L’obra de l’alacantí Cayetano Ferrández arriba alMUA amb Dis-Contínua

La Sala Sempere del MUA allotjarà des del pròxim dijous 24 degener i fins al 3 de març, l’exposició «Dis-contínua» que exposaun selecció de fotografies, escultures i vídeo de l’artistaalacantí Cayetano Ferrández, comissariada pel professor de la UA,Enric Mira. L’acte inaugural serà demà a les 19 hores.

L’obra de Cayetano Ferrández fonamentalment fotogràfica, s’esténde forma natural cap al vídeo i l’escultura, amb l’èmfasi de quivol recrear novament les tres dimensions perdudes en la foto.L’autor proposa introduir l’espectador en el seu petit lloc detreball, i fer-lo partícip de les escenografies en l’espai de lasala. Els ninots que antany van ser figures d’acció, gràcies a lail·luminació i al gris que els cobreix, ara es tornen actorsd’aquest teatre de l’absurd, on l’autor emfatitza expressions idiàlegs en món distòpic que té com a única funció identificar-nosamb aquests, empatitzar, per a després qüestionar-nos sobrenosaltres mateixos.

Del treball que l’autor va iniciar l’any 2012 sota el títol d’Elhombre gris, es presenta ara una selecció al voltant de ladesestabilització de la ment que ens introdueix en el concepte quetota idea brillant és fruit del desequilibri i que la bogeria noés sinó una forma creativa de veure la realitat. És en aquestafalta de linealitat, de discontinuïtat que progressem com aespècie. L’artista es val de la simbologia dels objectes per afer-nos entendre els jocs de poder representats en les cadires,les mateixes que queden buides davant dels púlpits d’aquestsgovernants desballestats o polítics del revés, les crosses queapuntalen la raó o convertides en ales per a vèncer febleses, lescariàtides que suporten la taula com suportem tot tipus de regles,l’esquadra com a forma de mirada al diferent o el calibrador queens encotilla dins del grup. A través dels retrats, l’autor tractade fer-nos reflexionar al voltant de la condició humana i lafragilitat d’aquesta, són espills on és molt difícil no veure-s’hireflectit.

Des d’aquest circ mental on ens trobem, com a éssers inestables,que viuen en aquesta societat caòtica i erràtica, on lamal·leabilitat de la ment és la nostra única eina, la nostra forçadavant del moviment discontinu dels esdeveniments.

Cayetano Ferrández

Comença la seua feina fotogràfica l’any 1986 amb la representacióhumana com a àmbit en què desenvolupa projectes al voltant del’expressió corporal. En els primers treballs, d’un marcatcaràcter teatral, va dur a terme una aproximació de sentit plàstica la figura humana. En la sèrie Verges, sants i màrtirs(1989) recrea la iconografia d’estampes religioses on elsfigurantes són amics i familiars. Després vindrà La dansa delsmaleïts (1997) en la qual treballarà amb models provinentsdel món de la dansa, i desenvolupa el corpus del que seran elstemes principals de la seua obra: la soledat, la incomunicació oles relacions humanes. Amb el nou segle comença a treballar ambninots i fruit d’això sorgeix la sèrie Es plastic (2001),on la visió adulta dels cossos perfectes de Barbie i Kent donencom a resultat imatges d’un marcat caràcter sexual. En les sèriesposteriors Dasein (2004) i El viatge de no retorn(2008) incorpora al seu plantejament artístic la reflexió social ipolítica que ja no l’abandonarà en tota la seua trajectòria.D’aquesta manera, el tema de la crisi és una cosa que es palpa en Metàfores apocalíptiques (2010), però sobretot és amb elprojecte Home gris (2012) on trobem un canvi substancialamb la incorporació dels mitjans escultòrics i videogràfics. Homegris és el treball més ampli, formalment i conceptual, onl’autor condensa l’experiència dels projectes anteriors, amb unavisió distòpica i de marcat caràcter simbòlic sobre la condicióhumana i les relacions de poder i de marginalitat social que latravessen.

El seu últim treball es presenta ara al Museu de la Universitatd’Alacant sota el títol de Dis-contínua (2019).