriola.
La cerimònia, amb una gran afluència de personalitats i públic, va tenir lloc al Palau de la Reial Empresa de Pantans després de la presentació de la restaurada Sala de Subhastes de la Comunitat de Regants i la inauguració d’una exposició sobre el Canal de Múrcia o de Carles III.
Profundament agraït pel reconeixement, Gil Olcina es va comprometre a seguir treballant en la recuperació del patrimoni històric hidràulic del municipi i de posar-lo en valor. Entre les primeres accions destaca la recuperació de la presa dels Sangradores i el Canal d’Aigües Tèrboles de Tiata, com també la senyalització de dos edificis del XVIII situats a Llorca, on col·locarà plaques explicatives. A més, el catedràtic de la Universitat d’Alacant presentarà, abans d’acabar d’any, la proposta perquè el conjunt de preses dels segles XVI i XIX d’Alacant i Múrcia (que comprenen les de Ponts, Valdeinfierno, Tibi i Xixona), siguen declarades Patrimoni de la Humanitat


201