Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
UA

Un estudi explica l’evolució cultural en les poblacions de caçadors recol·lectors a través de les xarxes socials

Informació de la Universitat d’Alacant:

Les xarxes socials han sigut fonamentals per a entendre l’evolució de la cultura de les poblacions de caçadors i recol·lectors. Aquesta és una de les principals conclusions d’un nou estudi publicat avui en la revista Trends in Ecology and Evolution coordinat des de la Universitat d’Alacant (UA), en el qual han participat investigadors del Centre Nacional per a la Investigació Científica (CNRS) de França i de les universitats de Barcelona, Cambridge, Zuric, Aarhus, San Antonio (Texas) i de l’estat d’Arizona.

El treball indica que en les poblacions de caçadors-recol·lectors els processos d’aprenentatge social es caracteritzen per la transmissió d’informació entre individus del mateix grup i de diferents grups residencials. Aquest conjunt de vincles va arribar a formar xarxes extenses connectant grups molt distants. Per aquest motiu, el treball introdueix el concepte de network thinking (pensament en clau de xarxes) com un nou enfocament científic que té per objecte entendre com l’estructura social ha influït l’evolució cultural en societats de caçadors recol·lectors en el passat i en l’actualitat.

“En els últims anys, diferents estudis etnogràfics, arqueològics, simulacions computacionals i experiments d’aprenentatge social han canviat la nostra visió sobre el paper de la connectivitat social en els processos de transmissió cultural. Tanmateix, necessitàvem una visió integradora i consensuada entre diferents especialistes, que servira de base per a un canvi de paradigma en els estudis sobre evolució cultural”, afirma l’investigador distingit de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant, Javier Fernández López de Pablo.

Canvis en la connectivitat social

En l’article s’incideix en la necessitat d’aplicar anàlisi de xarxes socials en arqueologia per a entendre com els canvis en la connectivitat social van influir en diferents processos de canvi cultural. Així, el professor de la Universitat de Barcelona Sergi Lozano, altre dels autors del treball, assenyala que “l’aplicació d’anàlisi de xarxes socials al registre arqueològic pot oferir una perspectiva única, de llarg recorregut, per a entendre com la connectivitat social va influir en processos com la difusió d’idees i tecnologies, la diversificació cultural i la deriva cultural”.

El treball, realitzat en el marc del projecte d’investigació Paleodem finançat pel Consell Europeu d’Investigació-European Reseach Council (ERC), recull les discussions mantingudes per un grup interdisciplinari d’investigadors durant una sèrie de seminaris web sobre xarxes socials i evolució cultural, organitzada per la Universitat d’Alacant en la tardor del 2020.

Referència

Fernández-López de Pablo, J., Romano, V., Derex, M., Gjesfjeld, E., Gravel-Miguel, C., Hamilton, M.J., Riede, F., Lozano, S. 2022. “Understanding hunter–gatherer cultural evolution needs network thinking”. Trends in Ecology and Evolution (2022). DOI: https://doi.org/10.1016/j.tree.2022.04.007


Notícies relacionades:

No hi han notícies relacionades.

285