El desconegut continent és clau per a entendre l’evolució climàtica del planeta, segons els experts
Alacant. Dimecres, 21 de febrer de 2018
El passat mes d’abril de 2017, el científic del GNS Science de Nova Zelanda Nick Mortimer va publicar l’article «Zelàndia: el continent ocult de la Terra». Des d’aquest moment, la comunitat científica s’ha interessat per aquesta troballa del que han denominat el setè continent, submergit al Pacífic.
Però què és Zelàndia? I quina és la rellevància científica d’aquesta troballa? Per a desgranar aquestes qüestions, la Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4) ha organitzat una xarrada demà dijous, 22 de febrer, a les 19 hores titulada «La exploración de Zelandia, el continente sumergido», a càrrec de Laia Alegret, professora Titular de Paleontologia de la Universitat de Saragossa.
La xarrada, organitzada per Pedro Alfaro, catedràtic del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la UA, posarà sobre la taula el recent reconeixement de Zelàndia com el setè continent i exposarà quines són les seues característiques geològiques que el converteixen en un punt clau per a entendre l’evolució climàtica del planeta.
Zelàndia
Zelàndia s’estén des del nord-est d’Austràlia fins a més enllà del sud de Nova Zelanda, la seua part més elevada i única visible, al costat de Nova Caledònia. Fins avui, tots dos països estaven inclosos en el continent insular d’Oceania que comprèn Austràlia, Nova Guinea i els arxipèlags de Micronèsia, Polinèsia i Melanèsia al qual pertany Nova Caledònia.
El fet que la majoria de la superfície de Zelàndia estiga enfonsada no implica que aquest territori no puga ser un continent, ja que els atributs que té són propis de les plaques continentals, segons els científics del GNS Science. «Aquesta massa terrestre oculta és una entitat geològica diferent que reuneix tots els criteris aplicats a altres continents de la Terra», segons el mateix informe.
Els atributs que fan de Zelàndia mereixedora d’aquesta distinció són: una major elevació que l’àrea circumdant assentada sobre escorça oceànica, una geologia distintiva àmplia gamma de roques metamòrfiques, sedimentàries i ígnies, una escorça molt més gruixuda i de velocitat sísmica més baixa que l’escorça del fons oceànic circumdant, i uns límits ben definits al voltant d’una àrea prou gran perquè es considere un continent i no un microcontinent. «Com a geocientífics valorem els atributs geològics. Aquests són independents del canvi del nivell del mar, la política o la cultura. Pensem en termes de milions d’anys, no en canvis humans o climàtics a curt termini», assenyala Mortimer. «Zelàndia va existir molt abans que els humans», conclou.
La gran massa terrestre formava part del supercontinent Gondwana, fins que va començar a desintegrar-se durant el juràssic (fa 185-130 milions d’anys), i va completar la separació fa uns seixanta milions d’anys, després d’escindir-se d’Austràlia. En aquest moment encara estava per damunt del nivell del mar, segons els científics. Es creu que fa 23 milions d’anys que està en el seu punt més submergit.