El cicle La dona en el cinema romanès postcomunista es projectarà en les seus de la UA de Ramón y Cajal i Sant Ferran entre el 3 i el 27 de novembre
Alacant. Dilluns, 30 doctubre de 2017
La Universitat dAlacant, juntament amb lAjuntament dAlacant, lInstitut Cultural Romanès i lassociació ARIPI, presenten el cicle de cinema romanès «La dona en el cinema romanès postcomunista». El cicle ofereix un programa amb un total de cinc obres audiovisuals que mostren el paper actual de la dona en el cinema romanès, una dona amb veu pròpia. Totes les pel·lícules es projectaran en versió original amb subtítols en castellà. La presentació i la moderació del col·loqui serà a càrrec de Vicente Pascual (màster en comunicació i cineasta), Catalina Iliescu (professora de la Universitat dAlacant) i Israel Gil (responsable de lAula de Cinema de la UA).
El cicle de cinema romanès «La dona en el cinema romanès postcomunista» tindrà lloc els dies 3, 6, 13, 20 i 27 de novembre en les seus de la UA a Alacant: Ramón y Cajal i Sant Ferran 40, a les 20.15 hores, excepte el dilluns 27 que començarà a les 19 hores. Entrada gratuïta fins a completar la capacitat de la sala.
«Les idees preconcebudes que van relegar la dona a un paper simplista i secundari en la societat romanesa, van romandre inalterades durant molts anys també en el cinema. A dia davui, els estereotips lentament estan superant-se, i assistim a un bon nombre dexemples en un cinema que tracta la figura de la dona, el valor de lamistat entre iguals, el sacrifici i la imaginació per a enfrontar-se a les contradiccions i els obstacles dun país en construcció, obert ja a Europa. Per a contrarestar el pesar del realisme tràgic, algunes de les pel·lícules que es fan avui es desplacen cap a un enfocament irònic, per a explicar fets terribles com poden ser la violència, la drogodependència, la mendicitat o lacomiadament massiu, com a signe evident de larribada del capitalisme. Lestil cinematogràfic del nou cinema romanès acaba de dissenyar la radiografia duna societat que cerca el seu lloc en el món, i descriu o de vegades, només suggereix, la realitat de la dona romanesa actual. Tant en la ficció com en el cinema documental, els espectadors es posen en la pell dels personatges i es qüestionen sobre els límits i les justificacions dels seus actes propis. El cinema com a fenomen que respon a una societat comença a dissenyar una nova pàgina a Romania. Potser sestà reescrivint la història de la societat romanesa i la dona té aquella última paraula que antigament va quedar oculta i que ara es manifesta a través del setè art i del nou cinema romanès.»