Casos de dopatge com el dels atletes russos suspesos per a participar en els passats Jocs Olímpics de Rio posen en el punt de mira de lAgència Mundial Antidopatge (AMA) milers esportistes cada any. Però, existeix el dopatge involuntari? Una investigació liderada pel Grup en Alimentació i Nutrició (ALINUT) de la Universitat dAlacant descriu com el consum de suplements nutricionals augmenta alhora que creixen els casos de dopatge no intencional.
Lestudi, basat en una completa revisió darticles internacionals i publicat en la revista de nutrició humana Nutrients,, adverteix que entre el 12% i el 58% de productes com proteïnes en pols, multivitamínics, begudes isotòniques o barretes contenen substàncies dopants no etiquetades.
En aquest sentit, publicacions recents mostren que és habitual trobar petites quantitats destimulants com efedrina, esteroides anabòlics, i derivats hormonals com testosterona, androsterona i nandrolona, prohibits per lAMA i perjudicials per a la salut. En alguns casos, és a causa dun control de qualitat deficient per contaminació creuada durant la fabricació, el processament o lembalatge encara que, en daltres, ladulteració de la substància és intencional com arreplega larticle de la Universitat dAlacant.
Es tracta dun problema de salut pública ja el consum daquest tipus de productes per a augmentar el rendiment està en alça tant entre esportistes com entre la població general. A més dels greus efectes sobre la salut, ja que poden provocar problemes hepàtics, cardíacs, hormonals, processos cancerígens, i fins i tot la mort, cal afegir-hi danys morals relacionats amb pèrdua de patrocinadors i sancions derivats duna detecció possible en les proves de dopatge, assenyala un dels autors de larticle, linvestigador de la UA José Miguel Martínez.
Buit legal
Segons Martínez, la qüestió de seguretat pel que fa als suplements dietètics és real i, per tant, una millora de la legislació actual que regula aquest mercat és necessària per a garantir-ne la seguretat i leficàcia. Actualment no hi ha un reglament o un apartat específic sobre lús i les aplicacions dels suplements dietètics o les ajudes ergonutricionals per a esportistes, i estan legislats per les normes horitzontals de legislació alimentària. És convenient desenvolupar una legislació específica per a aquests productes amb implicació en les polítiques sanitàries, dactivitat física i esport, que faciliten la presa de decisions en els esportistes, afig.
De la mateixa manera, el fet que en aquests productes alimentosos la informació sovint someta en letiquetatge, expliquen des dALINUT, és una raó més que suficient per a sancionar les companyies que les fabriquen dacord amb la legislació per a la defensa de la qualitat dels aliments.
Mètode dinvestigació
Lestratègia de recerca del grup dinvestigació per a dur a terme lestudi ha sigut, després de recuperar més de 440 articles, analitzar un total de 23 procedents dAlemanya, els EUA, Suïssa, Polònia, Regne Unit, Bèlgica, Canadà, Itàlia, Austràlia, Sèrbia, República Txeca i Sud-àfrica, publicats entre el 2000 i el 2017.
Aquest treball té la participació, a més de la UA, de la Universitat de Barcelona, la RED de Nutrició Basada en lEvidència (REDNuBE), lAcadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (AEND), i el Centre dEdafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) de Múrcia.
Referències:
Martínez-Sanz JM, Sospedra I, Ortiz CM, Baladía E, Gil-Izquierdo A, Ortiz-Moncada R. Intended or Unintended Doping? A Review of the Presence of Doping Substances in Dietary Supplements Used in Sports. Nutrients, octubre 2017
Martínez-Sanz JM, Sospedra I, Baladía E, Arranz L, Ortiz-Moncada R, Gil-Izquierdo A. Current Status of Legislation on Dietary Products for Sportspeople in a European Framework. Nutrients, octubre 2017
Notícia relacionada:
El 90% dels usuaris de gimnàs que presenten símptomes de dismòrfia muscular o vigorèxia consumeixen suplements nutricionals